La resposta de Tribunal Constitucional (TC), aquest dimecres, de rebutjar les al·legacions presentades pel Tribunal Suprem (TS) contra la llei d’amnistia implicarà que, en les setmanes que venen, l’alt tribunal espanyol haurà de resoldre les causes contra polítics, activistes i manifestants que té bloquejades des de fa un any, quan va presentar una qüestió d’inconstitucionalitat de l’article 1 de la norma de l’oblit penal al TC. L’òrgan de garanties li ha respost que la llei és constitucional i que només admet, tal com va dir en la primera sentència sobre l’amnistia, que també s’ha d’incloure en el perdó penal als opositors del procés, com ara funcionaris i policies. La sentència del TC -que tothom espera llegir amb atenció- encara no s’ha fet pública, però, ha de tenir efectes ben aviat.
El Suprem va presentar la consulta al Constitucional a partir de dos recursos de cassació contra l’amnistia de tres activistes, de Barcelona i Girona, condemnats pel delicte de desordres públics en protestes contra la sentència als líders del procés el 2019. Això no obstant, va bloquejar altres causes de polítics catalans. Quins són aquests casos? I què farà ara el Suprem?
Les tres opcions del Suprem
La sala penal del Tribunal Suprem -llavors presidida per Manuel Marchena- va presentar una qüestió d’inconstitucionalitat de la llei d’amnistia, que va aprofitar per fer una crítica oberta al govern de Pedro Sánchez, a qui acusava d’haver-se venut als grups independentistes catalans per obtenir la presidència del govern espanyol, seguint el discurs del PP. Ara, quan hagi analitzat la sentència del TC, el Suprem té tres opcions. La primera és aplicar l’amnistia als tres activistes i als polítics que la tenen pendent. La segona és negar-se a fer-ho en entendre que és un cas excepcional -posició que manté amb el president a l’exili, Carles Puigdemont i els càrrecs condemnats per malversació de l'1-O, com el president d’ERC, Oriol Junqueras.
La tercera opció és presentar una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per aclarir si la llei d’amnistia vulnera el dret de la Unió. Aquesta acció bloquejaria la resolució als activistes i a les causes pendents, tot i que en cap cas hi ha el perill de la seva entrada a la presó.
Segons juristes consultats, aquests casos són menors i el Suprem es guardarà aquesta carta, que paralitza l’amnistia, quan el TC resolgui el recurs d’empara presentat pel president de Junts i els exconsellers d’ERC i Junts, i, per tant, bloquejaria més temps el retorn de Puigdemont a Catalunya. Es preveu que el TC ho resolgui a principis de l’any que ve, i segurament serà després que el TJUE es pronunciï sobre les prejudicials ja plantejades per quatre tribunals. Per ara, la data clara és que el 13 de novembre vinent l’advocat general del TJUE exposarà les seves conclusions sobre les causes de l’1-O plantejades pel Tribunal de Comptes, i sobre el terrorisme imputat als CDR de l’operació Judes, plantejat per l’Audiència Nacional.
Quines causes hi ha pendents?
El Suprem haurà de resoldre si concedeix l’amnistia a l’Oriol Calvo i als dos nois de Girona, tots tres condemnats a un any i 6 mesos de presó per desordres públics en protestes contra el càstig del mateix alt tribunal espanyol als líders catalans.
De forma excepcional, l’octubre de 2024 el Tribunal Suprem va comunicar a l'actual president del Parlament, Josep Rull, a Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que els paralitza l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, no els suspèn els antecedents penals que tenen pel delicte de desobediència per l'1-O, malgrat que els va extingir la seva inhabilitació el febrer de 2023. El Suprem va argumentar que no faria res fins que el Tribunal Constitucional resolgui la seva qüestió d’inconstitucionalitat, que va presentar contra l’article 1 de la llei d'amnistia. Els advocats dels líders polítics i socials van assegurar que aquesta resolució de la sala vulnera els seus drets de defensa i de tutela judicial efectiva, i van presentar recursos, ja que va el TS va consultar al TC pels casos dels activistes, i no pels polítics. Seria una nova excepcionalitat jurídica aplicada als independentistes catalans, com a Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP), com acuradament explica el magistrat Guillem Soler.
El president Rull, amb problemes per viatjar
La penalista Olga Arderiu, defensora de Forcadell, ha detallat a ElNacional.cat que en tot aquest any, el Suprem tampoc ha extingit els antecedents penals pel delicte de sedició, derogat el gener de 2023, tot i que l'advocada va sol·licitar-ho. No és un fet menor. El president del Parlament, Josep Rull, defensat pel penalista Jordi Pina, va tenir entrebancs per viatjar a la Xina i el Canadà, per aquests antecedents no cancel·lats, i que finalment, amb tràmits especials, es va poder resoldre.
A més, Arderiu recorda una altra irregularitat del Suprem: no va individualitzar les penes que els demanava per cada un dels delictes (sedició i desobediència) i, per tant, no es pot comptar la seva extinció en el Registre Central de Penats pel delicte de desobediència. Les exconselleres Anna Simó i Meritxell Serret també tenen recurs obert contra les seves condemnes.
En el cas dels condemnats per malversació de l’1-O -que el Suprem no vol amnistiar-, Jordi Turull i Raül Romeva estan inhabilitats a càrrec públic fins als anys 2030 i Oriol Junqueras i Dolors Bassa, fins a l’any 2031.
Els recursos dels policies
La resposta del TC que també s’han d’amnistiar els opositors al procés, segurament també farà tombar tots els recursos contra les amnisties concedides agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, processats per haver pegat votants l’1-O. Segons el recompte d’Alerta Solidària, actualment hi ha 155 agents policials amnistiats, enfront dels 174 manifestants i activistes i 26 polítics.
Caldrà estar alerta si amb aquest eixamplament de beneficiaris també s’inclou els 4 ultres condemnats a 3 anys i mig de presó per haver apallissat un independentista, després de manifestar-se a la plaça Artós de Barcelona, l’octubre del 2019, just en les protestes contra la sentència del procés. Això no obstant, la llei prohibeix amnistiar el delicte de lesions si és un cas greu, com ara la mutilació de l'ull dret patida per Roger Español per l'impacte d'una pilota de goma disparada per un agent de la policia espanyol a l'1-O. Per a l'escopeter i els tres policies superiors, l'activista els demana 13 anys de presó, mentre que la fiscal, la seva absolució perquè complien l'ordre ordenada.
Un altre cas que està sobre la taula del Suprem, és el d'un agent dels Mossos d’Esquadra, que va presentar un recurs contra l’amnistia d’uns joves, i un d'ells condemnat per lesionar-lo quan va detenir. El TSJC va extingir la pena de presó al noi, tot i que va resoldre ha d’indemnitzar l'agent amb uns 76.700 euros. L’advocat de l’agent, José Antonio Bitos, sosté que la sentència del TC, que avala la llei d’amnistia, no els vincula, i insisteix que “les lesions patides pels agents no estan amnistiades”.
A l’alt tribunal espanyol, s’espera que arribin altres recursos per denegacions d’amnistia, com ara en les protestes per la detenció del raper Hásel.