Noves dades sobre l'Operació Catalunya. Apareix un nou personatge que fins ara no havia sortit als documents i que se situa com a principal confident. José María Clemente Marcet, un banquer, narcotraficant, acusat d'estafes i amic de l'excomissari José Manuel Villarejo. Clemente, un financer català que va treballar a Andorra i Suïssa, va estar darrere de la majoria de les primeres pistes contra els Pujol quan comença l'Operació Catalunya, la tardor del 2012, segons destapa La Vanguardia. Clemente va utilitzar els seus contactes tant a la banca suïssa com l'andorrana per vendre informació en l'inici de l'Operació. De fet, segons el citat diari les informacions que Villarejo va adjudicar a l'empresari Javier de la Rosa en realitat eren de Clemente. Precisament d'ell provindria la informació sobre la fundació a Ginebra amb 137 milions, informació que l'excomissari va voler contrastar amb De la Rosa, i segons les gravacions de les converses creuades sembla que l'empresari no sabia de què parlava "Lombard… una fundació (...) Ara tenen una fundació amb un nom romà". "No t'hauran parlat de Canonica, el bufet?", preguntava desconcertat l'empresari. 

Clemente, amic de Villarejo

José María Clemente, amic de Villarejo amb el qual feien negocis des de l'any 2006 a la República Dominicana. L'empresari català estava buscat internacionalment acusat de narcotràfic a França per participar en una operació de trànsit de 2.000 quilos de cocaïna entre Caracas i París en un jet d'un príncep saudita, Nayef al Shaalan. Sempre s'ha mantingut a l'ombra perquè Villarejo el protegia judicialment a canvi d'informació. Mostra d'aquesta relació podria ser que Clemente és detingut l'any 2016 al Líban, però gràcies a l'excomissari és extradit i enviat a la presó parisenca de Fleury-Mérogis. La seva detenció coincideix amb el moment que Villarejo es jubila i s'inicien les investigacions contra ell. Finalment, el 3 de novembre de 2016 Villarejo també és detingut. Per la seva banda, Clemente va sortir de presó l'any 2019, i podria viure a Madrid. 

Altres dos noms claus de l'Operació Catalunya, i assenyalats des de l'inici són l'empresari Javier de la Rosa i l'examant de Jordi Pujol i Ferrusola, Victoria Álvarez. El citat diari revela que Álvarez, l'any 2015, va reclamar a Villarejo una pensió vitalícia per haver delatat els negocis del fill gran del clan Pujol i per haver estat durant anys com a confident de les clavegueres de les actuacions d'alguns dels fills de Jordi Pujol. Sobre de la Rosa, també apunten que la seva col·laboració va ser conseqüència de la seva precària situació econòmica, on podia perdre fins i tot la seva casa. 

L'inici de l'Operació Catalunya

Aquest dilluns, es van fer públiques unes noves gravacions de Villarejo del 27 de setembre de 2012, en un restaurant de Madrid, quan es van trobar amb l'excomissari de policia, Eugenio Pino, i amb l'exdirector adjunt de la Policia (DAO) i Agustín Linares, referent al Cos Nacional de la Policia i mentor de Villarejo. En aquell dinar, va néixer el germen que va evolucionar fins a convertir-se en l'Operació Catalunya. Els tres implicats van parlar sobre la seva preocupació per l'escenari polític a Catalunya. Tots tres plantegen fer alguna cosa davant dels canvis polítics a Catalunya i la suposada "indefensió" del govern espanyol. Comença així el "Projecte Barna", que acabaria sent l'Operació Catalunya. 

El govern espanyol va decidir aquest dimarts fer front a l'Operació Catalunya i demanar al PP expulsar Jorge Fernández Díaz del partit, per qui la Fiscalia demana 15 anys de presó per l’exministre de l’Interior pel cas Kitchen. "És un dels casos més greus de corrupció política de la democràcia". Així de contundent es va mostrar la portaveu de l’executiu de PSOE i Podemos, Isabel Rodríguez, preguntada per les noves informacions sobre el funcionament de les clavegueres de l’Estat.