Junts per Catalunya continua la seva croada contra les ocupacions il·legals. "Cau més simpàtic un okupa que un propietari", deia el secretari general juntaire, Jordi Turull, a mitjan febrer, quan van presentar diverses iniciatives parlamentàries, com la de reformar la LECRIM perquè el jutge pugui ordenar el desallotjament 48 hores després d’interposar la denúncia com a mesura cautelar si els ocupants no poden acreditar la possessió legítima de l’habitatge, una proposta que ja ha iniciat el seu tràmit al Congrés. Ara, el partit de Carles Puigdemont proposa prohibir l'empadronament a les persones que ocupen il·legalment un habitatge en considerar que és un delicte, a través d'una reforma de la legislació espanyola, tal com ha pogut confirmar El Nacional.cat i ha avançat El Periódico. Concretament, la llei 7/1985, que regula el règim local, i el decret 1960/1986, que concreta el padró municipal. La idea del partit és votar aquesta proposta a Vic, en la convenció municipal que tindrà lloc a la capital d'Osona aquest dissabte. En el cas que es tracti de persones vulnerables, el partit de Carles Puigdemont vol que sigui la Generalitat qui "assumeixi responsabilitats" amb mecanismes com el "padró social o registres alternatius amb valor administratiu".
En el document que els juntaires pretenen portar a la convenció municipalista, treballat per diversos alcaldes i la cúpula del partit, es constata que el padró és una "problemàtica latent" a molts municipis, i posa d'exemple com a Figueres, amb l'alcalde de Junts, Jordi Masquef, es van donar de baixa 804 persones del padró durant el 2024 en detectar casos de frau. Els juntaires recorden que el padró va associat a l'accés de diversos serveis bàsics, com l'educació, la sanitat i els serveis socials.
Sant Vicenç de Castellet, Figueres i Martorell, com a exemples a seguir
Junts per Catalunya es reivindica com els que han liderat la "denúncia pública" del que consideren un frau en l'empadronament. I posen d'exemple com Sant Vicenç de Castellet, amb l'alcalde juntaire Dani Mauriz, ha sigut el primer municipi de Catalunya en desenvolupar una ordenança reguladora del padró municipal, amb la voluntat de ser "proactius en la detecció del frau i establint un protocol de verificació de les dades i un règim sancionador per lluitar contra les il·legalitats". També posen d'exemple Figueres, que ha contractat agents verificadors que es personen als domicilis per fer les comprovacions sobre la veracitat de la residència. O Martorell, amb l'alcalde també juntaire Xavier Fonollosa: "Ha encapçalat amb persistència l’oposició contra l’empadronament d’ocupes (aquells que no posseeixin un just títol per habitar l’immoble), ja que un delicte no pot generar drets".
Els juntaires aposten per repetir aquestes tres fórmules a tots els municipis i reclamen establir una carta de Drets i Deures de la ciutadania, tal com especifica la seva ponència política. Per això, els de Carles Puigdemont demanen que la Generalitat assumeixi la responsabilitat dels casos no empadronables sota els criteris actuals, amb mecanismes com el padró social o registres alternatius amb valor administratiu. Un altre exemple sobre l'enduriment del padró que vol impulsar Junts és com Sant Cugat del Vallès, amb Josep Maria Vallès com a alcalde, proposava un mínim de 10 anys d'empadronament per poder optar a un habitatge públic.
Junts es prepara per a les municipals
La convenció d'aquest dissabte a Vic ha de servir per preparar el partit per les eleccions municipals del maig del 2027, que, en principi i, si no, hi ha avançaments electorals, són els pròxims comicis a Catalunya. Els juntaires s'han marcat com a objectiu tenir tots els candidats durant el 2026. A més, el partit ha començat una espècie de gira arreu de Catalunya, encapçalada pel secretari general Jordi Turull, per, literalment "explicar-se", sota el nom "Junts s'explica". De moment, la formació ja ha fet parada a tres ciutats (Girona, Vic i aquest divendres a Amposta) per reunir-se amb militants o simpatitzants i resoldre els seus dubtes a més d'esclarir el seu posicionament en temes clau com és la immigració o l'habitatge. L'objectiu del partit és arribar a les 43 comarques de Catalunya.