Petita gran victòria de l'independentisme al Tribunal Suprem pel CatalanGate. La sala tercera de l'alt tribunal ha acceptat apartar el jutge que va autoritzar l'espionatge del CNI, Pablo Lucas Murillo de la Cueva, de la resolució dels recursos presentats pels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, i els consellers Clara Ponsatí i Toni Comín. Els tres havien demanat l'anul·lació d'una sentència referent a la seva condició d'eurodiputats i de la qual aquest magistrat va ser ponent, després de donar llum verda a les escoltes del CNI per espiar el seu advocat, Gonzalo Boye. Després que es conegués que l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, va revelar al Congrés la intervenció de les comunicacions de Boye, els tres eurodiputats van presentar un incident de nul·litat contra la sentència 722/2020.

A l'escrit, l'advocat dels líders independentistes al·legava "falta d'imparcialitat del magistrat per haver tingut un elevat grau de detalls sobre l'estratègia processal". Al mateix temps que formava part de la sala que dictava sentència contra els seus clients, la qual cosa hauria provocat una situació d'indefensió contra ells, vulnerant les comunicacions advocat-client. Per la seva banda, el jutge Pablo Lucas rebutja aquesta acusació. Malgrat això, i per tal de preservar la "l'aparença d'imparcialitat", ha sol·licitat l'abstenció en la resolució dels recursos presentats contra aquesta i altres sentències en les quals va participar el 2019 i 2020. Lucas ha detallat que la seva actuació havia estat sempre sota els paràmetres legals, però, per evitar qualsevol escletxa de contaminació, ha acceptat abstenir-se. "Crec necessari assenyalar que per concedir les autoritzacions previstes és necessari que el Centre Nacional d'Intel·ligència justifiqui quines actuacions requereix de persones determinades que posen en risc la independència i integritat territorial d'Espanya, els interessos nacionals o l'estabilitat de l'estat de dret i les seves institucions", va manifestar Lucas.

"Preservar l'aparença d'imparcialitat"

En una interlocutòria presentada el passat 28 de juny per la secció quarta contenciosa administrativa, els magistrats han acordat "estimar justificada l'abstenció invocada" pel magistrat Pablo Lucas i el donen "per apartat dels incidents de nul·litat" presentats pels tres líders independentistes contra les sentències del 2020 relatives a la seva condició com a eurodiputats. "A fi de preservar l'aparença d'imparcialitat a la qual el mateix magistrat es refereix en el seu escrit, no sembla apropiat que resolgui sobre la nul·litat el magistrat la imparcialitat del qual es discuteix, encara que sigui a posteriori del dictat de la sentència. Per tal raó, se l'aparta de la deliberació per resoldre l'incident d'abstenció i l'incident de nul·litat", així ho han resolt els jutges de la secció quarta en una interlocutòria en la qual acorda designar el magistrat César Tolosa com a substitut de Pablo Lucas en la deliberació dels recursos.

Els jutges de la sala tercera assenyalen que en els recursos presentats per Puigdemont, Comín i Ponsatí "no concorren cap de les causes d'abstenció previstes en l'article 219 de la llei orgànica del poder judicial". No obstant això, consideren justificada la petició del magistrat d'apartar-se del cas per preservar l'aparença d'imparcialitat. "Els jutges no només han de satisfer criteris objectius d'imparcialitat, sinó que, a més, ha de veure's que són imparcials", detallen. 

Efecte devastador sobre el dret de defensa

Al seu escrit, Boye recull les conclusions del defensor del poble, Ángel Gabilondo, del 18 de maig del 2022, en les quals confirma que Pablo Lucas era el responsable d'autoritzar les escoltes "il·legalment", la qual cosa ha tingut un "efecte devastador" sobre el dret de defensa dels seus clients. Argumenta que l'informe de defensor del poble va demostrar "un elevat grau de detall en la informació de què disposava el magistrat del Tribunal Suprem per poder adoptar una decisió d'autorització o no autorització" de les escoltes. Boye denuncia que aquesta acció "ha tingut un efecte devastador sobre el dret de defensa dels recurrents, que van patir en aquest procés una situació efectiva d'indefensió material, a conseqüència de les sens dubte il·lícites activitats del jutge Pablo Lucas Murillo de la Cueva, impròpies d'un jutge d'un estat democràtic de dret", denuncia. 

Totes aquestes accions representen una vulneració de drets fonamentals que s'especifiquen a la sentència: "En definitiva, s'ha produït una situació evidentment prohibida a qualsevol estat democràtic de dret, que contraria de manera palmària el dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió, així com a un procés amb totes les garanties, en relació amb el dret a la vida privada, així com a la igualtat sense discriminació per motius polítics o ideològics, tots ells irremeiablement lesionats amb aquest procés".