Tot a la sala de plens del Suprem està destinat a deixar clar que el Tribunal és qui regna en aquell espai. El president, Manuel Marchena, és qui decideix qui entra i qui surt, qui parla i què es pot preguntar o no. La mateixa sala sembla dissenyada per cohibir, la solemnitat, la fredor del marbre, l’ombra de la creu immensa a la paret del fons, el cerimonial, les togues negres...

Però l’escenografia s’està mostrant clarament insuficient per mantenir a ratlla els testimonis convocats al judici dels responsables del procés.

Dimecres van ser Antonio Baños i Eulàlia Reguant els qui es van amotinar negant-se a respondre les preguntes de l’acusació popular de Vox, la qual cosa els va comportar l’expulsió i una sanció de 2.500 euros, i aquest dimecres Marchena ha intentat tallar d’arrel que es repetís l’escena. També els testimonis n’han après. Han après, per exemple, a expressar la seva protesta sense fer descarrilar el seu testimoni.

“Respondré al senyor Ortega-Smith i al seu company, perquè m’ho han demanat les defenses, encara que em sembla una vergonya que estiguin aquí”, ha retret el republicà Gabriel Rufián, que ha titllat Vox de “xenòfob i racista”.

“No ha estat cridat per fer valoracions de cap tipus, ni sobre les parts ni sobre valoracions polítiques”, l’ha frenat Marchena.

Un a un, el president de la sala ha anat advertint els compareixents de la seva obligació de respondre a totes les parts. Però no ha pogut evitar que, enmig d'un procés eminentment polític, les reivindicacions apareguessin per totes bandes i desbordessin la sala. 

Marchena ha hagut de mantenir-se en guàrdia en tot moment. Escrutant els gestos. L'actitud. Al més mínim senyal d'alarma s'alçava en el seient, tens com la corda d'un violí, i activava les defenses. Una qüestió tan senzilla com la professió que ha demanat a Albano Dante Fachin s'ha convertit en un focus de conflicte. “Precari”, ha respost l’exdiputat. “És una manera de descriure la situació laboral de milions de persones”, ha replicat l’exdirigent morat quan Marchena li ha demanat quina mena de professió era aquella.

La sorollosa reacció del públic davant la resposta de Fachin ha provocat un nou advertiment sobre el desallotjament de la sala. Fins i tot un sorprenent crit de la funcionària que actua com a auxiliar del tribunal -gairebé de terror-, davant d'aquell motí.

L’acotament de Marchena no ha desanimat els testimonis. Fachin, en acabar el seu interrogatori, encara ha gosat demanar càndidament: “Entenc que no puc manifestar el que penso d’aquest procés?”. La mirada del president de la sala feia del tot prescindible la resposta i, malgrat tot, el “no” ha estat fulminant.

“Estic disposada a respondre totes les preguntes per respecte a la sala, però vull expressar la meva incomoditat profunda per haver de respondre una força d’extrema dreta que amenaça els drets fonamentals”, ha estat la fórmula utilitzada per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

El president li ha permès aquesta puntualització igual com ha aguantat estoicament mentre Colau advertia que se li "parteix l’ànima" de veure Jordi Cuixart i la resta d’acusats asseguts a la sala. “Hauríem de ser-hi milions de persones”, ha reblat.

En acabar la declaració, la darrera de la jornada, Colau s'ha fos en una llarga abraçada amb Cuixart, igual que amb la presidenta Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa. Ha saludat els presos abans de marxar. Igual com han fet Rufián -que ha evitat saludar Santi Vila- i Fachin, estrenyent mans ràpidament i creuant somriures amb els acusats que segueixen asseguts al mig i els que han optat per seure rere els seus lletrats. També els acusats han après a aprofitar el terreny de joc que han anat conquerint.

Els límits de Marchena no només afecten els testimonis. Europa i el tribunal d'Estrasburg semblen sempre presents en cada moviment del president de la sala. La intervenció de les parts també han rebut cleques del president. I de nou, l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane s'ha emportat la pitjor part. En l’interrogatori a Rufián, el president no li ha permès plantejar pràcticament cap de les seves preguntes. La seva qüestió sobre el full de ruta, ha estat titllada de “prescindible” i ha rebut com a resposta de Rufián un “ni pajorera idea”.

Però Seoane encara ha hagut d’encaixar la reprovació de Marchena quan ha intentat interrogar el testimoni sobre una entrevista a El Nacional durant les eleccions del 2015. “Està preguntant coses que a la sala no li interessen”, li ha retret Marchena, malgrat les seves protestes. La fúria del jutge contra la lletrada s'està convertint en un tema de conversa -i curiositat- als passadissos del Tribunal.