L'Agència Tributària ha posat a disposició dels contribuents una recopilació completa de la normativa aplicable a les persones majors de 65 anys de cara a la campanya de la Renda. L'objectiu d'aquesta iniciativa és facilitar l'exercici fiscal a un col·lectiu que pot beneficiar-se d'un ampli ventall d'exempcions i deduccions que sovint desconeix.

Els contribuents d'aquesta franja d'edat poden acollir-se a rebaixes fiscals en conceptes com els rendiments del treball, la compravenda i lloguer d'habitatge, la reinversió, els mínims personals i familiars, així com en situacions específiques de discapacitat o cura de familiars a càrrec.

A més de les deduccions d'àmbit estatal, les comunitats autònomes tenen transferides competències en matèria fiscal i poden establir els seus propis mínims personals, familiars i per discapacitat. Per tant, el tribut final a pagar dependrà no només de la situació personal del contribuent, sinó també del territori on tingui la seva residència fiscal, cosa que aconsella als contribuents consultar les especificitats de la seva comunitat abans de presentar la declaració.

Els rendiments del treball que tributen en la declaració

Dins dels rendiments del treball, Hisenda considera com a tals i subjectes a tributació diverses prestacions que perceben habitualment les persones grans. Entre elles figuren les pensions dels règims públics de la Seguretat Social i de classes passives, així com altres prestacions públiques derivades de situacions de jubilació, viduïtat, incapacitat o accident, sempre que no estiguin declarades expressament com a exemptes.

També tributen les prestacions procedents de plans de pensions, de plans de previsió social empresarial i de contractes d'assegurança concertats amb mutualitats de previsió social. Finalment, també s'han d'incloure les prestacions rebudes per assegurances de dependència conforme a la Llei de promoció de l'autonomia personal.

Les rendes que queden fora de la declaració de l'IRPF

No obstant això, existeixen determinades prestacions i ajudes públiques que estan exemptes de tributar. Entre elles destaquen les prestacions públiques per acolliment de persones amb discapacitat o majors de 65 anys, així com les ajudes econòmiques atorgades per institucions públiques per finançar estades en residències o centres de dia, sempre que les rendes del beneficiari no excedeixin del doble de l'IPREM, situat en 16.800 euros anuals.

També queden exemptes les prestacions per incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa reconegudes per la Seguretat Social, les pensions per inutilitat del règim de classes passives i les prestacions econòmiques públiques vinculades a la Llei de Dependència per a cures en l'entorn familiar.

Exempcions per a la transmissió de l'habitatge i la hipoteca inversa

Una de les exempcions més rellevants per als majors de 65 anys afecta la transmissió de la propietat. Estan exempts els guanys patrimonials derivats de la venda de l'habitatge habitual per part de persones d'aquesta edat. L'exempció s'aplica també quan el contribuent transmet la nua propietat, però es reserva l'usdefruit vitalici sobre el pis, cosa que li permet seguir residint-hi mentre rep un ingrés per la venda.

A més, els guanys patrimonials obtinguts per la transmissió de qualsevol element patrimonial queden exempts si l'import total es destina en un termini de sis mesos a constituir una renda vitalícia assegurada a favor del contribuent. La quantitat màxima total que es pot destinar a aquesta finalitat és de 240.000 euros. Pel que fa a la hipoteca inversa, les quantitats percebudes a conseqüència de les disposicions que es facin de l'habitatge habitual no tributen a l'IRPF, sempre que es realitzin d'acord amb la regulació financera vigent.

Els mínims personals i familiars: increment per edat i ascendents a càrrec

El mínim del contribuent, que és la part de la renda que no tributa per destinar-se a necessitats bàsiques, és amb caràcter general de 5.500 euros anuals. No obstant això, aquest mínim s'incrementa en funció de l'edat: els contribuents majors de 65 anys sumen 1.150 euros addicionals, i els majors de 75 anys afegeixen 1.400 euros més. Aquests increments també s'apliquen en declaració conjunta si l'altre cònjuge té aquesta edat.

A més, existeix el mínim per ascendents, que s'aplica quan el contribuent té a càrrec seu pares, avis o besavis majors de 65 anys (o de qualsevol edat amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%) que convisquin amb ell almenys la meitat de l'any, que no obtinguin rendes anuals superiors a 8.000 euros i que no presentin declaració pròpia amb rendes de més de 1.800 euros. Per cada ascendent major de 65 anys es computen 1.150 euros anuals, i si el familiar supera els 75 anys, s'afegeixen 1.400 euros addicionals.

Les diferències autonòmiques en els mínims personals

Les comunitats autònomes tenen capacitat per incrementar aquestes quanties. Així, mentre que Catalunya aplica els mateixos imports que l'Estat (mínim general de 5.500 euros, més 1.150 euros per major de 65 anys i 1.400 addicionals per major de 75), altres comunitats han optat per apujar-los. Andalusia estableix un mínim general de 5.790 euros, amb increments de 1.200 i 1.460 euros respectivament. Astúries, les Balears i el País Valencià eleven el mínim general fins als 6.105 euros, amb augments de 1.265 i 1.540 euros. La Comunitat de Madrid fixa el mínim general en 5.956 euros, amb increments de 1.234 i 1.502 euros. Canàries i Galícia també presenten quanties pròpies que superen les estatals.

A més dels mínims, existeixen deduccions específiques tant a escala estatal com autonòmica. L'Estat permet una deducció de fins a 1.200 euros anuals per cada ascendent amb discapacitat que generi dret al mínim per ascendents, i també per al cònjuge no separat legalment amb discapacitat. Pel que fa a les comunitats, Madrid ofereix 1.546 euros per acolliment no remunerat de majors de 65 anys i 515 euros per cada ascendent a càrrec major de 65 anys.

Canàries dedueix 160 euros per a majors de 65 anys i 400 per a persones amb discapacitat, a més de desgravacions per lloguer de l'habitatge que arriben als 760 euros anuals per a majors de 75 anys. Andalusia aplica deduccions del 20% en ajudes domèstiques per a titulars de 75 anys o més (fins a 500 euros) i desgravacions pel lloguer de l'habitatge habitual fins a 1.200 euros. Catalunya, per la seva banda, ofereix una deducció del 10% del lloguer per a vídues i vidus de 65 anys o més, amb un màxim de 500 euros (1.000 euros en declaració conjunta).