El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dilluns els recursos del PP i de Vox, que reclamaven la paralització de la reforma legal que impedeix que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) faci nomenaments discrecionals tenint el mandat caducat, tal com succeeix ara. Aquesta limitació de funcions és la que ha comportat que el Tribunal Suprem (TS) estigui gairebé en una situació de col·lapse, segons ha explicat el mateix TC.

El Constitucional s’ha reunit aquest dilluns en un ple monogràfic per debatre dos esborranys que hi havia a sobre de la taula: el text a favor d’avalar la norma redactat per la magistrada considerada de l’ala progressista María Luisa Balaguer sobre el recurs de Vox; i un altre escrit pel conservador César Tolosa al voltant del recurs de Vox i que apostava per tombar la reforma legal. Finalment, els set progressistes s’han imposat als quatre conservadors i s’han decantat per la ponència de Balaguer, que ara serà l’encarregada d’estudiar el recurs del PP perquè Tolosa ha renunciat a adaptar el seu esborrany a la percepció general del ple del TC. Al marge de Tolosa, els altres tres magistrats del bloc conservador -Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel- han anunciat vot particular contra aquesta sentència.

El detall de l’aval

Segons fonts jurídiques a les quals ha tingut accés Europa Press, el text de Balaguer proposa avalar la reforma del CGPJ en considerar que l’article 122 de la Constitució espanyola dona marge suficient al legislador per regular l’òrgan de govern dels jutges, que té el mandat caducat des de fa cinc anys per l’obstinació del Partit Popular. L’article mencionat assenyala que, al voltant del CGPJ, “la llei orgànica establirà el seu estatut i el règim d’incompatibilitats dels seus membres i les seves funcions, en particular en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari”.

D’altra banda, la ponència redactada per Tolosa argumentava que, tot i que l’article 122 autoritza el legislador a modificar el funcionament intern del CGPJ, no li donava tanta llibertat com per retirar-li una de les funcions que li atorga la Constitució, és a dir, la de fer nomenaments.

La decisió del Tribunal Constitucional suposa un cop de porta per a les dues formacions de la dreta -PP i Vox-, que havien recorregut la reforma impulsada pel govern espanyol i a partir de la qual pretenien tallar el pas al CGPJ perquè continués fent nomenaments tot i tenir el mandat caducat. De fet, era una estratègia del PSOE i Unides Podem per forçar el PP a negociar-ne la renovació atès que l’òrgan de govern dels jutges, que preserva la majoria conservadora, està en funcions des del 2018. Des de llavors el PP i el PSOE han estat incapaços de posar-se d’acord per renovar-lo.