El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre el gener del 2023 una sentència favorable als exiliats independentistes, Puigdemont, Comín, Ponsatí i Lluís Puig, sobre les euroordres. Aquella sentència, més enllà de ser una estocada per al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, recollia un concepte que no va passar gens desapercebut: el de Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP). L'alt tribunal europeu identificava els líders independentistes com un GOIP, una expressió que també ha utilitzat el comitè de drets humans de l'ONU. A partir d'aquesta expressió, l'advocat Gonzalo Boye i el magistrat Guillem Soler han volgut explicar la importància d'aquest concepte i com s'ha de desenvolupar d'aquí en endavant per la lluita i la defensa contra l'Estat espanyol. Ho han fet acompanyats del president Torra a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que aquesta setmana se celebra a Prada, a la Catalunya Nord.
"El fet que el TJUE hagi configurat el concepte de GOIP és un dels èxits. Sempre s'ha parlat del dret a l'autodeterminació com un dret inherent de tots els pobles, però quan vam lliurar la batalla jurídica europea vam veure la necessitat d'adaptar-ho a conceptes i realitats europees, que, encara que no ho sembli, és diferent de l'internacional", ha explicat Gonzalo Boye, que posa sobre la taula que el confederalisme xoca amb el dret europeu. Boye apunta que per això calia adaptar-lo en dues fases: la primera, reconèixer el concepte de minoria catalana atrapada en contra de la seva voluntat dins l'Estat espanyol; la segona, reconèixer aquesta minoria com un grup subjecte a protecció. L'advocat apunta que van veure les euroordres com una "oportunitat". "Igual que la tenim amb la llei d'amnistia", afirma Boye, que adverteix que la desmobilització psicològica de l'independentisme ha provocat que aquesta eina estigui sobre la taula en comptes d'utilitzar-la. "És una eina d'ús general, com una clau anglesa", diu l'advocat de Carles Puigdemont.
Estendre el GOIP en altres àmbits
Per la seva banda, el magistrat Guillem Soler ha reivindicat aquella sentència del TJUE: "Primer es deia que les euroordres només es podien denegar d'acord amb uns condicionants que estableix una normativa europea, però, a partir d'aleshores, es va fer una ampliació si hi ha deficiències sistèmiques de l'Estat", explica Soler, que assegura que la gran novetat d'aquella sentència és que subratllava que també es podia denegar deficiències contra un grup objectivament identificable. "La meva proposta, aleshores, és estendre-ho a altres àmbits", explica Soler, posant d'exemple les decisions "anòmales" de la justícia espanyola, com la sentència del procés i el TSJC amb la llengua catalana a les escoles.
A més, exposa la tesi que el GOIP podria englobar el concepte de lawfare, el dret penal de l'enemic i el concepte de minoria nacional. "El problema d'utilitzar només el concepte de dret penal de l'enemic és que només s'aplica al dret penal i gran part de les causes van més enllà del penal", explica Soler. D'altra banda, també ha explicat que el concepte de minoria nacional és que "va lligat al nacionalisme". "Això té un component problemàtic per a la història europea", explica Soler, que també recorda que ja és un concepte articulat pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Ara bé, Soler adverteix que el GOIP s'ha d'utilitzar més aviat "a la defensiva". "És més aviat una eina de denúncia i defensa de discriminacions. Crec que seria un error vincular el GOIP al dret a l'autodeterminació", defensa el magistrat. Finalment, Soler exposa tres passos per identificar un GOIP: quan passen coses estranyes jurídicament, posant d'exemple les manifestacions dels jutges abans que s'aprovés la llei d'amnistia; el segon pas és la confirmació del fet GOIP, a través del mètode comparatiu; mentre que la tercera és determinar la gravetat del GOIP.
Així mateix, el president Torra ha posat sobre la taula que hi ha fins a tres tendències des de la guerra de Successió del 1714. "Hi ha la idea de dret de conquesta, la que havíem de ser territoris a assimilar i que ens hem convertit en l'enemic interior de l'Estat espanyol". Torra, que creu que Catalunya és un país conquerit, considera que hi ha hagut un intent d'assimilació cultural i, per això, creu que la llengua "és essencial".