L'espionatge a què el CNI va sotmetre l'advocat Gonzalo Boye, amb el sistema Pegasus, ha acabat col·lisionant amb els processos judicials en què actuava el lletrat mentre patia el seguiment. La raó és que el mateix jutge que va autoritzar les escoltes amb el software espia, Pablo Lucas Murillo de la Cueva, va participar en casos contra alguns dels clients de Boye. L'advocat ha posat en marxa una bateria de recursos davant del Tribunal Suprem per reclamar que les sentències en què va participar el magistrat siguin anul·lades per la indefensió en què es van trobar els seus clients. Es tracta de diferents casos que afecten els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí.

Al seu escrit, Boye recull les conclusions del Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, del 18 de maig del 2022 en què confirma que Pablo Lucas era el responsable d'autoritzar les escoltes "il·legalment", la qual cosa ha tingut un "efecte devastador" sobre el dret de defensa dels seus clients. Argumenta que l'informe de Defensor del Poble va constatar "un elevat grau de detall en la informació de què disposava el magistrat del Tribunal Suprem per poder adoptar una decisió d'autorització o no autorització" de les escoltes. Retreu que tenia aquest elevat grau d'informació sobre les seves comunicacions al mateix temps que formava part de la sala que dictava sentència contra els seus clients, la qual cosa hauria provocat una situació d'indefensió contra ells, vulnerant les comunicacions advocat-client.

 

Devastador

"Ha tingut un efecte devastador sobre el dret de defensa dels recurrents, que van patir en aquest procés una situació efectiva d'indefensió material, com a conseqüència de les sens dubte il·lícites activitats del jutge Pablo Lucas Murillo de la Cueva, impròpies d'un jutge d'un Estat democràtic de dret", denuncia.

Tot plegat hauria provocat una vulneració de drets fonamentals que s'ha posat de manifest amb posterioritat a la sentència. "En definitiva, s'ha produït una situació evidentment prohibida a qualsevol Estat democràtic de dret, que contraria de manera palmària el dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió, així com a un procés amb totes les garanties, en relació amb el dret a la vida privada, així com a la igualtat sense discriminació per motius polítics o ideològics, tots ells irremeiablement lesionats amb aquest procés", retreu.

 

Boye denuncia que Lucas mentre actuava a aquests processos tenia accés a totes les seves comunicacions d'advocat amb els seus clients, la qual cosa no té paral·lelisme amb cap Estat democràtic de dret i va provocar una situació d'absoluta indefensió.

Per tot plegat, reclama que es declari la nul·litat dels casos i la vulneració dels drets fonamentals invocats. Així mateix reclama que, en cas de no estimar directament l'incident que reclama, el Suprem plantegi una qüestió prejudicial sobre aquesta qüestió al TJUE. Finalment reclama que el jutge Lucas aporti totes les autoritzacions que va emetre per espiar Boye així com a la resta de persones afectades per aquests procediments, junt amb tota la documentació que va portar el Defensor del Poble a concloure que Lucas disposava d'un elevat grau de detall en la informació.

Els incidents tramitats per Boye afecte a la desestimació de dos recurs contenciosos administratiu de Puigdemont i Comín contra acords de la JEC; quatre recursos de Torra també contra la JEC; així com recursos de Clara Ponsatí.