Malgrat que el llenguatge parlamentari ha canviat molt a Espanya, a qualsevol parlament del món, que un grup parlamentari s'adreci al president del govern titllant-lo de cínic —que actua amb falsedat o desvergonyiment descarat— i hipòcrita —algú que fingeix qualitats, sentiments o intencions que no té, mostrant una façana falsa per enganyar o manipular— seria més que suficient perquè s'entengués que s'ha arribat a un punt de no retorn en les relacions. Si, a més a més, s'hi afegeix solemnement —com ha fet aquest dimecres Míriam Nogueras al Congrés dels Diputats— que la relació s'ha acabat, hi hauria poc més a afegir. Essent així, què succeeix perquè el govern socialista continuï actuant com si res en les seves relacions amb Junts per Catalunya i posi àrnica i pari l'altra galta per rebaixar la tensió i li demani esperit d'acord? Què més ha de fer Junts perquè sigui creïble als ulls de l'opinió pública espanyola, però, sobretot, de la catalana?

La maquinària propagandística de Pedro Sánchez juga l'única carta que té: tot el que està trencat sempre es pot recompondre. I la primera lliçó del manual de resistència és no donar res per impossible, traslladar a l'opinió pública que tot té un punt d'escenografia i que ja veurem. Perquè assumir el contrari et situa inexorablement en què la pantalla següent ha de ser la convocatòria d'eleccions espanyoles, ja que no comptes amb majoria parlamentària per tirar endavant projectes. D'aquí que el govern espanyol parli de presentar el sostre de despesa o fins i tot que aquesta vegada sí que presentarà els pressupostos generals de l'Estat del 2026, a diferència del que va fer amb els del 2024 i 2025. Si no surt d'aquesta pantalla, no podrà, evidentment, recuperar tot el llistat d'incompliments que té en un dels calaixos de la taula del seu despatx, però tindrà opcions de sacsejar el tauler si el Tribunal Constitucional aixeca l'ordre de detenció que pesa sobre el president Carles Puigdemont a instàncies del Tribunal Suprem. D'aquí que els socialistes hagin posat totes les espelmes a sant Càndid [per Cándido Conde Pumpido] i escolti amb més atenció i interès que mai els missatges que fa arribar l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

Què més ha de fer Junts perquè el trencament sigui creïble als ulls de l'opinió pública espanyola, però, sobretot, de la catalana?

Si això no succeeix, el PSOE i Pedro Sánchez continuaran esquivant la pregunta de Junts sobre com pensa governar sense majoria parlamentària. Davant d'aquest bloqueig evident, Junts haurà de fer passos, alguns en el terreny parlamentari i altres en el polític. En el parlamentari, només pot passar perquè presenti iniciatives legislatives d'acord amb el seu programa electoral per palesar que es pot legislar contra el govern espanyol. Serien temes econòmics, fiscals, energètics, de seguretat i d'habitatge. Si amb certa periodicitat s'imposa al Congrés una agenda contrària al govern, a partir de proposicions de llei encapçalades per Junts i amb el suport de PP i Vox, generaria una situació insòlita en un parlament democràtic. El camí de Junts per transitar amb aquestes iniciatives és estret, ja que s'ha de visualitzar molt bé quin és l'interès real de tot plegat per a Catalunya i també per a la seva base electoral independentista. El fet que Sánchez no hagi complert tampoc no és un xec en blanc per al partit de Puigdemont.

Però a més de les iniciatives legislatives hi ha les polítiques. Junts per Catalunya demanarà eleccions a Espanya? En quin moment ho farà? Aquesta és una carta que Junts encara es guarda a la butxaca i que si les coses continuen així tindrà la temptació de treure en algun moment. La veritat és que, de portes endins, el malestar de Junts amb el PSOE ha anat escalant des de l'avís inicial al Govern que s'estava acabant l'hora per complir i l'inici oficial de la ruptura. Els ponts, segurament, encara existeixen, però el diàleg és inexistent i els cants de sirena del sempre poderós complex de la Moncloa no han tingut cap mena de resposta ni per part d'aquells que sempre —fins i tot en els pitjors moments— han mantingut un fil pel qual poder-se enviar missatges.