Seguim en directe a ElNacional.cat l'última hora del debat sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea. El Consell d'Afers Generals es reuneix aquest dimecres i està previst que torni a abordar, com a últim punt del dia, el debat sobre la reforma del reglament de la UE per incloure tant el català com el gallec i el basc. En la reunió del passat 24 d'octubre, el govern espanyol ja va defensar la proposta i, per intentar superar les reticències d'alguns estats, va afirmar que el cas de les tres llengües seria "únic" —de manera que no es produiria un efecte dominó amb altres llengües minoritàries del continent— i que n'assumiria el cost econòmic. De cara a aquest dimecres, l'executiu espanyol ha fet arribar a la resta de països una "proposta adaptada" de la petició per fer oficial el català, si bé no s'espera que aquesta decisió es prengui avui perquè manquen els informes de la Comissió Europea sobre l'impacte legal, financer i pràctic que han sol·licitat els altres 26 estats, i que trigaran "dos o tres mesos" a finalitzar-se.
- Els estats de la UE ja tenen la nova proposta d'Espanya per a l'oficialitat del català
- Aitana Bonmatí demana a Finlàndia que accepti l’oficialitat del català a la UE
- Galleda d'aigua freda de Letònia i Lituània a la pretensió d'Espanya sobre l'oficialitat del català
- Aquestes són les implicacions i beneficis que tindria l'oficialitat del català a la Unió Europea
Aprofitant la reunió del Consell d'Afers Generals d'aquest dimecres, Òmnium Cultural s'ha sumat a la crida perquè el català sigui oficial a la Unió Europea. "Demana als teus familiars o amics residents a la UE que facin campanya als seus països pel vot a favor de l'oficialitat de la nostra llengua", han dit en una piulada.
Lluitem per l'oficialitat del català a Europa, fem que la nostra crida arribi lluny❗️
— Òmnium Cultural (@omnium) November 15, 2023
Demana els teus familiars o amics residents a la UE que facin campanya als seus països pel vot a favor de l'oficialitat de la nostra llengua 👉 https://t.co/bRnBrbsYEb pic.twitter.com/O3QDO61jnt
La reunió del Consell d'Afers Generals d'aquest dimecres inclou diversos punts a l'ordre del dia. El debat entre els 27 estats membres sobre la llei electoral europea s'ha fet de manera pública. Un cop acabat aquest punt, la reunió continua de forma privada i, per tant, sense accés per als mitjans de comunicació.
La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, ha viatjat fins a Brussel·les per seguir la reunió del Consell d'Afers Generals sobre l'oficialització del català a la institució europea. Ha iniciat la jornada entrevistant-se amb la televisió noruega.
🇪🇺 La consellera @MeritxellSerret fa un viatge institucional a Brussel·les, el dia en què es torna a debatre al Consell d’Afers Generals de la UE l’oficialitat del català a les institucions europees
— Exteriors Catalunya (@exteriorscat) November 15, 2023
📺 El dia comença amb una entrevista amb la televisió noruega @NRKno pic.twitter.com/dl2lBp61L3
En tot cas, la proposta presentada per la part espanyola busca assegurar-se el suport d'aquells estats membres que poden tenir reticències perquè l'oficialització del català iniciï un efecte dominó que acabi amb la inclusió d'altres llengües minoritàries a la Unió Europea. La iniciativa afegiria un annex al Reglament 1 del Consell de la Unió Europea, pel qual es fixa el règim lingüístic de la Comunitat Econòmica Europea, i establiria sis condicions essencials perquè qualsevol llengua pogués incloure's a posteriori:
- Ser originàries d'un estat membre
- Comptar amb reconeixement constitucional en un estat membre
- Ser llengües de treball al parlament nacional d’un estat membre
- Haver-se utilitzat durant un termini de més deu anys a les institucions de la Unió sobre la base d’acords administratius entre les institucions esmentades i un estat membre
- Haver-se dipositat als arxius del Consell una còpia certificada de les traduccions dels tractats a aquestes llengües d’acord amb l’article 55.2 del Tractat de la Unió Europea
- L’estat membre que n’hagi sol·licitat el reconeixement com a llengua oficial i de treball de les Institucions de la Unió s’ha compromès a assumir tots els costs derivats de la seva utilització a les institucions de la Unió
La "proposta adaptada" del govern espanyol per oficialitzar el català, el basc i el gallec a la Unió Europea va ser compartida amb la resta dels 27 estats membres el dilluns al vespre, això és només un dia i mig abans de la reunió d'aquest dimecres del Consell d'Afers Generals, si bé la darrera trobada va ser el 24 d'octubre, ja fa tres setmanes. Al poc marge de temps que s'ha donat per estudiar la proposta cal afegir-hi el fet que el document va enviar-se en castellà, cosa que n'ha dificultat la lectura per a alguns dels països.
La trobada del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea ja ha començat. Durant la reunió s'espera que hi hagi un "estat de la qüestió" sobre la proposta d'oficialitzar el català. A l'arribada a la reunió, el secretari d'estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, ha evitat comentar la nova proposta.
Suècia i Finlàndia van ser, precisament, els primers països a mostrar públicament les seves reticències perquè el català, el basc i el gallec fossin incorporades com a llengües oficials dins de la Unió Europea. Des de Suècia, es va reconèixer “indecisió” sobre aquesta qüestió, amb voluntat d’examinar “més a fons” les conseqüències “legals i financeres de la proposta”. Per la seva banda, el govern de Finlàndia va remarcar també les càrregues financeres i administratives de la mesura, afegint que ampliar el llistat de llengües oficials podia alentir la presa de decisions en l’àmbit comunitari i retardar l’entrada en vigor de futures normatives.
Des d'Irlanda, el ministre d'estat d'Afers Europeus, Peter Burke, ha explicat als mitjans de comunicació que esperen rebre una "actualització" pel que fa al progrés de la proposta per oficialitzar el català a la reunió d'avui. Això sí, Burke ha estat clar, remarcant la posició irlandesa sobre el multilingüisme a la Unió Europea i permetre "que els ciutadans puguin rebre el millor accés possible a les institucions europees".
Per la seva banda, la ministra d'Afers Europeus de Suècia, Jessika Roswall, tampoc ha aportat novetats sobre l'oficialització del català en la seva intervenció als mitjans de comunicació. "La qüestió torna a estar a l'agenda avui i no tinc res nou a dir-ne. Des d'una perspectiva sueca, hem d'estudiar aquesta qüestió des d'un punt de vista legal i econòmic", ha afirmat.
El ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha fet referència al debat per fer oficial el català a la Unió Europea en un contacte amb la premsa. "Vam rebre la proposta espanyola sobre aquesta qüestió dilluns al vespre i en castellà. No hem tingut temps per mirar-la. Hi haurà una discussió curta durant la trobada d'avui i espero poder escoltar la posició de la presidència espanyola", ha explicat el ministre.
En aquests moments, comencen a arribar els ministres i secretaris d'estat d'Afers Exteriors i Afers Europeus a la reunió del Consell d'Afers Generals a Brussel·les.
La demanda de l'oficialitat del català a la Unió Europea s'emmarca en l'acord entre Junts per Catalunya i el PSOE per a la constitució de la Mesa del Congrés, així com la votació de la seva presidenta, Francina Armengol. Junts va demanar "cobrar per avançat", tal com va fer el PSOE presentant la sol·licitud i encapçalant les reunions, tenint en compte que l'Estat espanyol té la presidència de la UE.
La proposta d'Espanya per revisar el règim lingüístic de la Unió Europea per a incorporar el català com a llengua oficial serà objecte de debat aquesta tarda, en el marc del Consell d'Afers Generals de la Unió d'aquest dimecres, segons ha explicat el secretari d'Estat espanyol per a la Unió Europea, Pascual Navarro Ríos, en declaracions als mitjans. Una reunió en la qual primer es debatrà sobre qüestions com l'estat de dret a Polònia i Hongria, sobre les relacions amb el Regne Unit o sobre el conflicte a Gaza.
Fins ara, hi ha hagut dues reunions del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea per debatre l'oficialitat del català a la Unió Europea. Totes dues han acabat amb l'ajornament de la votació i alguns dubtes d'estats membres com Suècia, Finlàndia o Lituània. Tot i això, el govern espanyol ha ressaltat avenços en les converses i el passat octubre van demanar informes per presentar en les pròximes reunions.
Espanya prioritza l'oficialitat del català a la UE per davant del gallec i l'euskera per tal de superar les reticències que han expressat els 27 a la incorporació de cop de tres noves llengües oficials. Així ho va anunciar el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, en comparèixer després de la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE el passat 19 de setembre.
Òmnium Cultural també ha impulsat una carta oberta junt amb totes les universitats de Catalunya així com les organitzacions empresarials, amb Foment del Treball al capdavant, i els sindicats. "Incloure el català en la llista de llengües oficials de la UE no seria un pas simbòlic, sinó que tindria un impacte directe en les vides de milions de ciutadans europeus", assegura al text.
El Govern de la Generalitat ha posat en marxa una campanya de publicitat a tota Europa, amb anuncis a la via pública i als mitjans de comunicació, defensant l'oficialitat del català. Sota el lema Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa, la campanya defensa la riquesa lingüística del continent i el dret a viure en la pròpia llengua.
El ministre d'Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, va admetre que aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea podria tardar "mesos". I és que el ministre espanyol va explicar que la presidència de la Unió Europea, que recau en Sánchez, va demanar uns informes sobre l'impacte material i pressupostari de l'oficialitat del català i que haurà de realitzar una comissió. "Ens permetrà formalitzar el compromís amb els altres estats", ha explicat Albares. Els informes, que permetran als Estats estudiar la proposta de l'Estat espanyol, solen tardar dos o tres mesos en realitzar-se.
Per resoldre alguns dubtes dels estats membres, el ministre d'exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, va proposar que el règim lingüístic de la UE se "circumscrigui exclusivament" al català, el gallec i l'euskera. L'objectiu és que altres "llengües minoritzades" no puguin fer el mateix que l'Estat espanyol. Albares va recordar els Tractats de la UE que avalen la proposta d'incloure les tres llengües.
Letònia i Lituània també van expressar certs dubtes sobre l'oficialitat del català, gallec i euskera a la Unió Europea. Durant la darrera reunió, el ministre de Letònia, Krisjanis Karins, va carregar sense embuts contra els arguments del responsable d'Exteriors espanyol José Manuel Albares.
El Govern de Finlàndia va expressar les seves reticències a la incorporació del català, el gallec i el basc com a idiomes oficials de la Unió Europea (UE), ja que consideren que implicaria càrregues financeres i administratives i, al·leguen, hi ha altres formes "més senzilles" de promoure qüestions relatives a llengües minoritzades. De fet, es tracta d'una posició calcada a la de Suècia.
L'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea gaudeix d'un ampli consens entre la societat catalana. Així ho evidencia l'enquesta òmnibus que ha publicat aquest dijous el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que reflecteix que set de cada 10 catalans ho veuen necessari: un 36% dels enquestats està d'acord que el català sigui oficial al club comunitari i un 33% hi està molt d'acord. Només un 16% ho rebutja (un 11% dels catalans està en desacord, en tant que un 5% afirma estar-hi molt en desacord) i un 15% no es pronuncia al respecte perquè no ho sap o bé no respon.
La flamant guanyadora de la darrera Pilota d'Or, Aitana Bonmatí, s'ha convertit en la darrera protagonista de la campanya de Plataforma per la Llengua per aconseguir que el català es converteixi en oficial a la Unió Europea. En un vídeo publicat aquest dilluns a les xarxes socials, la migcampista del F. C. Barcelona ha demanat al primer ministre de Finlàndia, Petteri Orpo, que accepti l'oficialitat del català a la institució europea.
🔴 Ballon d'Or winner @AitanaBonmati calls upon Finnish Prime Minister @PetteriOrpo to accept Catalan becoming an EU Official Language
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) November 13, 2023
🔴 @AitanaBonmati demana a Finlàndia que accepti l'oficialitat del català a la UE.https://t.co/xFRbaNVffK | #SayYes 🇪🇺 pic.twitter.com/CrNDK6r9iE
El govern espanyol ha fet arribar aquest dimarts a la resta de països una "proposta adaptada" de la petició per incloure el català, el basc i el gallec en el règim lingüístic de la Unió Europea. En concret, l'executiu espanyol ha fet arribar una actualització de la proposta aquest mateix matí amb l'objectiu que la puguin analitzar de cara a la reunió de ministres d'Afers Europeus que se celebra aquest dimecres a Brussel·les i en la qual es tornarà a abordar la petició d'oficialitat de les tres llengües.
El govern espanyol proposa a la resta d'estats membre fixar sis condicions per evitar que altres llengües utilitzin el cas del català, el basc i el gallec per demanar l'oficialitat a la Unió Europea.
Aquest dimecres a les 9 del matí es debatrà, de nou, la proposta per convertir el català en una llengua oficial a la UE. És un debat que els estats membres ja van tenir al mes d'octubre i que es va tancar sense cap decisió al respecte, però amb certs dubtes entre alguns dels estats membres com Finlàndia, tot i que Aitana Bonmatí ha intentat convèncer als finlandesos. Aquest dimecres Espanya tornarà a explicar els seus arguments, però sembla que la trobada no comença amb bon peu.
Bon dia, aquest dimecres se celebra una nova reunió a la UE per debatre l'oficialitat del català a Europa. Seguirem en directe totes les reaccions al voltant d'aquesta trobada.