Decisions del govern de Mariano Rajoy que han estat un fiasco o han estat tombades per la justícia espanyola o europea poden suposar una factura superior als 40.000 milions d’euros que ha d’assumir l’Estat espanyol. Aquesta xifra encara podria incrementar-se en funció de com s’acabin resolent causes que encara són vives als tribunals. El fiasco de la Sareb (la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària), el retorn de l’IVA a les comunitats autònomes, el cànon hidroelèctric i la recent sentència del TJUE sobre el règim sancionador per l’ocultació a Hisenda de béns a l’exterior són alguns exemples. Aquests 40.000 milions, tal com recull elDiario.es, equivalen al 4% del PIB espanyol i a tot el capítol d’inversions de l’Estat previst per aquest any 2022.

El control de la Sareb

El gruix de la factura heretada de Rajoy prové del deute de la Sareb. Que puja uns 35.000 milions d’euros. El Consell de Ministres va fer el 18 de gener passat el primer pas per prendre el control de la Sareb, la societat creada l'any 2012 després del rescat de la banca per donar sortida als actius tòxics de la banca. El govern espanyol ha fet aquest pas per imperatiu de la Unió Europea, després que Eurostat determinés el març passat que l’Estat s’havia de fer càrrec del passiu en la seva comptabilitat. La Sareb, amb l’Estat com principal accionista, funcionava fins ara com una societat privada, fora de l’àmbit dels comptes de l’Estat. Es constata així que l’estratègia ideada pel llavors ministre d’Economia, Luis de Guindos per treure els productes immobiliaris tòxics dels bancs, amb la promesa que es vendrien més endavant a millor preu, no s’ha complert, ans al contrari: es van augmentar les pèrdues, menjant-se el capital de la Sareb.

El model 720

Un altre punt de la factura és el cost, encara per determinar, d’una altra mesura adoptada el 2012, en aquest cas pel llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per fer aflorar els béns ocults a l’exterior, el conegut com el model 720. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat aquesta setmana que les multes previstes per amagar bens a l’exterior són il·legals, desproporcionades i contràries al dret europeu. Les sancions, en alguns casos, arribaven a superar amb escreix les quantitats ocultades.  Ara Hisenda haurà de canviar el règim sancionador i s’enfronta a la devolució dels 230 milions recaptats. Entre els afectats, la família Pujol Ferrusola, als que hauria de retornar fins a 1,7 milions d’euros.

L’IVA de les comunitats autònomes

El ministeri d’Hisenda també s’enfronta a un altre “problema”, en paraules de l’executiu de Pedro Sánchez, originat en l’època de Rajoy. Haurà de compensar a les comunitats autònomes amb 3.000 milions d’euros per l’IVA que van deixar de rebre de l’exercici del 2017. El sistema electrònic posat en marxa per Montoro va fer que les comunitats ingressessin 11 mesos en lloc de 12. L’executiu de Pedro Sánchez va donar allargues a la petició de diverses comunitats autònomes a rebre els diners i van decidir anar al Tribunal Suprem que l’any passat els va donar la raó. Ara el govern espanyol ha iniciat els tràmits per retornar els diners.

Cànon hidroelèctric

L’abril de l’any passat el Tribunal Suprem donava la raó a les companyies elèctriques en la seva reclamació al govern espanyol a retornar la recaptació de cànon elèctric, aprovat pel govern del PP el 2012 i que va entrar en vigor el 2015, corresponent als exercicis que van del 2013 als 2020. S’han retornat a les companyies prop de 2.000 milions d’euros en plena crisi per l’increment dels preus de l’electricitat.