Aquest dimecres, 1 d’octubre, es compleix el vuitè aniversari de la celebració del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, amb l’independentisme desmobilitzat al carrer i a les principals institucions catalanes. La persecució policial i judicial també s’ha esmorteït amb l’aplicació de la llei d’amnistia del procés, en vigor des del juny de 2024. Això no obstant, la norma de l’oblit penal continua bloquejada per al Govern de Carles Puigdemont, qui continua a l’exili des del 2017 perquè el Tribunal Suprem no li vol aplicar la llei de l’oblit penal, tampoc al seu equip condemnat per sedició i indultada la pena de presó, però no la inhabilitació, com a l’exvicepresident del Govern i actual president d’ERC, Oriol Junqueras. Paral·lelament, hi ha activistes pendents de judici perquè els tribunals no els han volgut aplicar l’amnistia en assegurar que la seva confrontació, de base ideològica, res té a veure amb l'1-O. Així, en aquest any i escaig de la llei d’amnistia, els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil són els màxims beneficiats, ja que quasi no tenen denegacions. Només quatre seran jutjats per haver ferit de gravetat Roger Español, en rebentar-li l’ull dret amb el tret d’una pilota de goma, llançada als voltants d’un centre de votació de l’1-O a Barcelona.
Les xifres, actualitzades
La formació Alerta Solidària, que defensa a bona part dels activistes independentistes, és qui ha mantingut al dia un recompte de les persones i casos amnistiats. Els casos revisats per jutges i tribunals han superat el mig miler de persones. De les 531 persones investigades, s’ha concedit l’amnistia a 174 manifestants, 155 agents de policia i 26 polítics o càrrecs públics. La darrera amnistia destacada atorgada, i per a sorpresa de tothom, va ser als excàrrecs del Govern per l’organització de l’1-O, amb dues excepcions, l’11 de juny passat. Per contra, els cinc síndics electorals de l’1-O continuen en un carreró sense sortida, tot i que la llei d'amnistia és ben clara, que s’ha d’aplicar en el moment que estigui el procediment. Les denegacions de l'amnistia, segons Alerta Solidària ,són per a: 81 activistes, 23 polítics i 4 policies. I, finalment, hi ha un total de 68 casos derivats a altres tribunals: 16 manifestants i activistes, 52 polítics i cap policia afectat.
Imatges que no s'obliden
Tot i la desmobilització, les violentes actuacions dels agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil contra ciutadans que esperaven votar, no s'oblidarà mai. Fins i tot, persones en contra de l'1-O van qualificar d'intolerable aquestes actuacions i al migdia, el govern espanyol va ordenar aturar les intervencions als centres de votació. La imatge d'una dona amb un trau sagnant al cap per un cop de porra d'un agent de la policia, a l'escola Mediterrània de Barcelona, es va fer viral, com també les persones que eren llançades escales avall d'un centre, i inclòs una dona arrossegada dels cabells per un policia. Totes aquestes agressions han estat amnistiades, malgrat que entitats cíviques han presentat recursos en contra.
Més juristes crítics amb el Suprem
La tossuderia del Tribunal Suprem per no-amnistiar els líders de Junts i ERC per la malversació de l’1-O ha estat obertament criticada per juristes. Un dels darrers és l’exfiscal en cap de Catalunya, José María Mena, en un article a El País, on escriu habitualment. Mena ja va qualificar d’excessives les penes de 9 a 13 anys de presó imposada per l’alt tribunal als líders del procés. I ara acusa el tribunal, fins ara presidit per Manuel Marchena, “d’inventar-se un insòlit suposit estalvi punible” per no aplicar la llei d’amnistia a Puigdemont, Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Recorda que el Suprem els va condemnar per administració deslleial, però ara el tribunal sosté que van obtenir “beneficis de caràcter personal”, que és el supòsit que la llei fixa per a no amnistiar. I amb la seva ironia, Mena qualifica "d'exquisit” el tribunal, amb les seves motivacions, on raonen que es van beneficiar perquè no van gastar ni un euro de la seva butxaca. La necessitat d’excusar-se que no fa un raonament extravagant, es delata, segons Mena.
Per escoltar un nou raonament judicial amb poder de canvi sobre l’amnistia de la malversació, només resta la del Tribunal Constitucional (TC), que ara admetrà a tràmit els recursos d’empara pendents. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) també ha de donar el seu parer sobre la consulta del Tribunal de Comptes per la despesa de l’1-O, i de l’Audiència Nacional per la causa contra els 12 CDR, acusats de terrorisme. El primer pas serà el 13 de novembre, quan l’advocat general del TJUE doni les seves conclusions.
El judici als policies que van lesionar Español
Aviat, l’Audiència de Barcelona també ha d’anunciar la data del judici a l’escopeter i als tres superiors de la policia espanyola, acusats de mutilar Roger Español. L’activista, amb l’acusació d’Iridía, els demana 13 anys de presó a cada un.
Per la seva part, Alerta Solidària ha denunciat que l’Audiència de Barcelona ha programat el judici a quatre activistes, entre ells l’Adri, per una protesta contra la policia espanyola, en refusar-los aplicar la llei d’amnistia. El judici s’ha programat per al novembre, tot i que la sala d’apel·lacions del TSJC té pendent de resoldre els seus recursos. La confrontació ideològica és descartada per l’amnistia, per part de la Fiscalia i tribunals, quan és contra simbologia espanyola, segons diferents resolucions.
I tot i la desmobilització, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha organitzat diversos actes per commemorar l’aniversari de l’1-O, com també les assemblees territorials del país. Per exemple, el 3 d’octubre els presidents dels Països Catalans, Quim Torra (president de la Generalitat Catalunya, 2018-2020), Josep Lluís Albinyana (president del Consell del País Valencià,1978-79) i Cristòfol Soler (president del Govern Balear 1995-1996) participaran en un debat sobre el compromís independentista, a l’auditori de la Fundació Conservatori Liceu.