Nyap multimilionari del Partit Popular. El Tribunal Suprem ha anul·lat recentment un decret aprovat pel govern de Rajoy l'any 2015 i ara l'estat espanyol haurà de tornar més de 1.400 milions a les companyies elèctriques.
L'executiu del PP va tirar endavant el denominat 'cànon hidràulic' amb José Manuel Soria com a ministre d’Indústria, un tribut sobre l'ús d'aigua per la producció d'energia elèctrica i per aturar l'anomenat dèficit de tarifa, la diferència entre els ingressos i els costos regulats del sistema elèctric. Ara, l'alt tribunal ha tombat aquest impost.
Error de càlcul
Amb aquesta decisió judicial amb efecte retroactiu, les elèctriques recuperaran 1.400 milions d'euros segons va deixar caure dilluns la vicepresidenta tercera i ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que va criticar que les "ocurrències" del PP tindran un cost multimilionari pels contribuents. La previsió actual de més de 1.400 milions triplica les previsions inicials, que eren de 500 milions.
Va ser el passat 15 d'abril quan el Suprem va dictar la nul·litat de part del cànon hidràulic, que establia la retroactivitat dels pagaments relatius als exercicis de 2013 i 2014. Aleshores, es va pensar que només caldria retornar els diners relatius a aquests períodes, una quantitat que apujaria a 500 milions d'euros. Però no, ja que les empreses recuperaran tot el que han pagat fins ara i es preveu que el cost d'aquest nyap serà de 1.400 milions d'euros que aniran a parar sobretot a Iberdrola, Endesa, Naturgy i Acciona. És a dir, recuperaran el que han pagat entre 2013 i 2020 (i el que portem de 2021).
La paradoxa del decret del PP
El problema en el cànon hidràulic del govern de Rajoy és que establia que les concessions "hauran de ser adaptades a la nova regulació", però només "si el peticionari acceptés les condicions proposades". És a dir, l'administració pública no pot fer canvis en les concessions sense el vistiplau de les empreses. Una paradoxa que les Confederacions Hidrogràfiques no han tingut en compte, ja que no han revisat cap de les concessions i s'han limitat a cobrar el cànon que recentment ha anul·lat el Suprem.
Així ho ha reconegut el ministeri de Transició Ecològica segons recull elDiario.es, que admet que les confederacions "no han revisat les nombroses concessions per l'aprofitament hidroelèctric que s'han atorgat en les diferents conques per la dificultat de tramitar aquests procediments, per la paradoxa que les condicions de la concessió han de ser acceptades pel concessionari, acceptació que no sembla pròpia d'un tribut el pressuposat del qual és la realització del fet imposable".
La ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera / Efe
Aquesta informació la coneixem aquest dimecres 1 de setembre en el qual es registra un nou màxim històric, per sobre dels 132 euros per megawatt hora. D'aquesta manera, aquest mes comença amb la mateixa tendència que l'agost, el mes més car de la història. De fet, l'índex de preus de consum (IPC) ha augmentat un 3,3% interanual en els últims trenta dies per culpa de l'encariment del preu de la llum.
Malgrat tot això, Ribera va descartar el dilluns una intervenció pública per fixar preus màxims de l'electricitat, una mesura que exigeix l'altre partit del govern espanyol, Unides Podem. Tot i això, la ministra de Transició Ecològica va avançar que s'introduiran canvis en la tarifa regulada per tractar d'estabilitzar la factura, tot i que no ha concretat aquests canvis.
Imatge principal: Torres elèctriques en una subestació de la Farga a Sant Julià de Ramis / ACN