La política aranzelària que està implementant Donald Trump ha patit un revés judicial aquest dimecres quan un tribunal federal nord-americà ha bloquejat gran part dels nous aranzels globals que ha imposat el president. El Tribunal de Comerç Internacional amb seu a Manhattan ha determinat que Trump va excedir la seva autoritat legal i en les seves facultats en intentar aplicar gravàmens a les importacions de més de 100 països amb superàvit comercial respecte als Estats Units, sota la justificació de la Llei de Poders Econòmics d’Emergència Internacional de 1977 (IEEPA). El Tribunal ha declarat “il·legal” les mesures que va adoptar Trump a principis d’abril amb la imposició dels anomenats aranzels del Dia de l’Alliberament, una decisió que afecta els gravàmens contra la Xina, Mèxic i Canadà per combatre l’entrada de fentanil i l’arribada de migrants al país. La Casa Blanca ja ha anunciat que recorrerà contra la decisió perquè “no correspon als jutges no electes decidir com abordar de manera adient una emergència nacional”.
Un sistema d'aranzels "anticonstitucional"
El Tribunal de Comerç Internacional estatunidenc, format per tres jurges, ha ordenat així la suspensió dels aranzels del 30 % sobre el gegant asiàtic, els gravàmens del 25 % sobre alguns béns procedents de Mèxic i el Canadà, a més dels aranzels globals del 10%. "Tot el sistema d'aranzels del Dia de l'Alliberament i altres aranzels de la Llei de Poders Econòmics d'Emergència Internacional de 1977 (IEEPA) és il·legal i està prohibit per una ordre judicial permanent", recull l'escrit, que també el considera "inconstitucional".
El dictamen respon així a una demanda interposada pel centre independent Liberty Justice Center en representació de cinc empreses que al·legaven haver estat greument perjudicades pels aranzels. Fins ara, almenys set demandes han estat interposades contra els aranzels, una política clau en l'estratègia comercial de Trump. Per una altra banda, una dotzena d'estats, encapçalats per Oregon, també han demandat al govern federal pels aranzels. El fiscal general Donen Rayfield va celebrar la decisió judicial, afirmant que “les lleis han de respectar-se, i les decisions comercials no poden dependre del capritx presidencial”.
El dèficit comercial no és una emergència nacional
La decisió sosté que la Constitució dels Estats Units atorga al Congrés, i no al president, l'autoritat exclusiva per a regular el comerç internacional. El tribunal va considerar que el dèficit comercial -argument principal de Trump per a declarar una emergència nacional- no constitueix una "amenaça inusual i extraordinària" que justifiqui l'ús de poders d'emergència presidencials per a imposar aranzels generalitzats.
La decisió afecta els anomenats aranzels "recíprocs" i globals anunciats a l'abril, que incloïen gravàmens de fins al 50% a productes de la Xina, Mèxic i el Canadà, entre altres, i que Trump va justificar com a mesures urgents per a combatre el trànsit de fentanil i reduir el dèficit comercial d'Estats Units. No obstant això, el tribunal va deixar clar que la IEEPA no autoritza el president a imposar aranzels de manera unilateral i generalitzada, subratllant la importància de la separació de poders i la necessitat que el Congrés aprovi aquest tipus de mesures.
Aquesta decisió representa el major revés judicial per a Trump en el seu segon mandat i obre la porta al fet que la disputa arribi al Tribunal Suprem. Els aranzels vigents sobre sectors estratègics com l'acer, alumini i automòbils no es veuen afectats per aquesta sentència, donat que estan subjectes a la Llei d'Expansió Comercial.
Els arguments de la Casa Blanca
La Casa Blanca no es quedarà amb els braços plegats i ha assegurat que apel·larà la decisió del tribunal defensant que els aranzels responen a una necessitat, perquè els dèficits comercials dels Estats Units amb altres països han "creat una emergència nacional que ha delmat les comunitats estatunidenques", segons ha assenyalat el portaveu Kush Desai. En un comunicat recollit per la CNN, Desai ha afirmat que "no els correspon a jutges no electes decidir com abordar adequadament una emergència nacional. El president Trump es va comprometre a prioritzar als Estats Units, i l'Administració està compromesa a utilitzar tots els recursos del poder executiu per a abordar aquesta crisi i restaurar la grandesa estatunidenca". Trump i el seu equip legal han defensat la mesura basant-se en el precedent de Richard Nixon, qui va imposar aranzels en 1971. Argumenten que només el Congrés, i no els tribunals, pot decidir si la justificació del president compleix amb la llei.