Sembla que els "designis de Déu" dels quals parlava fa uns dies Macarena Olona per evitar aclarir quin seria el seu futur després de la patacada electoral a Andalusia, on va guanyar dos escons respecte a les autonòmiques del 2018, però es va convertir en un resultat insuficient enfront de la victòria per majoria absoluta de Juanma Moreno, PP, i que l'ha deixada en un paper irrellevant, són lluny del Palau de San Telmo, Granada i Salobreña. Segons avança el diari d'ultradreta OKDIARIO, l'alacantina hauria demanat a la direcció del seu partit tornar cap a Madrid, al Congrés dels Diputats, on ha protagonitzat alguns dels moments més tensos de la formació extremista amb polítics d'altres partits però també amb periodistes, amb amenaces pel mig. El motiu? Raons personals. Aquesta jugada d'Olona serà complicada, ja que Santiago Abascal i els altres caps del partit es neguen al seu retorn, fonamentalment perquè suposaria un cop molt dur a la seva credibilitat, després de dir que ho deixaria tot per Andalusia quan les enquestes plantejaven que podia arribar a la vicepresidència, i ara vol abandonar el territori. 

La realitat és que el partit també hi perd amb Olona a Andalusia, on ha assegurat que exercirà de cap de l'oposició, ja que era un dels actius principals al Congrés, una de les seves cares més conegudes i que anava més enllà d'Abascal o altres companys ultres com Javier Ortega Smith o el matrimoni format per Rocío Monasterio i Iván Espinosa de los Monteros. 

Macarena Olona, un soldat de Vox

Des de l'endemà de les eleccions, que es van celebrar el passat 19 de juny, sobrevola damunt Olona la possibilitat de tornar a Madrid després de "perdre" unes eleccions a què el seu líder, Abascal, assegurava que es presentava amb cara de presidenta. Així, el 20 de juny, tot i que insistia a reiterar el seu compromís amb aquest territori "en cos i ànima", no descartava tornar a Madrid per a les eleccions generals que en principi s'han de celebrar el 2023, però que des del PP, eufòrics després de la seva majoria absoluta en un feu socialista, demanen d'avançar. Per això, tot i que va intentar convèncer que la seva vida durant els propers mesos transcorrerà entre Granada i Salobreña, també va assegurar que ella és un "soldat" dins del seu partit, però que per davant de tot és "filla de Déu" i no pot assegurar "quins són els seus designis".