"En el tema del padró ha d'haver-hi un canvi. No és lògic que puguis empadronar a una persona que diu que viu en el riu. Però no és lògic per a la persona, perquè t'estàs fent trampes al solitari. Vas creant bosses de marginalitat", aquest és el primer cop que el secretari general de Junts, Jordi Turull, demanava canvis en el sistema del padró. I és que és un debat viu i polèmic en el món municipal, fins al punt que diversos ajuntaments han exigit canvis en aquesta qüestió davant d'algunes problemàtiques que es troben en el dia a dia, com per exemple que en un mateix habitatge s'empadronin més d'una desena de persones. El cas és que la normativa estatal obliga a empadronar tota persona que visqui en un municipi i el seu objectiu és registrar de forma administrativa els seus veïns i les seves dades constitueixen com a prova de la residència en aquest municipi.
Què és el padró?
Segons el Reglamento de Población y Demarcación Territorial de las Entidades Locales (RD 1690/1986), tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure's en el padró del municipi en el qual resideix habitualment i aquells que no tinguin un domicili només es podrà dur a terme les inscripcions en el padró després d'haver-ho posat en coneixement dels serveis socials. El padró facilita uns drets, però també uns deures, com ara ser elector i elegible, participar en la gestió municipal, utilitzar els serveis públics municipals o contribuir de forma econòmica. A l'hora d'inscriure's al padró s’exigeix que el ciutadà porti “un títol que legitimi l’ocupació de l’habitatge” i, alhora, d’acord amb l’article 16.2 LBRL, es pot denegar l’accés al padró municipal si la persona no disposa d’algun dels documents necessaris per acreditar les dades que hi han de constar.
Davant d'aquesta situació, hi ha diversos ajuntaments que s'han posat durs en la qüestió de l'empadronament. Segons un informe de la Xarxa d'Entitats pel Padró del 2024 els municipis d'Alcanar, Arbúcies, Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Calafell, Cornellà, el Masnou, Figueres, Igualada, l'Hospitalet de Llobregat, Llagostera, Lleida, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olot, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Sabadell, Salt, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Tremp, Vic i Vilanova i la Geltrú són els que hi posen més dificultats.
Segons la mateixa entitat, les principals vulneracions es basen en la manca d'informació i els protocols "poc clars" per sol·licitar el padró i consideren que "no fan públics" els circuits que s'han de poder seguir per poder empadronar-se i els requisits a complir. A més, també denuncien que els formularis d'empadronament tampoc contemplen la totalitat de situacions en què es troben les persones que sol·liciten l'empadronament i que es troben en exclusió social, com pot ser el relloguer d'habitacions, el sensellarisme o els infrahabitatges.
Junts aposta per prohibir l'empadronament als ocupes i que la Generalitat se'n faci càrrec
El cas és que els juntaires plantegen reformes a la llei 7/1985 i al Decret 1690/1986 per exigir un títol habilitant i blindar la verificació de la residència amb l'objectiu de "no acceptar que d'una ocupació d'un immoble se'n pugui derivar la condició de ciutadania municipal a través del padró" i que la Generalitat assumeixi els casos no empadronables. De fet, posen l'exemple de l'Ajuntament de Martorell, que, amb el seu alcalde, Xavier Fonollosa (Junts), asseguren que "ha encapçalat amb persistència l’oposició contra l’empadronament d’ocupes (aquells que no posseeixin un just títol per habitar l’immoble)". De fet, Fonollosa en més d'una ocasió ha defensat que no es pot empadronar ocupes perquè "d'un delicte no poden néixer drets" i que només empadronarà ocupes si un jutge li ho ordena. Per això, l'Ajuntament martorellenc enfronta una demanda judicial interposada per diversos veïns amb el suport d'entitats socials.
Un altre exemple que posen els juntaires és Sant Vicenç de Castellet, que, asseguren, ha estat el primer municipi de Catalunya en desenvolupar una ordenança reguladora del padró municipal, "amb la voluntat de ser proactius en la detecció del frau i establint un protocol de verificació de les dades i un règim sancionador per lluitar contra les il·legalitats". També posen d'exemple Figueres, que ha incrementat els recursos destinats al procediment de l’empadronament a través d’uns agents verificadors que es personen als domicilis per fer les comprovacions sobre la veracitat de la residència. De fet, Figueres va anunciar que havia donat de baixa 804 persones del padró en un any, insinuant que tots els casos eren fraudulents.
L'exemple de Sant Cugat: aplicar estrictament la llei i ordres d'inspeccions en habitatges ocupats
Un altre Ajuntament que s'ha mogut en la qüestió dels empadronaments és Sant Cugat del Vallès, amb el seu alcalde, Josep Maria Vallés (Junts). Els juntaires aposten per ampliar de tres a deu anys el temps d'empadronament necessari en un municipi per optar a un habitatge públic. L'exconseller Jordi Puigneró, actual tinent d'alcaldia de Relacions Institucionals, Bon Govern i Ciutat Digital, admet que "venim d'uns anys en els quals hi ha hagut una deixadesa política en la qüestió dels empadronaments". "A Sant Cugat hem decidit posar ordre i aplicar la llei amb una lectura estricta", defensa Jordi Puigneró en unes declaracions a El Nacional.cat, des d'on assegura que es produeixen "empadronaments ficticis o ocupacions".
Puigneró considera que l'empadronament també ha d'anar relacionat a un arrelament i parlar d'uns drets i uns deures. "Volem que tots aquells serveis, com el fet d’accedir en un habitatge, siguin per a les persones que estan arrelades a la ciutat i siguin les primeres a poder-se quedar, davant d’una persona que porta poc temps a la ciutat", defensa Puigneró, que defensa unes polítiques per tal que la ciutadania no marxi de la ciutat. El regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat aposta per complir la llei a través d'una lectura estricta. "Si abans et podies empadronar amb un simple rebut d'un banc, ara es necessita un contracte de propietat o de lloguer. També hem aturat els empadronaments en cadena", ha dit Puigneró, que defensa la proposta de Junts. De fet, el regidor també explica que han donat ordres de fer inspeccions periòdiques als habitatges ocupats per comprovar si hi resideixen, però admet que els ocupes, amb la llei a la mà, sí que es poden empadronar.
L'alcalde de Calella demana una "reforma completa" de la llei
Un altre alcalde que demana canvis és el de Calella. Marc Buch considera que el sistema de padró està pensat per als anys 80' i s'ha convertit en una eina per generar "circumstàncies que no són normals". "No es pot tolerar que s’hagi d’acceptar d’empadronar una persona en un banc o una cova. Cal una reforma completa. Si tu vens amb un visat de turista no té cap sentit que et puguis empadronar", critica Buch, que considera "insostenible" el creixement demogràfic actual. L'alcalde de Calella recorda que quan una persona s'empadrona accedeix a tots els drets, però el servei públic és cada vegada de "menys qualitat". "No tenim capacitat d'absorbir la demanda i a persones que estan en una situació complexa", diu Buch en declaracions a El Nacional.cat. L'alcalde calellenc explica que la llei també diu que per poder treballar has de poder estar empadronat, i per això demana un canvi dràstic de la llei. "Per empadronar-te, la llei exigeix un títol de propietat, un contracte de lloguer o que el propietari d’habitatge et dona permís. Per contra, la llei també et diu que si demostres que vius en un lloc t’han d’empadronar, tant sí com no, indiferentment del títol", diu Buch.
El Parlament defensa multar als ajuntaments que neguin el padró
L'altra cara de la moneda són PSC, ERC, Comuns i CUP. El Parlament de Catalunya va aprovar una moció dels republicans en la qual reclamaven sancions als ajuntaments que deneguin el padró i consideren que la denegació de l'empadronament per part d'alguns municipis suposa una "vulneració de drets". El text defensava que el padró municipal "ha de ser un reflex fidel de la realitat, per tant, que hi han d'estar inscrites totes les persones que resideixin habitualment en un municipi, independentment de la seva situació administrativa o tipus d'habitatge". El text aprovat apostava per reforçar la col·laboració amb entitats i síndica de greuges per "identificar i denunciar" els casos de dilació temporal o denegació de l'empadronament "sovint motivats per raons discriminatòries". La moció defensava que s'ha de condemnar i rebutjar "l'estigmatització i criminalització de les persones migrades" i afegeix que sovint es fa amb notícies falses i dades manipulades per "atiar la por".
Amb tot, diversos ajuntaments governats pel PSC consultats per El Nacional.cat aposten per seguir complint la normativa actual. Un exemple és la consellera de Tarragona d’Hisenda, Serveis Interns i Tecnologia i Educació, Isabel Mascaró, que assegura no tenir "cap problema en complir la normativa actual". "Seguim el decàleg per garantir l'empadronament a Catalunya establert per la Generalitat", assegura. Una línia similar a la de l'alcalde de Vilafranca, FranCisco Romero, qui defensa seguir la normativa vigent. "No tenim cap queixa ni reclamació que ens consti al respecte", assegura. Per la seva banda, l'alcalde d'El Vendrell, Kenneth Martínez, també defensa complir la llei com a ajuntament i creu que són els partits polítics amb representació al Congrés qui han de decidir si s'ha de fer algun canvi legal. Ara bé, critica sobretot els bancs per tenir una "bossa de pisos buits que generen ocupacions". "Alliberem els pisos i posem-los en condicions d'habitabilitat, perquè el padró és una conseqüència", defensa.
ERC defensa complir la llei però també unes “regles del joc” més clares
Al seu torn, l’alcalde d’Amposta d'ERC, Adam Majó, nega a ElNacional.cat que el sistema d’empadronaments actuals presenti grans problemes i considera cal explicar a la ciutadania que els ajuntaments empadronen els veïns perquè és el seu deure com a institució. Amb tot, també explica que a la seva ciutat s’ha creat una Comissió d’Empadronament, que es reuneix quan es presenten situacions en què és difícil decidir si s'ha d'empadronar una persona, "casos excepcionals", subratlla. Els fets que normalment generen dubtes són quan les persones no tenen documentació o es troben en situació irregular. Pel que fa a les ocupacions, el batlle de la capital del Montsià recorda la situació “complicada” que es va produir pocs anys enrere quan es van ocupar desenes d’habitatges que estaven buits arran del boom immobiliari. En aquest sentit, adverteix que a Amposta no empadronen a persones que ocupen cases privades, mentre que en els casos de cases de bancs es feia un empadronament de forma “selectiva”. Aquesta crisi es va resoldre i considera que els seus veïns van entendre l’acció del govern municipal, perquè en les eleccions del 2023, ERC va tornar a guanyar per majoria absoluta. Amb tot, coincideix que en alguns casos la responsabilitat recau massa sobre els ajuntaments, “com en tot allò que no està prou ben regulat”. “Se’ns demana resoldre situacions que sovint no tenim les eines per resoldre i se’ns carreguen les crítiques del padró quan el que fem és complir la llei”, reflexiona, assegura que més que modificar el sistema actual del padró, el que cal és una mirada molt més ampla i “global”.
Jordi Viñas és alcalde de Salt per ERC i també diputat republicà al Parlament. En els últims mesos, el seu municipi ha estat notícia pels aldarulls i enfrontaments entre veïns i la policia per intentar evitar el desallotjament de l’imam de la ciutat i la seva família. Viñas recorda que, ara mateix, el padró és la via perquè molts ciutadans tinguin garantits els drets bàsics i que, tot i que a vegades pot suposar una sobrecàrrega pels treballadors municipals, és el seu deure complir-ho. Preguntat per com es podria millorar el sistema, considera que la clau és un treball conjunt amb les entitats socials i també un pacte polític ampli. Així, l’alcalde de Salt lamenta que si bé el seu ajuntament fa “efectiu” el dret a l’empadronament, també n’hi hagi d’altres que el dificulten. Per això, reclama uns criteris que fixin unes "regles del joc" més clares. El debat és viu en el món municipal català i les solucions, complexes.