El debat obert aquesta setmana per l'ultradretà Santiago Abascal sobre el dret a portar armes molt probablement ha quedat eclipsat per la polèmica dels llaços grocs. Malgrat tot, és la metàfora perfecta per descriure la situació que viu la dreta espanyola en la vigília de les eleccions del 28 d'abril. Davant uns comicis que donen per perduts si no es produeix el miracle (malgrat que els demanaven ells des de Colón), la qüestió no està en qui és l'inquilí de la Moncloa. La clau radica en qui serà el cap de l'oposició a Pedro Sánchez. I per a això cal carregar-se de molta munició i gastar els últims cartutxos.
Amb un Vox que va per lliure, Pablo Casado i Albert Rivera han entrat en una cursa armamentista. Tots els seus esforços estan centrats en visualitzar-se com els líders de la nova dreta espanyolista, que ara mateix és un pollastre sense cap que va donant tombs sobre el tauler polític. En aquesta clau s'interpreten tots els moviments preelectorals, des dels debats televisius fins als fitxatges estrella. Ara per ara, enquestes en mà, la partida la guanya Casado. Però encara no està tot decidit.
“El 28 d’abril és el primer assalt, i el més important”, asseguren veus internes del PP, molt coneixedores de la dinàmica del centredreta espanyol. Poden haver-hi diversos assalts fins aconseguir arribar a la Moncloa, però és imprescindible arribar el primer a la línia de meta de la dreta el 28-A. En un context de forta convulsió política, la prioritat és liderar la futura alternativa, assentar el lideratge novell de Casado. Aquestes veus no s’atreveixen a fer pronòstics en temps com els que corren, però són més aviat pessimistes sobre la possibilitats de sumar i pactar. Les excentricitats de Vox, admeten, els poden fer perdre una quinzena d’escons “que anirien al PSOE i no al PP”.
A l’altra banda, a Ciutadans, encara pesen les expectatives frustrades d’anteriors eleccions, on les enquestes sobredimensionaven el seu pes real. Però el lideratge forçat de Casado, marcat per la sentència de la Gürtel i la moció de censura contra Rajoy, és vist com l’última oportunitat per liderar el bloc del centredreta. Per això han posat tota la carn a la graella. Fins i tot Rivera ha gastat la seva millor arma, Inés Arrimadas, malgrat les fortes desavinences personals. L’acompanyarà al Congrés i deixarà de ser la cap de l’oposició de Catalunya. "O vencem els dos o morim els dos". L’aposta és molt arriscada, però no tenen més asos a la màniga.
Tots dos, Casado i Rivera, necessiten cada dia de la precampanya reafirmar un lideratge com a mínim qüestionat. Per això, els seus moviments han estat idèntics aquesta setmana. Des de suplicar un debat cara a cara amb Pedro Sánchez a tres setmanes de l'inici de la campanya electoral, fins a exigir al president espanyol que enviï la policia espanyola als edificis de la Generalitat per a retirar els llaços grocs.
Foto: Sergi Alcàzar
La confecció de les seves llistes també ha anat en aquest sentit. Ciutadans ha gastat el seu últim cartutx, el d'Inés Arrimadas, i ha fet alguns fitxatges estrella com el de l'advocat de l'Estat que veia rebel·lió en l'1-O, Edmundo Bal, o diversos trànsfugues socialistes. El PP ha tirat de personatges mediàtics, com el periodista Pablo Montesinos o l'aznarista Cayetana Álvarez de Toledo per Barcelona. "Allà estem en clar risc d'extinció, de quedar-nos sense representació, i per això fem aquesta aposta tan valenta però també tan arriscada", admeten fonts de Gènova.
Vox radicalitza l'agenda
Mentrestant, Vox va pel seu propi compte. Són comptades les aparicions mediàtiques del seu líder Santiago Abascal. Tampoc no concedeix gaires entrevistes. Des de l'avançament electoral, només n'ha concedit una: aquesta setmana al fins ara desconegut portal armas.es. I al més pur estil Bolsonaro, va defensar el dret a tenir armes a casa. Un debat que ni tan sols existia a l'Estat espanyol, però que ha obligat a posicionar-se fins i tot els ministres de Pedro Sánchez. La mateixa setmana que hem tornat a parlar del negacionisme de l'Holocaust i de l'homofòbia per culpa dels candidats de la formació ultra.
Marcar l'agenda és la primera gran victòria de Vox. Fa un mes Abascal es felicitava justament per això: "Fa molt pocs mesos, ningú qüestionava l’allau migratori, el feminisme supremacista, l’espoli fiscal, el tinglado autonomic, l’animalisme embogit, la història manipulada per llei, el separatisme legalitzat, la submissió total a Brussel·les o el globalisme multicultural".
En les seves llistes, el partit d'extrema dreta ha fet el que s'esperava d'ell: militars franquistes retirats, tertulians d'Intereconomía i víctimes del terrorisme. El seu auge ha estat tan trepidant que li ha faltat implantació territorial. Fins i tot el seu cap de premsa, Manuel Mariscal, serà cap de llista per Toledo, on competirà contra l'acabat d'empadronar Juan Carlos Girauta.
Fotografia: EFE
Tot el centre per a Sánchez
Mentre la dreta s'endinsa a la desesperada en el terreny de l'extrema dreta, Sánchez disposa de tot el centre per ell sol. No ha de fer gaire, perquè li fan la feina. L'única alternativa de "centre" a la majoria de la moció de censura que hi havia, el pacte PSOE-Cs, l'ha dinamitat el mateix Rivera amb el seu cordó sanitari. Els socialistes tenen un llac enorme on pescar, el de la moderació, i confien que el que va passar a Andalusia generi un "efecte vacuna".
Malgrat el contratemps d'Andalusia, aquesta era la tesi d'Iván Redondo, cap de gabinet del president espanyol, des de la tardor passada: la fragmentació i radicalització de la dreta beneficien el PSOE. La fotografia de Colón ja els va deixar retratats. I ara, des de la dreta, admeten que les excentricitats de la precampanya només apuntalen Sánchez. "Uns amb els gais, els altres amb les pistoles i els altres amb el negacionisme. Els ajuda més a ells que a nosaltres", lamenten.
A Ferraz, a banda d'una sòlida primera posició, les enquestes els donen fins a 20 diputats pel PSC, que recuperaria la seva hegemonia en eleccions espanyoles. Per al PSOE, Catalunya ha estat un territori tradicionalment imprescindible per a governar Espanya. El retorn del vot dual manté vives les esperances socialistes.