Per primer cop en democràcia, un expresident del govern espanyol s’haurà d’asseure davant del jutge, investigat per diferents delictes de corrupció. José Luis Calama, el jutge de l’Audiència Nacional que instrueix el cas Plus Ultra, ha citat a declarar a José Luis Rodríguez Zapatero —president del govern espanyol entre 2004 i 2011—, ja que el considera el líder d’“una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d’influències”. El jutge investiga el cobrament de comissions per part del líder socialista per les seves feines d’intermediari amb la companyia aèria veneçolana, entre els quals figura el polèmic rescat de 53 milions d’euros que li va atorgar l’executiu espanyol arran de la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19. En la interlocutòria a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el jutge instructor xifra en gairebé 2 milions d’euros (1,95) les comissions irregulars que Zapatero i el seu entorn haurien cobrat en el marc de la suposada trama, la finalitat de la qual “és l’obtenció de beneficis econòmics mitjançant la intermediació i l’exercici d’influències davant d’instàncies públiques en favor de tercers, principalment Plus Ultra”.
La investigació de l’Audiència Nacional i la imputació de Zapatero aquest dimarts, però, són el fruit d’una investigació de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional. El mes de desembre ja va procedir a la detenció del propietari i president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, així com de Julio Martínez Martínez, administrador de la consultora Análisis Relevante, a través de la qual Zapatero hauria cobrat les comissions i amic de l’expresident espanyol. El jutge sospita que Zapatero va intermediar perquè s'aprovés el rescat a Plus Ultra i després va percebre una comissió d’un 1% a través dels pagaments que li feia Martínez Martínez pels informes que l’expresident feia per a Análisis Relevante. La Fiscalia Anticorrupció va veure indicis que Plus Ultra hauria fet un “ús indegut” dels diners públics del rescat i de l'existència d’una trama per blanquejar capitals. Anticorrupció va presentar aleshores una denúncia a l'Audiència Nacional que ha dut ara a la citació de Zapatero.
Zapatero era el líder de la trama
El jutge instructor de l’Audiència Nacional adjudica al socialista l'organització i el lideratge d’una trama, “que hauria posat els seus contactes personals i la seva capacitat d’accés a alts càrrecs de l’administració al servei de tercers interessats a obtenir decisions favorables”. El jutge identifica, en la resolució a la qual ha obtingut accés ElNacional.cat a Martínez Martínez i a Manuel Aaron Fajardo García com a “intermediaris directes amb els clients” i adjudica a la secretària de Zapatero, María Gertrudis Alcázar, i a Cristóbal Cano, el paper d’administradors quotidians dels negocis de Zapatero i Martínez tot mantenint un “contacte fluid”.
Segons el jutge, l’expresident espanyol impartia instruccions per a la creació de societats en territoris estrangers per desviar-hi els diners. En aquest sentit, s’explica que Zapatero hauria ordenat la creació de Landisde, una societat off-shore a Dubai, a través de la mercantil espanyola Idella Consulenza Strategica, empresa administrada per Julio Martínez. Aquesta firma va signar un contracte amb Plus Ultra amb el qual hauria percebut l’1% del rescat atorgat pel govern espanyol (530.000 euros), que s’haurien destinat a la societat pantalla de Dubai per evitar la traçabilitat dels fons a Espanya. És aquest ús de testaferros, societats instrumentals en jurisdiccions opaques i la triangulació de comptes a l'estranger per ocultar els orígens dels diners, el que duu el jutge a considerar que hi ha indicis de blanqueig de capitals.
El rescat de Plus Ultra era l'objectiu
L’objectiu principal de la trama va ser, precisament, l’obtenció del rescat per part del govern espanyol en el marc del Fons de Suport a la Solvència de les Empreses Estratègiques que la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) va impulsar per la crisi econòmica provocada per la pandèmia de la covid-19. La consideració de Plus Ultra com a “estratègica” és l’altra pota en la investigació del rescat de l’aerolínia en altres instàncies després de la denúncia per part de Vox contra la decisió l’any 2024. Els implicats van articular dues línies d’articulació per obtenir el rescat: la primera a través de l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, que també està investigat per corrupció en un cas ja vist per sentència; i la segona, a través de Zapatero, resultant aquesta última “predominant” i la que va permetre a Plus Ultra “aconseguir els objectius perseguits”.
En la seva resolució, el jutge destaca que la capacitat d’influència de la trama per accedir a informació privilegiada relativa al rescat es fa palesa el mes de febrer de 2021, quan dos dels investigats celebraven, a través de l’intercanvi de missatges, la consecució del préstec de 53 milions. La decisió del Consell Gestor i la seva aprovació definitiva per part del Consell de Ministres, però, es va produir setmanes més tard, el dia 9 de març. La trama, però no es va aturar a Espanya i va desplegar les seves influències també a Veneçuela davant lnstitut Nacional d’Aeronàutica Civil (INAC) veneçolà per assegurar l’autorització a volar per a la companyia intervinguda. El jutge, però, considera que aquesta segona línia d’influència s’ha de considerar com un únic delicte amb l'espanyola perquè implica les mateixes persones amb una unitat de finalitat econòmica i obtenint contraprestacions canalitzades a través de l’entramat societari controlat per Julio Martínez.
Quants diners es van endur?
La resolució del jutge considera que José Luis Rodríguez Zapatero i la societat Whatefav S.L., propietat de les seves filles, Alba i Laura Rodríguez Espinosa, eren els principals beneficiaris finals de l’activitat de la trama d’influències desplegada per l’exmandatari socialista. L’entorn de l’expresident va rebre transferències de Plus Ultra i altres empreses vinculades a la trama mitjançant els pagaments de diverses societats: 490.780 euros a través d’Análisis Relevante, 352.980 a través de l’empresa Gate Center i 681.318 euros des del grup Thinking Heads. Whatefav va rebre unes altres desenes de milers d’euros d’aquestes mateixes empreses.
Zapatero va reconèixer el mes de març passat, davant la comissió d’investigació del Senat dedicada als diferents casos de corrupció que assetgen l’entorn de l’actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, haver rebut diners de Análisis Relevante. Segons va explicar, hauria facturat uns 463.000 euros en total al llarg dels anys per les seves feines com a consultor amb diversos informes “escrit i orals” per a l’empresa del seu amic. “Quan vaig acceptar ser consultor, vaig proposar que l’empresa de les meves filles realitzés feines de màrqueting. Aquest és l’acord al qual vam arribar”, va relatar Zapatero en la comissió. Whatefav S.L. hauria rebut de Julio Martínez 198.000 euros en suposats treballs de disseny i comunicació en línia i, per aquests contactes, la seva seu ha estat registrada aquest matí per part de la policia judicial en la cerca de proves.
Dos anys d'investigació
Les primeres diligències en el cas Plus Ultra es remunten l'abril de 2022, quan el jutjat d’instrucció número 15 de Madrid va obrir una causa contra Bartolomé Lora, expresident de la SEPI, i el consell d’administració de l’empresa pública després d’una denúncia de Manos Limpias per un suposat delicte de malversació en la concessió del rescat. La magistrada va arxivar aquella causa per no estar “degudament justificada la comissió d’un delicte” i va considerar aleshores que el govern espanyol va justificar la concessió del rescat. Això no obstant, la Fiscalia va demanar la reobertura de la causa el 2024 després de concloure que els diners es van fer servir de forma irregular i va demanar la reobertura de la causa a l’Audiència Nacional.