Enrocats. La cúpula de la justícia espanyola continua encallada en la successió de Manuel Marchena a la presidència de la Sala Penal del Tribunal Suprem. Des de fa setmanes, els dos candidats són la progressista Ana María Ferrer (de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia) i el conservador Andrés Martínez Arrieta (de l’Associació Judicial Francisco de Vitoria), però cap dels dos ha obtingut la majoria de tres cinquens parts exigida per la llei en les votacions que han tingut aquest matí al ple del Consell General del Poder Judicial. Ana María Ferrer sosté que cal aplicar l’amnistia als polítics catalans i va emetre un vot particular contra la decisió de la Sala Penal de negar-se a amnistiar Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Així mateix, també continua bloquejada l’elecció de la presidència de la Sala Tercera del Suprem, la del Contenciós Administratiu, que es disputen Pablo Lucas i Pilar Teso.
📝 Dos jutges s’enfronten per substituir Marchena a la Sala Penal del Suprem amb criteris oposats en l’amnistia
👤 Manuel Marchena, l’adeu del Torquemada de l’independentisme des del Tribunal Suprem
Avui ha sigut la tercera vegada que l’elecció del successor de Manuel Marchena ha estat sobre la taula del ple del CGPJ, però sí que ha sigut el primer cop que s’ha votat. Hi ha hagut quatre votacions en les quals ha cristal·litzat la profunda divisió al si del Poder Judicial: els deu vocals progressistes s’han alineat amb Ana María Ferrer i els deu conservadors, amb Andrés Martínez Arrieta. La presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, ha votat en blanc.
El més veterà de la Sala Penal o la primera dona al Tribunal Suprem
Qui són els dos candidats? Fa sis anys, en un primer moment, Andrés Martínez Arrieta era qui havia de presidir el judici del procés amb el nomenament de Manuel Marchena com a president del CGPJ. Ara bé, després del trencament del pacte entre el PP i el PSOE (quan es va saber que els populars treien pit de portes endins d’haver controlat “per la porta del darrere” la Sala Penal del Suprem), Marchena va ser-ne el president i ponent i Martínez Arrieta va seure a la seva dreta. Andrés Martínez Arrieta va ser el magistrat més jove a entrar a la Sala Penal del Suprem, amb 42 anys, i ara n’és el més veterà. Un dels casos destacats del magistrat és la investigació de la desaparició de Santiago Corella, un delinqüent conegut com El Nani: com a titular del Jutjat d’Instrucció Número 11 de Madrid va destapar una màfia policial que va fer desaparèixer el detingut en dependències policials el 1983. Un cop al Suprem, el desembre del 2017 va ser nomenat com a segon jutge de control del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).
Per la seva banda, Ana María Ferrer va convertir-se en 2014 en la primera dona que ocupava una plaça a la Sala Penal del Suprem i també va formar part del tribunal en la causa contra els líders independentistes. Va ser la instructora de la causa de Tsunami Democràtic contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg i va admetre la seva declaració telemàtica. La investigació es va acabar tancant perquè el magistrat de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, no va fer correctament la pròrroga de la instrucció, cosa que va precipitar l’arxivament de la causa.
Sense mencions a la negativa del Suprem a aplicar l’amnistia quan van comparèixer a la Comissió de Qualificació
Fa cinc mesos i mig, els dos candidats van comparèixer a la Comissió de Qualificació i van esquivar la negativa del Suprem a aplicar l’amnistia. Durant la seva intervenció de deu minuts, sense preguntes, no van mencionar ni la sentència del judici del procés del 2019, ni les maniobres de Manuel Marchena i Pablo Llarena per desoir la norma de l’oblit penal. Els dos jutges van formar part del tribunal que va jutjar els polítics catalans i mantenen posicions oposades sobre l’amnistia: Andrés Martínez Arrieta hi està en contra, com la majoria del tribunal, mentre que Ana María Ferrer sosté que cal aplicar la norma de l’oblit penal als polítics catalans i va emetre un vot particular contra la decisió de la Sala Penal de negar-se a amnistiar Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva.