Important toc d'atenció a l'Estat per part del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Aquest divendres s'ha fet públic l'informe d'aquesta organització sobre la implementació Pacte de Drets Civils i Polítics a Espanya després que l'Estat passés a principis de juliol per dues sessions de l'examen oral. En aquesta, alguns dels experts ja van recriminar, per exemple, l'augment dels discursos contra els catalans (també contra altres grups com el col·lectiu LGTBI o els migrants), les infiltracions policials dins del moviment independentista o l'espionatge autoritzat pel govern espanyol a, com a mínim, 65 independentistes amb el programari Pegasus, que va infectar els seus dispositius mòbils, és a dir, el CatalanGate. Ara, en les conclusions aprovades dimarts i publicades aquest divendres, el comitè en qüestió insisteix en aquests retrets, que passen a estar per escrit i formen part dels "principals motius de preocupació i recomanacions" dels experts.
Discursos d'odi contra els catalans
Després de celebrar que s'adoptin "mesures per reforçar els mecanismes judicials i d'atenció a les víctimes de delictes d'odi", el Comitè es mostra preocupat davant dels informes presentats, també el del Defensor del Poble, on es reculllen "l'augment de les denúncies i la prevalença dels discursos d'odi, en particular en l'odi neofeixista, i dels delictes d'odi contra el poble gitano, persones jueves i musulmanes, persones LGBT i les comunitats catalanes i afrodescendents". Entre les mesures que recomana, hi figuren encoratjar a les víctimes que "presentin denúncies per aquesta mena de delictes, que s'investiguin i que es castiguin els seus autors".
Els dictàmens Puigdemont i Junqueras
En el nom, apareixen dos noms propis: els de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Hi són perquè el comitè es mostra "preocupat" per la manca d'informació específica sobre els dictàmens que feien referència als drets polítics de l'expresident de la Generalitat i qui va ser el seu vicepresident. El de Puigdemont, publicat el 2023, donava parcialment la raó al president a l'exili, determinant que Espanya va suspendre el seu mandat com a diputat al Parlament el 2018 sense que "hagués estat condemnat i sense disposar de raons objectives previstes per a la llei" que emparessin aquesta decisió. El pronunciament del Comitè, on es conclou que l'Estat va violar els drets de Puigdemont, va trigar cinc anys a arribar. El de Junqueras, que també feia referència a Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, havia arribat a una conclusió similar l'agost del 2022, quan va determinar que se'ls havia violat els drets polítics quan van ser suspesos dels seus càrrecs com a diputats al Parlament, escollit el 21 de desembre del 2017 quan ja estaven en presó preventiva.
La lupa sobre Pegasus i les infiltracions
El CatalanGate, el gran cas d'espionatge a, com a mínim, 65 independentistes, entre els quals presidents de la Generalitat com Artur Mas, Quim Torra i Pere Aragonès, no ha passat inadvertit per davant d'aquest comitè d'experts, que assenyala també el CNI. Concretament, l'ONU lamenta que aquests fets no s'hagin investigat oficialment i també la inacció del Fiscal General en els procediments judicials relacionats. Tampoc no s'obliden dels agents policials infiltrats en el moviment independentista. En aquest sentit, demanen que el seu ús respecti estrictament la "legalitat, necessitat i proporcionalitat". Cal recordar que alguns d'aquests agents va arribar a establir vincles sexoafectius amb membres del moviment independentista. La ministra Margarita Robles i el ministre Fernando Grande-Marlaska han justificat en seu parlamentaria tant l'espionatge com la infiltració. Tots dos continuen ocupant el seu lloc en els òrgans de govern.
L'amnistia, un aspecte positiu
Entre els aspectes positius que recull el comitè després d'examinar els drets humans a l'Estat hi figura en el segon lloc de la llista la llei d'amnistia aprovada al congrés ara fa un any després que la pactés el PSOE amb ERC i Junts a canvi de la investidura de Pedro Sánchez. Aquesta, però, encara està pendent d'aplicar-se a bona part dels líders polítics del procés. També es destaquen l'estratègia pel poble gitano, el segon pacte nacional pels drets humans o el marc estratègic de ciutadania i inclusió contra el racisme i la xenofòbia, entre d'altres.