El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha detectat un augment dels discursos d'odi "neofeixistes" i "contra els catalans" a Espanya. L'organització ha fet un toc d'atenció a l'Estat espanyol en la primera sessió d’avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics, celebrada aquest dimecres a Ginebra. Així, un comitè format per experts de l’ONU ha detectat un increment de denúncies per delictes d'odi dirigits a "les comunitats romaní, jueva, musulmana, LGBT, catalana i persones d'ascendència africana". Aquest comitè és l'encarregat de supervisar l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics als estats que l’han ratificat; fa 10 anys que Espanya no se sotmetia a aquest examen.
En aquest sentit, Laurence Helfer, advocat nord-americà i expert del comitè, ha insistit que la tendència és "preocupant", alhora que ha alertat també de "l'augment dels discursos d'odi neofeixistes, especialment entre els adolescents que es manifesten en línia i en manifestacions". D’altra banda, el comitè ha qüestionat les identificacions policials per perfil racial i la reparació a les víctimes del franquisme, i ha preguntat sobre el reconeixement de les persones no binàries i la lluita contra la violència masclista.
Un expert recorda el cas de l'independentisme
El comitè ha mostrat la seva preocupació per l'augment de denúncies per delictes d'odi a diversos col·lectius, entre els quals hi ha el poble de Catalunya, unes paraules que els integrants de la delegació espanyola han ignorat als seus discursos. Al seu torn, el xilè Hernán Quezada, membre del comitè de drets humans de l'ONU, ha qüestionat la transcendència de les conclusions del grup a Espanya i ha demanat explicacions respecte a l'aplicació dels seus dictàmens sobre els casos dels líders independentistes Oriol Junqueras i Carles Puigdemont.
L’expert ha recordat que una sentència del Tribunal Suprem del 2018 relativa a un cas de violència contra les dones reconeixia el "valor vinculant" del comitè per a l'eliminació de la discriminació contra la dona de l’ONU; i ha preguntat si aquesta posició del Suprem "s’estén també" a les resolucions del comitè de drets humans de l’ONU sobre Junqueras i Puigdemont. En aquest sentit, ha preguntat com es garanteix a Espanya l’aplicació de les recomanacions del comitè si existeix un mecanisme per "supervisar" l’aplicació de totes les recomanacions. Un altre dels experts del comitè també ha preguntat al govern espanyol sobre la investigació de la violència policial durant el referèndum de l’1-O a Catalunya.
El Comitè de Drets Humans de l'ONU va dictaminar en dues resolucions per separat (2022 i 2023) que Espanya va violar els drets polítics d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Carles Puigdemont en suspendre'ls com a diputats al Parlament abans de la condemna pel referèndum de l'1-O sense motius "raonables i objectius".
L'ambaixador d'Espanya reconeix que "hi ha errors a corregir"
Al seu torn, l'ambaixador permanent d’Espanya davant les Nacions Unides a Ginebra, Marcos Gómez, ha reivindicat les mesures que el govern estatal ha desplegat els darrers anys per fer front a aquestes problemàtiques, però ha reconegut que "encara hi ha alguns errors a corregir". Dijous al matí hi haurà la segona sessió i està previst que les conclusions del comitè s’adoptin el 14 de juliol.