Les portades són contradictòries a parells. O complementàries. Una contradicció —o complementarietat— es veu a les portades de La Vanguardia i La Razón. El diari barceloní sembla lamentar-se, queixar-se o alarmar-se perquè el president Aragonès no acudirà a la conferència de presidents autonòmics de Salamanca, on s’abordarà el repartiment dels fons europeus. El diari madrileny, en canvi, es queixa que el govern espanyol en vol fer dues l’any “malgrat que des de la seva creació, el 2004, ha estat una trobada inútil i ni tan sols s’ha aconseguit una periodicitat anual”. Certament, els dos diaris tenen raó i la realitat s’entén millor si poses una portada al costat de l’altra. La Vanguardia fa la passada de la mort a La Razón, que remata i marca. (Només pel teu bon govern, els fons europeus ni de bon tros es decidiran en aquesta conferència de presidents, sinó als despatxos de La Moncloa i de la Vicepresidència d’Economia, com saben molt bé a La Vanguardia, encara que es facin els ofesos amb l’absència de la Generalitat).
Una altra contradicció —o complementarietat— es veu a les portades d’El Mundo i d’El País. El primer exclama al títol principal fent veure que la campanya de vacunació és un desastre, mentre que el segon contraprograma dient que, ans al contrari, Espanya és un dels estats “més poblats del món” amb una proporció major de vacunats amb la pauta completa. El diari de la dreta extrema no ofereix cap dada i sí un simpàtic ram de declaracions anònimes que ves a saber. El diari dels progres boomers, en canvi, reprodueix el rànquing de la Universitat d’Oxford, encara que es fa una mica estrany el criteri de “països més poblats”, que inclou des del Canadà, amb 38 milions d’habitants, i els Estats Units, on hi ha censats 328 milions de persones.
Tal com estan les coses, pots pensar que els diaris sempre trobaran una dada que els confirmi allò que volen dir. Com deia aquell professor de l’escola de negocis, qualsevol xifra, ben torturada, et canta la cançó que vulguis. El cas és que mentre El País proporciona xifres, El Mundo només ofereix aire calent, un agafador per al seu relat antigovernamental, mentre fa mesos que calla el desgavell que és la gestió sanitària madrilenya, fàcil d’intuir només publicant la xifra de l’excés de morts. La presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, de qui depèn la immunització, s’ha excusat dient que Madrid és una comunitat “difícil de vacunar” i que confia que les vacances li resoldran el problema perquè els madrilenys marxen d’estiueig. De tot això, El Mundo no diu res.
L’incendi que ha consumit gairebé 2.000 hectàrees entre la Conca de Barberà i l’Anoia obre les portades d’El Periódico i de l’Ara, que ho aborden de dues perspectives diferents. L’Ara tira la canya als lectors amb una història “d’interès humà”, com es deia abans. Certament, fa posar els pèls de punta. El Periódico en fa un enfocament, diguem-ne d’alerta pedagògica, una mica a l’estil d’aquelles campanyes d’abans. La fotografia també fa posar els pèls de punta, com la d'El Punt Avui.
L’ABC està entre l’espant i la indignació per la ruptura del PP i Vox arran d’una trifulga vuitcentista i irrellevant a l’assemblea de Ceuta. El führer de la dreta extrema, Santiago Abascal, se l’ha agafat com una ofensa gravíssima al seu honor i tota la pesca. Al bitllet que signa a la pàgina 2, el director del diari proposa, indignat i urgent, que Pablo Casado i Abascal es truquin immediatament i ho resolguin entre ells dos. És tot comèdia, però el director l’ha de fer perquè ahir, el seu diari va publicar una enquesta on la suma de PP i Vox feia majoria absoluta. D’aquí plora la criatura.
