El PP s'ha imposat al Poder Judicial i ha desbloquejat la renovació de dos magistrats del TC, després d'una segona votació. Els vocals de Consell General del Poder Judicial (CGPJ) han escollit per unanimitat els dos noms: el magistrat del Tribunal Suprem César Tolosa i la magistrada jubilada del Tribunal Suprem María Luisa Segoviano. Els dos han estat proposats per la branca conservadora de l'òrgan de govern dels jutges, mentre que els progressistes han hagut de renunciar al seu candidat: José Manuel Bandrés. L'elecció s'ha produït abans que tiri endavant la proposició de llei amb la qual la Moncloa volia contraatacar al Constitucional i renovar-lo. Sigui com sigui, l'executiu estatal ha celebrat la notícia.

❓ Qui és María Luisa Segoviano, la figura clau per renovar el Tribunal Constitucional

Cal recordar que el tribunal de garanties està format per dotze magistrats: quatre que escull el Congrés dels Diputats, quatre que escull el Senat, dos que escull el govern espanyol i dos que escull el Poder Judicial. Fa uns quatre mesos que el CGPJ manté sense renovar els seus dos magistrats, ja que l'acord era impossible per l'equilibri de forces actual — vuit vocals progressistes i deu conservadors. El sistema actual imposa una majoria de tres cinquenes parts (11 vots) per enviar els candidats al Constitucional, a més de permetre que cada vocal proposi i voti a dos aspirants. Fins ara, els vocals havien votat en bloc i cap se n'havia despenjat per canviar l'equilibri. Però aquest dimarts el PP s'ha imposat i els progressistes han cedit davant les propostes dels conservadors. És a dir, Tolosa i Segoviano seran els dos magistrats del Poder Judicial; Laura Díez i Juan Carlos Campo, els del govern espanyol. El mateix TC haurà de validar-los ara en un ple extraordinari.

 

Sortejar la reforma del govern espanyol

En la primera votació del 20 de desembre, els conservadors van fracassar en l'intent d'imposar els seus magistrats: l'esmentat Tolosa i Pablo Lucas, que van obtenir 10 vots. El candidat dels progressistes, l'esmentat Bandrés, només va aconseguir 7 vots — perquè Enrique Lucas es va abstenir. En aquesta segona votació, els noms de Tolosa i Bandrés continuaven sobre la taula. La novetat ha estat Segoviano, que ja havia figurat en la llista inicial dels progressistes. Ha estat a petició dels conservadors, que tant sí com no volien sortejar la proposició de llei del govern espanyol i evitar el nomenament de Bandrés — a principis de mes ja van maniobrar contra la reforma de la Moncloa. El sector progressista ha cedit, ha renunciat a Bandrés i ha acceptat Segoviano.

Entre altres canvis, la reforma que el govern espanyol pretenia tirar endavant havia de reduir les majories necessàries per als nomenaments. D'aquesta manera, es desbloquejaria la renovació del tribunal de garanties i cada sector escolliria el seu candidat: els progressistes s'assegurarien enviar Bandrés al Constitucional. La mesura va emprenyar molt a la dreta i el PP va recórrer al mateix TC, que va suspendre la votació de les esmenes que incloïen aquesta reforma. Llavors, la Moncloa va anunciar que impulsaria una proposició de llei amb el mateix contingut de les esmenes. És en aquest context que els conservadors han accelerat el procediment i s'ha desbloquejat finalment la renovació del Constitucional.

Què passa amb la reforma del govern espanyol?

Al cap i a la fi, l'objectiu de la reforma del govern espanyol era desbloquejar la renovació del Constitucional. Sánchez i els seus socis tenen interès a recuperar la majoria progressista al TC per evitar que es tombin diverses mesures de caràcter social, sobretot quan el 2023 és any electoral. No ha estat Bandrés, però ha estat una altra progressista com Segoviano la que anirà finalment al tribunal de garanties i amb la qual s'ha desbloquejat la situació. Llavors, la feina està feta i el futur de la reforma és a l'aire. Mitjans pròxims a l'executiu estatal com El País auguren la caiguda de la proposició de llei, ja que el propòsit de renovar el Constitucional s'ha complert. Ara el repte que queda és la renovació del mateix CGPJ, que fa quatre anys que està en funcions.

De fet, la renovació del Poder Judicial és urgent per al bon funcionament de la justícia espanyola. El bloqueig del PP a la seva renovació fa que ara per ara hi hagi una seixantena de càrrecs vacants en diferents tribunals d'arreu de l'Estat. De fet, ara s'afegeix un nou càrrec vacant: el que ha ocupat fins ara Tolosa. La sortida de Tolosa del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem afecta el funcionament de la sala, que ja té un dèficit de deu magistrats. És a dir, que només té 23 dels 33 magistrats que hauria de tenir. L'any vinent la situació empitjorarà, ja que al març es jubilarà Inés Huerta.

Tolosa i Segoviano: qui és qui?

Des del 2014 que César Tolosa és al Tribunal Suprem i actualment presideix la Sala Contenciosa Administrativa de l'alt tribunal. Proposat d'inici pels conservadors, va néixer l'any 1957 a Santa María la Real de Nieva (Segòvia) i va ingressar a la carrera judicial l'any 1982. La seva primera destinació va ser el Jutjat de Primera instància i Instrucció de Molina de Aragón (Guadalajara) i l'any 1984 va ascendir a magistrat, destinat al Jutjat d'Instrucció número 5 de Palma. Aquell any va ingressar en el Cos de Magistrats de Treball i va exercir en la Magistratura número 1 de Santander fins l'any 1990. Després va anar a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria. Des del 1993, president de la Sala Contenciosa Administrativa d'aquest mateix òrgan judicial. Va ser l'any 2004 quan Tolosa va ser elegit president del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, on va romandre fins al seu nomenament per al Suprem.

María Luisa Segoviano va deixar la presidència al capdavant de la Sala Quarta del Suprem a l'octubre d'enguany perquè es va jubilar i va ser la primera dona a ser presidenta de sala de l'alt tribunal. Si bé ha estat proposada pels conservadors, figurava a la llista inicial dels progressistes. Va ingressar a la judicatura l'any 1987 i la seva primera destinació va ser el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Bilbao. Dos anys després, va ser destinada al Jutjat Social número 1 de Valladolid i hi va romandre fins al 1996. Llavors va ser nomenada presidenta de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó. L'any 2006 va ser nomenada magistrada de la Sala Quarta del Suprem, fins que el 2020 va prendre possessió del càrrec de presidenta d'aquesta sala.