Junts per Catalunya ja prepara les eleccions municipals del maig del 2027. Si no hi ha eleccions anticipades al Congrés o al Parlament, seran els pròxims comicis que tindrà Catalunya, que seran clau per veure fins a on arriba l'hegemonia institucional que ara mateix posseeix el PSC. La direcció juntaire, amb el seu secretari general, Jordi Turull, i el secretari de Política Municipal, David Saldoni, ja treballa en dos escenaris: en els municipis on els juntaires governen i busquen consolidar el projecte, i els altres on no governen. De fet, arran del congrés de Calella de l'octubre del 2023, els de Carles Puigdemont han treballat sobretot en aquells municipis on no governen, aconseguint una estructura local i comarcal perquè "tothom estigui al seu lloc" i preparar les municipals de forma tranquil·la. "L’objectiu de Junts és fer més gran la coalició del 2023, que es va presentar com a Compromís Municipal i amb una vintena de partits" com Impulsem Penedès, Impulsem Lleida, Moviment d'Esquerres i Demòcrates, asseguren fonts de la direcció nacional.
De fet, en aquesta línia anaven les eleccions comarcals i de districtes que es van celebrar el passat novembre i les eleccions a les assemblees locals que van ser el passat febrer i que es van dur a terme amb un ampli consens. En el cas de les eleccions comarcals, un 77,5% dels presidents d'executiva van repetir, mentre que el 22,5% van ser els presidents nous.
Convenció municipalista el 10 de maig
Per donar aquest tret de sortida, segons ha pogut saber El Nacional.cat, la direcció de Junts per Catalunya treballa per fer una Convenció Municipalista el pròxim 10 de maig que tot apunta que serà a Vila-seca (Tarragonès). També preparen el terreny a través del 'Junts s'explica', el tour que els dirigents juntaires que faran arreu del país, a les 43 comarques, per explicar la posició del partit en les principals preocupacions de la ciutadania, com ara la multireincidència, la lluita contra l'ocupació, la rebaixa dels impostos, Rodalies o explicar la delegació integral de les competències d'immigració. Precisament, això ja va començar el passat 3 d'abril a Girona, des d'on Turull va fer un al·legat contra l'odi a la immigració. Segons ha pogut saber aquest diari, les pròximes jornades seran a Vic i Lleida.
"Cal explicar-nos per poder eixamplar el projecte i anar definint gent perquè el 2026 puguem anar nomenant els candidats sense excepció, a més dels que ja puguem anar nomenant aquest 2025", expliquen fonts del partit de Carles Puigdemont, que apunten que cal anar amb “bisturí”. I és que ara mateix els juntaires tenen fins a 336 alcaldies, sent la formació que més en té. De fet, en els comicis de fa dos anys, els juntaires van presentar fins a 728 llistes, fet que va possibilitar que el 98% dels catalans van poder votar-los.
La incògnita Barcelona
A hores d'ara la gran incògnita és l'Ajuntament de Barcelona, que ha estat un dels forats negres que Junts ha heretat de Convergència, a excepció de Xavier Trias, que va aconseguir governar quatre anys i guanyar les anteriors eleccions. Entre els candidats que es proposen hi ha l'actual líder de Junts a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí Galbis, però hi ha veus que internament assenyalen el vicepresident, portaveu, diputat i regidor del partit, Josep Rius, com el gran favorit de Carles Puigdemont. Internament, també sonen noms com l'exconseller d'Economia Jaume Giró, l'exconsellera d'Acció Exterior i actual regidora Victòria Alsina, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn o l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon. Tot i que, en el cas de Barcelona, s'havia dit que la intenció era tenir lligat el cap de llista abans de Setmana Santa, fonts de la direcció encapçalada per Carles Puigdemont i Jordi Turull no es fixen terminis per escollir-lo, malgrat que podria acabar desembocant en unes primàries. En el cas de Tarragona, amb tota probabilitat repetirà Jordi Sendra, que va aconseguir tres regidors i que en les pròximes setmanes podrien entrar al govern de Viñuales. Caldrà estar atents a Girona i Lleida amb Gemma Geis i Violant Cervera, que també tenen números de repetir després que Puigdemont els inclogués en l'executiva del partit.
Vilanova, Ripoll, Reus o Vilafranca, voluntat de remuntada
Les prioritats dels juntaires també seran aquelles capitals de comarques on no governen. Un exemple de com Junts està treballant amb previsió és Vilanova i la Geltrú. La direcció juntaire ha beneït l'exsecretari general de l'Esport i de la Unió Europea Gerard Figueras, un cop ha sigut amnistiat. Tant és així que el pròxim mes de maig recollirà l'acta de regidor després que Blanca Albà, una històrica del partit a la ciutat, hagi fet un pas al costat. Figueras també ha sigut nomenat nou president comarcal i el pròxim 20 de maig al vespre el president Artur Mas participarà en l'acte de presentació de la candidatura. El cas és que Vilanova és una de les ciutats on els juntaires havien de fer els deures, després que en els passats comicis traguessin un dels pitjors resultats de la seva història amb dos regidors. De fet, l'any 2011, l'alcaldessa Neus Lloveras, amb les sigles de CiU, va aconseguir la vara d'un feu històric socialista amb 9 regidors.
De fet, d'altres capitals de comarca on els juntaires han de fer feina és a Ripoll, Reus o Vilafranca del Penedès, municipis on han governat durant més d'una dècada i que en els passats comicis van perdre'ls de forma contundent. En el cas de Ripoll, tot apunta que el candidat serà el jove regidor Ferran Raigón, que s'haurà d'enfrontar a Sílvia Orriols i a un clima municipal hostil. En el cas de Reus, els afins a la líder municipal, actual senadora i secretària d'organització, Teresa Pallarès, van guanyar els comicis interns, però no està gens clar que repeteixin. Qui probablement tampoc repetirà serà el líder de Junts a Vilafranca del Penedès, Aureli Ruiz, tot i que el debat a la formació està obert. Això sí, la secció local s'ha vist reforçada amb la incorporació de membres d'Impulsem Penedès o el senador Eduard Pujol. Un altre exemple on Junts ha de fer els deures és a Puigcerdà, on la direcció nacional ha hagut de posar una gestora per les batalles internes que hi ha hagut (una mostra és el pas de l'exalcalde Albert Piñeira al Govern del PSC), a més de vigilar una possible fuga d'alcaldes a altres partits.
Els municipis on consolidar-se
L'altra cara de la moneda són ciutats com Tortosa o Tàrrega, on Meritxell Roigé o Rosa Maria Perelló van estar a molt pocs vots de treure una majoria absoluta, fet que va possibilitar un pacte entre ERC, PSC i CUP. Una altra prioritat també és Manresa, una de les poques capitals de comarca on ERC va aconseguir conservar l'alcaldia. Ramon Bacardit va estar a un únic diputat de guanyar les eleccions i els juntaires volen aprofitar el desgast de govern.
En canvi, altres municipis on els alcaldes no estan afiliats a Junts, però volen consolidar les seves candidatures, són Igualada, amb Marc Castells o Martorell, amb Xavier Fonollosa. Altres municipis on sí que els alcaldes estan afiliats i que volen consolidar són Vic, amb Albert Castells; Olot, amb el nou alcalde Agustí Arbós; Manlleu, amb Arnau Rovira; Figueres, amb Jordi Masquef; Maçanet de la Selva amb Natàlia Figueras; o Valls, amb Dolors Farré.