Mentre el president de l'Aragó demana a Salvador Illa que li enviïn "de manera immediata" les pintures murals de Sixena, el president català ha carregat la decisió al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). I el MNAC ha insistit en el que ja fa temps que es diu: que les pintures "no suporten la vibració" —com indiquen els estudis—, de manera que "un trasllat i un canvi d'emplaçament podria suposar malmetre els murals". "És un risc elevadíssim", ha advertit Carme Ramells, cap d'àrea de restauració i conservació preventiva del museu, que també ha avisat de la "fragilitat" de les pintures, de la seva alta sensibilitat als canvis ambientals i del fet que són "químicament molt reactives". "El conjunt de materials que componen aquestes pintures, i que els trobem també en altres pintures arrencades del Pirineu, és el que essencialment les converteix en obres molt fràgils", ha manifestat. Aleshores, com és que la sentència del Tribunal Suprem no ha tingut aquestes qüestions en compte? O, en altres paraules: per què Sixena sí, però el Guernica, la Dama d'Elx i els Bous de Costitx no?

Quina és la història de les pintures murals de Sixena exposades fins ara al MNAC?
 

En la sentència, el Suprem se centra en la titularitat de les pintures i no pas en criteris tècnics. Concretament, manté el criteri d'anteriors jutges i tribunals que el document-contracte que va signar la priora del monestir de Valldoreix (on van anar les monges de Sixena) amb la Generalitat el 1992 —i que inclou la cessió indefinida de les pintures— "no té cap validesa" perquè ella "no tenia la representació del monestir de Sixena". Així, conclou que el MNAC no n'és el titular, sinó el "dipositari". Al respecte, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, s'ha limitat a dir que "les sentències cal respectar-les" i que espera la col·laboració catalanoaragonesa per a "la protecció d'un bé patrimonial que és molt important".

La diferència amb les obres a Madrid

Però el Ministeri de Cultura no s'ha comportat igual amb altres obres que són a Madrid i no pas a Catalunya. És el cas del Guernica (1937) de Pablo Picasso, que continua al Museu Nacional Reina Sofía des del 1992, mentre que des del País Basc reclamen des de fa temps el seu trasllat. Fa cosa d'un any i mig, Urtasun no va respondre a la petició del PNB, i tan sols va reconèixer que es tracta d'una "reivindicació històrica". El seu predecessor en el càrrec, Miquel Iceta, ja havia descartat la petició que li havia fet EH Bildu. I no, no va al·ludir a la titularitat del quadre. El 2022, Iceta va parlar del "crim" que suposaria "posar en risc" l'obra, ja que els informes tècnics "desaconsellen absolutament" el seu moviment. També va fer referència a un simposi internacional del 1998 sobre els problemes "ètics i tècnics" de la manipulació d'obres d'art, que va posar el Guernica com a exemple i que va concloure amb un informe que "desestimava qualsevol trasllat, fins i tot el canvi de sala en el mateix Reina Sofía".

Guernica / Museu Reina Sofía
Guernica / Museu Nacional Reina Sofía

De les reivindicacions basques, passem a les reivindicacions valencianes. Va ser un altre cop Iceta qui el 2022 va tornar a rebutjar el trasllat de la Dama d'Elx —que des del 1941 es troba a Madrid—, amb el mateix argument: que els experts "en desaconsellen el trasllat". "Mentre els informes tècnics en desaconsellin el moviment, jo com a ministre no els autoritzaré. (...) Com a ministre, jo aconsellaria a qualsevol no posar per sobre els interessos polítics partidistes abans que la seguretat d'aquesta peça", va dir.

Dama Elx / Museu Arqueologic Nacional
Dama d'Elx / Museu Arqueològic Nacional

Criteris tècnics a Madrid, però no a Catalunya

Un cas similar al de la Dama d'Elx és el dels Bous de Costitx (Mallorca), una altra escultura del segle V aC que també s'exposa al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (a Madrid) —en aquest cas, des del 1895. En aquest cas, el Ministeri de Cultura s'ha negat rotundament any rere any i tan sols ha obert la porta a cessions temporals. En una nota del 2021 —amb Iceta com a ministre—, aplicable a la resta d'obres, el departament va deixar ben clar que "no contempla cap pla per al trasllat o devolució de les obres patrimonials que es troben en els museus nacionals". "Cada pas que fa el Ministeri està basat en criteris tècnics. És el mateix equip ministerial qui sol·licita informes per valorar la presa de decisions. És a dir, el Ministeri de Cultura i Esport mai adoptarà una mesura en contra dels seus propis informes tècnics", afegia. 

Bous Costitx / Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
Bous de Costitx / Museu Arqueològic Nacional d'Espanya

Urtasun es va comprometre a revisar els museus estatals per "superar un marc colonial", però la realitat és que ni el Guernica, ni la Dama d'Elx, ni els Bous de Costitx han estat encara traslladats a casa seva. Sempre, d'acord amb uns criteris tècnics que ara no s'apliquen a les pintures murals de Sixena. Tal situació ha fet que experts com Albert Velasco pensin malament: "Si la Dama d'Elx fos a Barcelona, ja hauria tornat. I si les pintures de Sixena fossin a Madrid o a Saragossa, no tindríem litigi. Com és que sempre que es parla de la Dama d'Elx o del Guernica de Picasso s'invoca la conservació i no, en canvi, quan ho fem de les pintures de Sixena?".
 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!