El Govern de Finlàndia ha expressat aquest divendres la seva reticència a la incorporació del català, el gallec i el basc com a idiomes oficials de la Unió Europea (UE), ja que consideren que implicaria càrregues financeres i administratives i, al·leguen, hi ha altres formes "més senzilles" de promoure qüestions relatives a llengües minoritzades. Així ho ha acordat aquest divendres un comitè centrat en temes de la UE i encapçalat pel primer ministre finlandès, el conservador Petteri Orpo, que ha assenyalat que ampliar el llistat de llengües oficials pot alentir la presa de decisions en l'àmbit comunitari i retardar l'entrada en vigor de futures normatives.

L'Executiu finlandès, que inclou a l'ultradretà 'Partit dels Finlandesos', assegura que advoca per fomentar la diversitat cultural i lingüística dins de la Unió, però no creu que la proposta d'Espanya —instada per l'independentisme català, que ho ha posat com a condició per donar el seu suport a una eventual investidura de Pedro Sánchez— sigui la millor manera, tal com pot extreure's d'un comunicat difós pel mateix Executiu. 

Espanya, amb la Presidència de torn de la UE, ha inclòs l'assumpte en l'agenda del pròxim Consell de Ministres d'Assumptes Generals, que se celebra el pròxim dimarts 19, amb la intenció que hi hagi un debat i una eventual votació. No obstant això, diferents fonts diplomàtiques consultades per Europa Press consideren prematur donar per fet que hi hagi decisió a Vint-i-set perquè diversos socis tenen dubtes sobre el cost de la mesura i la manera en què pugui afectar el paper d'altres llengües minoritzades de la UE.

S'uneix a Suècia

La setmana passada, el diari Le Monde ja avançava que alguns estats no ho veien clara la incorporació del català a l'UE, i les reticències de Finlàndia s'uneixen a les que ja ha expressat Suècia: "Hi ha moltes llengües minoritàries que no són oficials dins de la UE", va dir l'Executiu suec. El govern de Suècia, si bé encara no ha pres una posició final, va assenyalar que estudiarien els efectes pressupostaris i de funcionament que implicaria aquesta iniciativa. L'executiu suec es va mostrar "indecís" pel que fa a la possibilitat de modificar el Reglament número 1, en el qual es recullen quins són els idiomes oficials de la UE. Segons la ministra d'Assumptes Europeus, Jessika Roswall. Estocolm vol examinar "més a fons" quines són les conseqüències "legals i financeres" de la proposta, i Roswall ja ha apuntat que "hi ha moltes llengües minoritàries que no són oficials dins de la UE", amb l'eventual efecte bola de neu que pugui crear a tota Europa. 

Irlanda, oberta

Per la seva part, Irlanda està a l’espera de conèixer “els detalls” de la proposta “formal” d’Espanya per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, però basarà la seva decisió final en la seva política de defensa “del pluralisme lingüístic” i de facilitar al màxim l’accés dels ciutadans a la informació europea. Així ho ha indicat el ministre d’Afers Exteriors d’Irlanda, Michéal Martin, en resposta a una pregunta parlamentària escrita del Sinn Féin sobre aquesta qüestió. En la resposta, amb data de l’11 de setembre, el ministre apunta que “encara és massa aviat” per explicar si Irlanda votarà ‘sí’ o ‘no’ a l’oficialitat del català, basc i gallec, però a diferència de Suècia i Finlàndia, no planteja “dubtes”.