Més estirades d'orelles a l'estat espanyol. Hisenda haurà de tornar 1,7 milions d'euros a la família Pujol Ferrusola, segons els seus assessors. És un dels efectes directes de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), coneguda avui i que tomba la llei de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro que establia l'obligatorietat de declarar els béns a l'estranger. En la resolució, el tribunal europeu precisa que no és ajustat a dret la no prescripció d'un acte, com fixava la llei del PP, i que aquesta aplicava sancions “desproporcionades”, segons la resolució. S'assegura que aquesta resolució també beneficiarà Joan Carles I, que un cop tancat el procés penal contra ell ara se li podrà tancar la reclamació per via administrativa.
Marta Ferrusola i quatre dels seus set fills (Marta, Mireia, Pere i Oleguer) van declarar que tenien diners no declarats a Andorra i van fer una declaració complementària (coneguda com a model 720), el 10 de juliol de 2014, quan es va publicar un foto del seu compte al banc BPA, ordenat de forma il·legal per la policia patriòtica del PP, segons han confessat alguns dels seus autors, recentement. La família va pagar la meitat dels diners que tenien: uns 1.700.000 euros. La defensa dels Pujol Ferrusola, exercida pel penalista Cristóbal Martell i l’advocat Albert Carrillo, ja va fer constar en els recursos a Hisenda i en els tribunals econòmics que aquests diners es pagaven de forma cautelar, però que no hi havia cap irregularitat, perquè eren diners que tenien a Andorra feia més de 20 anys, arran de la deixa que l’avi Florenci va dipositar per a ells, i, per tant, la suposada irregularitat administrativa estava més que prescrita (són 4 anys). Inicialment, el compte va ser obert l'any 2000 a la Banca Reig (actual Andbank) i es va tancar el 2010, amb un únic ingrés de 307 milions de pessetes (1,8 milions d'euros). En ser convidats a marxar d'Andbank, van passar al banc BPA.
A més, la defensa dels Pujol Ferrusola detalla que en les reclamacions a Hisenda van afegir que tenien coneixement que la Comissió Europea obligava a canviar aquesta norma a l’estat espanyol, i com no ho va fer, el va denunciar finalment, el desembre del 2019, i avui s’ha conegut la resolució del TJUE. Fins ara, els tribunals administratius no han volgut donar-los la raó, tot assegurant que la família de l'expresident de la Generalitat té un procediment penal obert i per això no els ha acceptat, fins ara, el retorn dels diners.
El judici
Després d’anys d’investigació, la causa contra la família Pujol està pendent de la data del judici. La carta de confessió de l’expresident Pujol, l’estiu del 2014, que la seva família tenia diners en un banc d’Andorra sense declarar a Hisenda, encapçala l’escrit d’acusació de la Fiscalia, en què li demana nou anys de presó pels delictes d’associació il·lícita i de blanqueig de capitals. Hi sosté que pel seu càrrec de president de la Generalitat del 1980 al 2003, així com al capdavant de Convergència, “va teixir una xarxa de clientelisme” amb empreses afins, que pagaven a canvi d’adjudicacions. Les penes sol·licitades per als fills van dels 8 als 29 anys de presó. I mentre que Podem reclama 20 anys de presó per a Pujol, l’Advocacia de l’Estat s’avé a la tesi de les defenses i descarta acusar-lo, com a la majoria dels seus fills. La defensa ha sostingut que “no s’ha provat pas” que Pujol en l’exercici del seu càrrec com a president de la Generalitat afavorís la seva família o dictés una resolució no ajustada a dret.
La resolució
En concret, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat aquest dijous il·legal la legislació espanyola que obliga a declarar als residents els béns i drets a l'estranger a través de l'anomenat model 720, per considerar que les sancions i multes que imposa són "desproporcionades" i menyscaben la lliure circulació de capitals a la Unió Europea. La declaració de béns a l'estranger va ser un complement a l'amnistia fiscal que va aprovar el Govern del Partit Popular l'any 2012, quan llavors era ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, norma que va ser recorreguda davant dels tribunals europeus el 2019 per la Comissió Europea després de la negativa d'Espanya a modificar la normativa. El tribunal afirma que és "contrària a dret".
En la seva interlocutòria, el tribunal ha sentenciat que Espanya ha incomplert les seves obligacions respecte al principi de lliure circulació de capitals perquè l'obligació de presentar el model 720 i les sancions derivades de l'incompliment, que no té equivalent en el cas dels béns o drets situats a Espanya, estableixen una diferència de tracte entre els residents a Espanya, en funció del lloc de localització dels seus actius. "Aquesta obligació pot dissuadir els residents d'aquest estat membre d'invertir en altres estats membres, impedir-los de fer-ho o limitar les seves possibilitats de fer-ho, i constitueix, per tant, una restricció a la lliure circulació de capitals". Els jutges reconeixen que, encara que la controvertida legislació podria estar justificada per garantir l'eficàcia dels controls fiscals i lluitar contra el frau i l'evasió fiscal, "va més enllà del que és necessari" per assolir els esmentats objectius.