A Joan Carles I li quedava una darrera partida amb la justícia i aquesta és la que li ha donat la sorpresa que no s'esperava. La justícia britànica dona la raó a la seva examant Corinna i nega a l'emèrit que pugui gaudir d'immunitat per guanyar la demanda que aquesta ha interposat, segons avança l'agència France-Presse. Tot va començar el juliol de l'any passat. Corinna Larsen ―també coneguda com a Corinna zu Sayn-Wittgenstein― va presentar una denúncia davant el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, el High Court de Londres, contra l’emèrit i els serveis secrets espanyols, als quals acusa de posar-la sota “vigilància il·legal” al Regne Unit. Segons avançava el diari britànic Financial Times, l’examant va presentar la demanda el desembre de l’any passat, però no ha estat posada a disposició del tribunal fins aquest dilluns, 26 de juliol.

El cas va fer un pas més a finals d'any. El passat 6 de desembre es va donar el tret de sortida i el 7 es va celebrar l'audiència al Tribunal Superior de Justícia anglès. La demanda de Corinna ataca diferents fronts. D'una banda, aspectes de reputació, perquè Corinna assegura haver-se sentit atacada per Joan Carles I. En l'escrit de 32 pàgines cita adjectius com "lladre" i assegura que l'emèrit l'havia definit amb aquesta paraula a les seves amistats i cercles més íntims lligats a homes de negocis. Aquesta primera consideració assegura que va trencar la seva imatge i reputació com a "consultora empresarial". Un dels aspectes que sense immunitat tampoc se'n podrà escapar és de la demanda d'assetjament, el punt més complicat per a l'emèrit.

Una demanda que pot afectar tota la família

Corinna assegura que va estar sotmesa a una "vigilància i seguiment il·legal" i també involucra el CNI, el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol, com a part implicada en la intervenció de trucades, investigació de comptes bancaris o seguiment de missatges per mòbil. El punt àlgid va ser, segons assegura la demandant, la irrupció d'un cos a la seva casa de Chicknell Hall, situada a la població anglesa de Shropshire, justament dos anys després de la "donació" de l'emèrit a la seva amant de 65 milions d'euros. El tercer capítol és "l'assetjament per publicacions", lligat també a la imatge de Corinna. Més enllà del que deia en els seus cercles íntims, Joan Carles també l'hauria intentat desprestigiar filtrant informació d'ella "totalment falsa" de la mà d'un equip d'assessors que "es dedicaven a enfonsar-la". L'examant assegura que la pressió rebuda va començar l'any 2012 i "ha amenaçat la seva seguretat", però també la dels seus fills.

Tornarà finalment?

El cas, però, pot anar més enllà i la premsa britànica avisa, des de fa mesos, que el cas també pot esquitxar els fills i, per tant, l'actual rei d'Espanya, Felip VI. La denunciant també retreu a Joan Carles haver-la acusat falsament de robar 65 milions d’euros, que formarien part del polèmic donatiu de 100 milions de dòlars lliurats el 2008 pel rei Abdullah d’Aràbia Saudita a l’aleshores monarca espanyol en exercici. Larsen defensa que Joan Carles li va donar aquells milions, però que, en finalitzar la relació, va acusar-la de robar-los, els va reclamar i la va difamar, fet que li hauria provocat una pèrdua d’ingressos del seu lloc de treball com a “consultora estratègica que treballava amb particulars d’alt valor net i amb empreses líders de tot el món”, segons esmenta el mitjà citat, que no especifica quin rescabalament demana Larsen, tot i que apunta que seria de “desenes de milions d'euros”. Joan Carles volia tornar, de forma esporàdica, a l'estat espanyol i viure-hi, però fixant la residència als Emirats. Ara, s'haurà de replantejar quan fer-ho i com esquivar, primer de tot, aquest darrer revés. Abans, però, haurà de ser jutjat.