Junts per Catalunya ja fa mesos que prepara les eleccions municipals del maig del 2027. Va començar amb el ja exsecretari de política municipal, David Saldoni, que va deixar feina enllestida, i per fer, a l'actual, Joan Ramon Casals. Amb Casals, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la secretària d'organització, Judith Toronjo, treballen estretament per tenir candidats lligats, definir l'estratègia i escoltar les inquietuds de tots els territoris. El tret de sortida va ser el passat mes de maig en una convenció municipalista a Vic, on van aprovar una proposta per modificar la llei del padró per controlar-lo i prohibir-ho als ocupes, amb la qual molts alcaldes troben dificultats davant del creixement demogràfic de moltes poblacions. Ara, però, els juntaires han d'aprovar el procediment per elegir els candidats formalment, tot i que ja en tinguin de lligats uns quants.
En el passat consell nacional a Figueres, Junts ja va donar el tret de sortida a l'elaboració de reglament per elegir candidats. Tal com va passar en les anteriors eleccions municipals, el reglament per elegir candidat serà diferent el de Barcelona que el de la resta del país. Segons ha pogut saber El Nacional.cat, el pròxim 25 d'octubre els juntaires celebraran una altra convenció municipalista per validar per primer cop els dos reglaments, mentre que el 29 de novembre la previsió és que es portin a votació en el si del consell nacional del partit. El contingut dels dos reglaments, però, encara està per definir. Tot apunta que el contingut serà similar al de fa dos anys, prioritzant que l'elecció del cap de llista es faci des de l'àmbit municipal.
Les CMT, clau
Segons els estatuts del partit, el reglament ha d'incloure aquest procediment: els representants municipals i comarcals elevaran la proposta de candidats, aprovats per una assemblea local, als diferents municipis del seu àmbit territorial als responsables de vegueria; en cas que estiguin d'acord tots tres, elevaran la proposta en l'àmbit nacional per ser ratificada; en cas que hi hagi diferències de criteri, es reuniran els representants dels quatre òrgans i elaboraran una proposta que s'intentarà consensuar i, en cas que no hi hagi consens, prevaldrà la proposta que compti amb el suport de la majoria dels òrgans: local, comarcal, veguerial i nacional, amb vot de qualitat de l'executiva local. De fet, per això caldrà crear la Comissió Municipal Territorial (CMT), que en els anteriors comicis estava formada per dos representants del municipi, dos de la comarca, dos de la vegueria, dos de l'executiva nacional i el secretari d'organització. Això sí, tot plegat havia de ser ratificat per l'assemblea local.
En el cas de Barcelona, l'any 2023 també hi havia la CMT, que estava formada per quatre presidents de districte, una persona posada per la federació i una altra per la direcció. Tècnicament, era el que donava el tret de sortida perquè els candidats es presentessin en tres dies i recollissin el 20% dels avals de la militància en set dies més. Un cop això, hi havia previst unes primàries que no es van acabar celebrant perquè només hi havia una única candidatura, la de Xavier Trias. Fonts de la direcció juntaire apunten que el procediment del 2023 serà "el punt de partida", tot i que podria variar.
Confrontació contra les "esquerres populistes"
Pel que fa a l'estratègia, els juntaires ja van donar una pista en la convenció municipalista, on, més enllà d'aprovar propostes per endurir el padró, els càrrecs de Junts també van parlar de la llengua catalana, amb la consolidació de les regidories; van parlar de la desburocratització; de la seguretat i la multireincidència; i de l'habitatge i les ocupacions. De fet, els juntaires ja han començat en certa forma la seva campanya per a les municipals fent un tour per tot el país per explicar el seu projecte i donant pistes dels seus candidats. A tall d'exemple, el passat 16 de setembre van fer un acte a Vilanova i la Geltrú, amb Gerard Figueras com a futur alcaldable, mentre que el passat 23 de setembre va ser a Manresa, amb Ramon Bacardit, o aquest dijous passat a Vilafranca del Penedès, amb Aureli Ruiz, que ja ha anunciat que no repetirà, acompanyats de Jordi Turull i Eduard Pujol.
Els juntaires centraran sobretot la seva estratègia sobretot en parlar de la qüestió demogràfica i en combatre "l'esquerra populista". De fet, ajuntaments governats per Junts com Vic, Sant Cugat del Vallès, Martorell, Figueres o Olot ja han endurit el seu missatge amb les polítiques de portes obertes. "Combatrem els discursos populistes d'esquerres que ens han portat a la situació de col·lapse de serveis i infraestructures", asseguren fonts de Junts. De fet, prioritzaran el xoc contra partits com els Comuns, juntament amb PSC i ERC . "Nosaltres proposem solucions", asseguren des de Junts, que, en aquest aspecte, volen marcar distàncies amb el partit de Sílvia Orriols. I és que els juntaires consideren que l'actual problemàtica de desbordament dels serveis en determinats municipis rau en les polítiques dels partits del govern espanyol. "Han tret les competències als ajuntaments a l'hora de decidir sobre el seu creixement", assegura una font juntaire, que recorda com els planejaments urbanístics determinen cap a on ha d'anar la població de cada municipi i en els últims anys no s'ha pogut complir.
De fet, en el tour juntaire per explicar-se, el creixement demogràfic ha estat una de les qüestions que han parlat més els candidats, com també ho han expressat els alcaldes d'Olot i Figueres, Agustí Arbós i Jordi Masquef, recentment. "És sostenible una Catalunya actual amb deu milions d'habitants? No, si volem tenir una societat amb serveis públics de qualitat i cohesionada", contestava Arbós. "Des d'un despatx de Barcelona ens han dit que hem d'arribar a 100.000 habitants. Nosaltres els diem que el futur de Vilanova el decidirem des de Vilanova", també deia l'alcaldable a Vilanova, Gerard Figueras.
Barcelona no elegirà candidat aquest 2025 i sense dubtes a Girona, Tarragona i Lleida
Amb tot, Junts per Catalunya ja té uns candidats força clars, malgrat que la gran incògnita continuï sent Barcelona. Amb el calendari actual, difícilment hi haurà un candidat a la capital catalana abans que acabi l'any, tot i que continuen sonant alguns noms com l'actual portaveu, Jordi Martí Galbis, o el portaveu del partit, Josep Rius. D'altres noms que han anat sonant internament, però que en les últimes setmanes han anat baixant abaixant les seves cotitzacions són l'exconsellera d'Acció Exterior i actual regidora Victòria Alsina, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn o l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon, mentre que caldrà veure quins passos segueix Jaume Giró després de rencunciar als càrrecs interns del partit per desavinences amb Puigdemont. També havia estat sondejat el president Mas, però que ja s'ha autodescartat.
Pel que fa a les altres tres capitals de demarcació està força més clara la situació. Si no hi ha canvis d'última hora i tot plegat és avalat per procediments interns, les exconselleres Gemma Geis i Violant Cervera repetiran a Girona i Lleida, respectivament, mentre que a Tarragona tot apunta que tornarà a ser Jordi Sendra. D'altres municipis, on governen i on ja tenen el candidat lligat són Vic, amb Albert Castells; Igualada, amb Marc Castells; Olot, amb Agustí Arbós; Figueres, amb Jordi Masquef; Xavier Fonollosa, a Martorell; Dolors Farré, a Valls; Ruben Biarnés, a Móra d'Ebre, o Manlleu, amb Arnau Rovira. En aquesta línia, els juntaires esperen conquerir ciutats com Manresa, amb Ramon Bacardit; Reus, amb Teresa Pallarès; Tortosa, amb Meritxell Roigé; o Tàrrega, amb Rosa Maria Perelló; Vilafranca del Penedès, on encara no hi ha candidat; Mollerussa, amb Raül Aguilar, feu de l'extingit PDeCAT; o Montblanc, amb Josep Andreu; o Solsona. Pel que fa a Ripoll, Ferran Raigón, un jove de 22 anys, serà l'encarregat d'enfrontar-se a Sílvia Orriols. "Aquest noi serà alcalde", diu un dirigent de Junts, que assegura que és una persona "molt ben preparada".
Augmentar alcaldies i créixer a la regió metropolitana
Junts per Catalunya té més de 330 alcaldies, sent la formació que més en té. En els comicis de fa dos anys van presentar fins a 728 llistes i l'objectiu del partit és créixer, ja sigui en nombre de llistes, d'alcaldies i representació, sobretot això últim a l'àrea metropolitana de Barcelona. Entre els municipis que esperen créixer de forma notable són Vilanova i la Geltrú, amb Gerard Figueras; El Vendrell o Mataró, però sobretot també a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per créixer en nombre de regidors i alcaldes, els juntaires tenen pràcticament tancats els convenis amb formacions municipalistes com Impulsem Penedès i Impulsem Lleida.