El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha respost, aquest dimecres, al Tribunal Suprem (TS) que la llei d’amnistia no és inconstitucional i, per tant, s'ha d’aplicar l’amnistia als activistes condemnats pel delicte de desordres en les protestes contra la sentència del procés. En concret, l’alt tribunal espanyol manté bloquejat des de fa més d’un any l’aplicació de la norma de l’oblit penal a tres joves, ja que va aprofitar aquests casos que tenia sobre la taula -amb un recurs de cassació- per presentar una qüestió d’inconstitucionalitat de la llei d’amnistia, impulsada pel PSOE amb els grups de Junts i ERC. El posicionament del Constitucional era esperable, des que a l'estiu va valida la llei d'amnistia en general. La majoria de manifestants i activistes amnistiats fins ara (uns 174, segons el recompte d'Alerta Solidària) eren acusats dels delictes de desordres públics en el marc de l'1-O, i si ara el TC hagués revocat l'amnistia per desordres s'haurien de revisar tots aquests casos.
Qui són aquests condemnats a qui ara el Suprem els ha d’arxivar la causa? Són l'Oriol Calvo, de Barcelona i dos joves de Girona. Va ser el juliol de 2024 quan el Tribunal Suprem no va aplicar la llei d'amnistia del procés, ni als líders del procés (ja que sosté que es van enriquir amb l'1-O) ni als tres activistes. La sala penal del Tribunal Suprem -llavors presidida per Manuel Marchena- va aprofitar dos recursos contra les seves condemnes per dur la llei al TC. Són: una de l’Audiència de Girona, que va condemnar dos joves a un any i 6 mesos de presó per desordres per la sentència del mateix Suprem contra els líders independentistes, i la segona, de l'Audiència de Barcelona a Calvo, revisada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
L’alt tribunal espanyol va expressar que la llei d'amnistia "pot resultar discriminatòria perquè, entre altres motius, vulnera el dret a la igualtat davant la llei". Tanmateix, el legislador admet, en el redactat de la llei d'amnistia, aquesta actuació excepcional amb l'objectiu de tornar la pau social a Catalunya. I ara ho ha validat el Tribunal Constitucional, tal com va fer a l’estiu amb el conjunt de la norma. Amb tot, les dues condemnes són inferiors a dos anys de presó i els joves no haurien d’entrar a la presó, si el Suprem fes una lectura contrària i validés la seva condemna.
Tres condemnes, a revisió
L’independentista Oriol Calvo va estar a punt d’entrar a la presó. L’Audiència de Barcelona el va condemnar a quatre anys de presó pels delictes de desordres públic i atemptat contra l’autoritat. Ell sempre va negar haver actuat violentament i va dir que va participar en una de les manifestacions i protestes que va envair Barcelona contra la sentència del procés; en el seu cas el 15 d’octubre de 2019. Era la condemna més alta imposada fins llavors. La seva defensa, exercida pel despatx d’advocats de Jaume Alonso-Cuevillas, va aconseguir que la secció d’apel·lació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li rebaixés la pena un any i sis mesos de presó, l’octubre de 2023, en retirar-li la condemna pel delicte d’atemptat contra l’autoritat, perquè no es va detallar cap acció del jove contra els agents de la policia. La Fiscalia, però, va presentar recurs de cassació al Suprem, que va aprofitar el seu cas per presentar el recurs al TC.
La segona causa és la de dos joves de Girona, també acusats per desordres i atemptat contra l’autoritat. En el cas dels dos nois gironins, la secció 4a de l’Audiència de Girona -considerada de les més progressistes- els va absoldre del delicte d’atemptat contra l’autoritat, en no quedar demostrat que provoquessin lesions a agents dels Mossos, que eren a la seu judicial de la ciutat. Els va condemnar a una pena mínima d’un any i 6 mesos de presó per llançar pedres en una de les protestes contra la sentència del procés, el 19 d’octubre de 2019. La secció també va rebutjar la seva expulsió d'Espanya, en qualificar-la de “desproporcionada”, ja que raonava que un dels nois ja havia complert gairebé la pena, en haver estat en presó provisional, i l’altra estava arrelat, amb feina i família a Catalunya.
Amb la resolució del Constitucional, tots els casos de desordres relacionats amb l’1-O s’haurien d’amnistiar, tot i que en queden d’oberts, com les protestes contra el sindicat de policia Jusapol. És el cas de l’Adri i altres tres joves han de ser jutjats, si el TSJC no els amnistia abans.