No ha calgut que es posés en marxa el rellotge de la investidura perquè l’independentisme comenci a sentir que se li esgota el temps. Després de gairebé tres mesos, ha estat impossible posar en marxa el nou Govern malgrat disposar de la majoria absoluta del Parlament. Els grups parlamentaris van haver d’encaixar aquest diumenge els retrets de la mobilització de l'ANC al carrer, però també portes endins es multipliquen les tensions. A banda de les ja habituals diferències entre les forces independentistes, s’intensifica el pols entre JxCat i el PDeCAT atiat per la voluntat de convertir la candidatura de Carles Puigdemont en un moviment polític, mentre la guerra bruta de l’Estat assetja dolorosament ERC i la perspectiva d’unes eleccions municipals amenaça de transformar aquests fronts en autèntiques trinxeres al territori.

En aquest escenari, Puigdemont ha convocat aquest dimecres els seus diputats a Brussel·les. Damunt la taula, la decisió de donar per esgotada la via Jordi Sànchez i obrir el pla C. El nom de Jordi Turull és ara mateix el que compta amb més possibilitats d'assumir el repte.

D’entrada, el conseller de Presidència mantindria viva la idea de restitució del Govern amb què JxCat es va presentar als comicis. Ara per ara, Turull amb Josep Rull i Raül Romeva, són els únics noms de l’executiu suspès pel 155 que apareixen a les travesses del nou Govern.

La decisió no serà fàcil per als diputats del grup de JxCat, que ja van haver de renunciar el 30 de gener a la proposta d’investir Puigdemont, després que al darrer moment el president del Parlament, Roger Torrent, va decidir ajornar el ple per garantir una investidura efectiva. Tampoc han pogut substanciar el debat sobre la presidència de Jordi Sànchez, perquè el jutge del Suprem li ha barrat el pas i ha obert un escenari d’apel·lacions i recursos a instàncies europees de dilatat recorregut. Massa llarg.

Algunes veus aposten per tornar al pla original, no acceptar més reculades i plantejar de nou el nom de Puigdemont. De fet, la idea d’unes noves eleccions apareix cada cop menys escabellada. No obstant, des de la direcció del grup s’apostaria per l’opció Turull, tot i que alguns sectors han fet córrer altres noms.

ERC: un candidat per investir

La candidatura de Turull seria ben vista per ERC. Especialment en el cas que prosperés la idea que Marta Rovira assumeixi la vicepresidència, que correspon a ERC. Turull i Rovira van compartir la direcció de JxSí durant l’anterior legislatura i van aconseguir una relació de confiança.

Els republicans han insistit aquest matí a reclamar un acord per tirar endavant el nou Govern, igual com van fer dilluns a la roda de premsa posterior a la reunió de la seva direcció. Aquest dimarts, Rovira ha reblat, des de la seu de CCOO on s’ha entrevistat amb el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, que el nom no és un problema per a ERC però cal “un candidat que pugui ser investit”.

També des del PDeCAT es demanava dilluns generositat per fer possible l'acord. Si una cosa tenen clara les forces independentistes és que cap d’elles vol aparèixer ara com a responsable del retard per posar en marxa la legislatura que aquest diumenge ha denunciat l’ANC.

Paral·lelament, Esquerra intenta sortejar els embats de l’Estat i la crisi oberta dins del partit que ha de decidir sobre el futur d’un dels seus dirigents més valorats, Lluís Salvadó, arran les filtracions d'una conversa privada de to masclista i xenòfob. Els republicans són conscients que han rebut un atac de guerra bruta de l’Estat i que, en cas de cedir, obriran un precedent molt perillós davant futures –i previsibles- filtracions, però alhora consideren que la magnitud de l'escàndol és massa gran per passar sense més conseqüències.

Pols JxCat-PDeCAT

Pel que fa al pols entre JxCat i el PDeCAT és tan públic com les declaracions que protagonitzen uns i altres. Tan bon punt Puigdemont va avisar dissabte passat que ha arribat l’hora d’articular JxCat com a moviment polític, les alarmes es van disparar al PDeCAT que el passat 21-D va cedir tot el protagonisme a les sigles de la candidatura del president fins al punt que la cúpula del partit es va veure apartada de les llistes. La coordinadora general demòcrata, Marta Pascal, ha reivindicat el bagatge i l’actiu polític que representa el seu partit, que el juliol vinent complirà dos anys, i ha advertit que en cas d’anar a noves eleccions reclamarà més protagonisme. És a dir, no hi haurà un nou xec en blanc. De moment, JxCat ha començat les gestions per articular-se com a moviment polític, la qual cosa provoca també recels entre alguns dels independents que integren la llista i que volen mantenir, precisament, la condició d'independents.

En el rerefons de tot plegat hi ha la convocatòria de les eleccions municipals i la cursa per controlar una marca amb molts pretendents. A tall de mostra, n'hi ha prou de constatar que pel que fa a l'ús a internet, el nom Junts per Barcelona el té registrat ERC en el domini .cat mentre que a Lleida pertany al grup municipal de Convergència i Unió en el domini .cat i al PSC en el .com. A nivell de Catalunya, la marca JxCat pertany al PDeCAT, sota la titularitat de la qual estan també les subvencions que corresponen al grup parlamentari.

Enmig d'aquesta situació, els diputats de JxCat es reuniran aquest dimecres amb Puigdemont a Brussel·les per decidir si trenquen el tercer segell. I amb la consciència que la situació és cada cop més complexa i potser aquesta és l’última oportunitat de què disposaran per mantenir el control de la situació.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat