Fa uns mesos, esmorzant a l’Estanc d’Adrall uns plats de tripa degudament regats amb un bon amic que és de morro fi, ens actualitzàvem sobre els restaurants històrics que ens agrada visitar regularment —com el Passadís del Pep o Ca l’Isidre— encara que passin els anys, de les novetats i d’aquells a on ja no anem per un motiu o un altre. Certament, molts dels que van sortir a la conversa els coneixíem els dos, però vet aquí que em va posar pels núvols la marisqueria Boccatti de Vic, oberta fa quasi cinquanta anys i que és una meravella. Doncs vaig prendre bona nota dels comentaris i avui, que estava per Osona, m’hi he acostat per comprovar-ho, això sí, trucant unes setmanes abans per reservar, perquè el local és petit, tot just hi caben una trentena de persones, i acostuma a estar sempre ple tots els dies de la setmana tret de diumenge, que tanquen per descans setmanal.
Per situar-nos, el restaurant Boccatti és un negoci familiar obert l’any 1978 que actualment dirigeix amb mà mestra el Josep Girabent fill, que fa de cap de sala, juntament amb la seva dona, Ester, i la seva mare, Maribel, que són les que manen a la cuina i les culpables que el restaurant tingui tan bona anomenada a tota la comarca.
Si no has posat els peus al restaurant Boccatti en ta vida, ja vas tard, perquè és una cita ineludible per als amants del bon menjar i beure a la comarca d’Osona
Però aigües amunt, el Josep s’encarrega diàriament d’escollir el millor peix i marisc de les llotges properes, així com la carn més tendra i saborosa i aquells productes de temporada que tant ens agraden com ara les carxofes, els bolets o les maduixetes salvatges, per posar-ne alguns exemples
L’espai ha mantingut la rajola verda de les parets, la barra d’alumini i la fusta noble, i així, entre nosaltres, ho trobo un encert, perquè sembla que el temps s’hagi aturat donant-li un aire retro que el dignifica. La carta va ben farcida de joies com les gambes de Palamós, els escamarlans de la costa, els calamarsons, les espardenyes i els calamars a la romana, i fora de carta i com a suggeriments del dia, avui oferien angules, cloïsses de Carril, ceps, rovellons, cabra de mar o llengüeta. El sorprenent és que aquí no acaba la cosa, perquè a la barra tenen la paradeta amb el peix salvatge del dia, veig uns cap-roigs, turbots, raps i rèmols que encara belluguen.
Vist com les gasten amb la qualitat dels productes, començo l’àpat ventilant-me unes gambes de Palamós XXL que són una delícia. Les assaboreixo al màxim, sense pressa i escoltant jazz del bo que sona a la llunyania. Abans, però, el Vicenç m’havia portat un platet d’envinagrats amb ceba, olives, bròquil i pebrot per matar el cuc.
Mentre el local s’acaba d’omplir, em porten uns calamars a la romana amb un arrebossat molt fi per no perjudicar el sabor ni la textura propis del calamar, una pràctica gens habitual arreu, ja que moltes vegades trobes més arrebossat que calamar.
M’arriben les cocotxes de lluç amb el seu pil-pil i el seu bitxo servides en cassola de fang, que és la millor manera per mantenir la calor. Les començo menjant amb forquilla tímidament per acabar-les amb cullera i sucant-hi pa com si s'hagués d'acabar el món. Unes refrescants maduixetes salvatges amb suc de taronja posen la cirereta a aquest àpat memorable que recordaré durant dies.
Si ets client habitual del restaurant Boccatti, no cal que t’expliqui romanços, però si, per contra, no hi has posat els peus en ta vida, ja vas tard, perquè és una cita ineludible per als amants del bon menjar i beure a la comarca d’Osona.