48 hores després que Europa decidís ajornar la decisió sobre l’oficialitat del català després d’una ofensiva diplomàtica del PP contra aquesta llengua, els populars tornen a atacar l’idioma propi de Catalunya. Aquesta vegada ha estat el diputat Antonio Silván, president de la comissió mixta entre el Congrés dels Diputats i el Senat per fiscalitzar l’activitat d’RTVE, que aquest dijous ha retirat la paraula de mala manera a la parlamentària de Junts Pilar Calvo per haver formulat preguntes en la seva llengua al president de l’ens públic, José Pablo López. La picabaralla entre tots dos ha durat més de dos minuts, i el popular ha optat per passar al següent interrogador de la comissió, sense preguntar al compareixent si volia respondre els dubtes de la diputada independentista.
L’excusa que ha utilitzat el diputat del PP per no deixar parlar el català a Pilar Calvo és que en aquesta comissió, en tant que és mixta, es basa en el reglament del Senat. Al principi de la legislatura, l’independentisme va aconseguir a través d’un acord amb el PSOE que es reformés el reglament del Congrés dels Diputats perquè s’hi puguin utilitzar amb plena normalitat el català, el basc i el gallec. Al Senat, però, hi ha una majoria absoluta del PP, de manera que aquesta reforma no s’ha pogut tirar mai endavant i ara aquest parlamentari popular s’ha escudat en aquest formalisme per evitar que s’utilitzés la llengua pròpia de Catalunya en aquesta comissió.
La diputada Pilar Calvo li ha recriminat que és un dret seu poder utilitzar aquest idioma. I s’ha queixat que el president de la comissió prengués aquesta decisió la mateixa setmana que s’han fet públiques les maniobres del seu partit per dinamitar l’oficialitat del català, el basc i el gallec a les institucions europees.
Espanya falla el tercer intent per fer oficial el català a Europa
Aquest dimarts, la votació per oficialitzar les llengües catalana, basca i gallega va quedar posposada novament davant la manca d'unanimitat entre els 27 estats membre en la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE. Aproximadament una desena de països van demanar més temps a Espanya en veure aquest debat massa prematur. De fet, socis com Alemanya, Finlàndia, Croàcia, Suècia i Àustria van arribar a la trobada sense amagar les seves reticències a la mesura; i també van plantejar els seus dubtes dins del conclave. Les inquietuds són fonamentalment financeres i legals. Desconfien que el govern espanyol pagui indefinidament aquesta despesa i temen que calgui una reforma dels Tractats de la UE. Els països que sí que avalaven l'oficialitat d'aquestes tres llengües són Dinamarca, Eslovènia, Eslovàquia, Hongria, Bèlgica i Portugal.