El Comitè de Drets Humans de Nacions Unides ha donat parcialment la raó al president a l'exili, Carles Puigdemont, i ha determinat que Espanya va suspendre el seu mandat com a diputat al Parlament de Catalunya sense que hagués estat condemnat i sense disposar de "raons objectives previstes per la llei" que emparessin aquesta decisió. El comitè conclou en una resolució que avui s'ha conegut que l'Estat espanyol ha violat l'article 25 del Pacte internacional de drets civils i polítics. Per contra, ha donat la raó a l'Estat davant la denúncia que Puigdemont va presentar pel fet que no se li va permetre ser candidat a la presidència de la Generalitat.

El pronunciament del Comitè de Drets Humans arriba cinc anys després que l'advocat britànic Ben Emmerson va presentar davant de les Nacions Unides una queixa pel fet que es va impedir a Puigdemont ser candidat a la presidència de la Generalitat el gener del 2018, quan es trobava ja a l'exili, i es va suspendre el seu mandat com a diputat. 

 

És en relació en aquest segon punt, la suspensió com a diputat, on les Nacions Unides han donat la raó a Puigdemont. Després de recollir l'argument del president en el sentit que la suspensió com a diputat no està prevista per la llei atès que no va protagonitzar un alçament violent, el dictamen del comitè conclou que l'Estat no ha demostrat que la suspensió de Puigdemont compleixi amb els "requisits de previsibilitat" exigit pel Pacte internacional de drets civils i polítics.

Condemna a l'Estat

Per tant, el comitè conclou que l'Estat "va violar els drets" de Puigdemont recollits a l'article 25 del Pacte, que reconeix i empara el dret de tot ciutadà a participar en la direcció dels afers públics, el dret a votar i a ser escollit, i que subratlla que aquests drets "no es poden suspendre ni negar, excepte pels motius previstos a la legislació". L'escrit argumenta que "la decisió de processar-lo pel delicte de rebel·lió que va resultar automàticament en la seva suspensió com a diputat, prèvia a una condemna, no va ser per motius previstos a la legislació, que siguin raonables i objectius".

Davant d'aquesta denúncia, l'Estat té l'obligació de proporcionar a Puigdemont un recurs efectiu, la qual cosa "requereix una reparació integral als individus els drets dels quals han estat violats", concreta la resolució. Això no obstant, en el present cas, el comitè considera que el reconeixement de la reclamació és ja una reparació suficient, però exigeix a l'Estat "l'obligació d'adoptar les mesures que siguin necessàries per evitar que es comentin violacions similars en el futur". 

L'informe recorda que, com a membre del Protocol Facultatiu d'aquest pacte de drets fonamentals, Espanya s'ha compromès a garantir a tots els individus que són al seu territori els drets que hi són reconeguts així com la reparació quan se'n comprova una violació. Per aquesta raó, el comitè emplaça a Espanya a fer arribar en el termini de 180 dies informació sobre les mesures que ha adoptat per aplicar el presente dictamen.

Investidura

Pel que fa a la impossibilitat de sotmetre's a la investidura, el comitè ha pres nota dels arguments de Puigdemont que no hi havia cap barrera establerta per llei que exigís la seva presència física per a la investidura, que en cas que hagués tornat a l'Estat hauria estat empresonat i que "l'única manera de preservar els seus drets era mantenint-se fora del territori de l'Estat". Però també recull l'argument de l'Estat que aquesta obligació de presencialitat està implícita a la llei.

Finalment, el comitè determina que l'article 25 no es pot llegir de manera automàtica pel que fa al dret de Puigdemont a ser elegit com a president en absència mentre es troba eludit de la justícia en situació de "processat rebel". "El comitè conclou que, en el present cas, els fets que té al davant no revelen una violació de l'article 25 del Pacte", dictamina.

Parer discrepant

La resolució inclou el parer discrepant d'un membre del comitè, José Santos Pais, que mostra el seu desacord no només amb la decisió de condemnar l'actitud d'Espanya pel que fa la suspensió del mandat de diputat de Puigdemont sinó també la discrepància amb el fet que s'admetés a tràmit la denúncia, atès que considera que no s'havien esgotat totes les vies legals previstes abans de recorre a les Nacions Unides.