Recta final. La causa penal contra ex alts càrrecs de la Generalitat acusats d’organitzar l’1-O es reactiva un any després d’estar embarrancada a l’Audiència de Barcelona per resoldre la competència entre dues investigacions. L’Audiència de Barcelona va resoldre, el gener passat, que la titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que ha processat més d’una vintena d'excàrrecs de la Generalitat i empresaris per haver organitzat el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, havia de resoldre si assumia la causa d’Exteriors, que es va obrir després i en la qual la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona investiga una desena de càrrecs per haver promogut la independència de Catalunya amb actes a l'estranger, entre els anys 2014 al 2017, entre ells l'exconseller Raül Romeva. Amb la resolució, la secció segona de l’Audiència donava la raó a l’exsecretari d’Acció Exterior, Aleix Villatoro, que està investigat en els dos jutjats i que va presentar un recurs perquè considera que són dues causes amb fets “de connexitat necessària” i mantenir-les separades el perjudica. Ara, la secció segona de l’Audiència de Barcelona farà una vista aquest dimecres,  14 de desembre, per atendre un segon recurs de competència, que en aquest cas és plantejat per un investigat al jutjat d’instrucció 18 de Barcelona: l’exdirector general del Diplocat, Albert Royo, que es considera afectat per aquesta doble investigació, ja que també va ser processat al jutjat d’instrucció 13. Quan la secció segona resolgui aquest recurs, la causa als excàrrecs per l’1-O (sumant els d’Exteriors o no), finalment, encararà la recta final, amb la celebració del judici, que farà un tribunal de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona. La Fiscalia ja té a punt l'escrit d'acusació.

La titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, va denegar la unificació de les dues causes, el maig passat. En la resolució, la magistrada afirmava que la investigació de l’1-O es va finalitzar l’abril del 2019, amb el processament de distints càrrecs del Govern i que assumir la causa d’Exteriors causaria més dilacions i “elefantiasi processal”. L'any passat, la jutgessa va derivar tots els toms de la causa de l'1-O a la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que havia de fer la recta final del sumari, amb la inclusió de més prova si les parts ho demanen i la presentació dels escrits d’acusació i defensa, i després celebrar el judici. Tot es va enredar, quan tancada la instrucció del jutjat d’instrucció 13, el febrer de 2021, la Fiscalia va presentar una querella per l’acció exterior, que va recaure a la magistrada del jutjat d’instrucció 18, Carmen García, i on Villatoro i Royo són novament investigats, així com Teresa Prohías, llavors directora dels Serveis de la Presidència. Els advocats Ramón Setó, en nom de Villatoro, i Judit Gené, de Royo, han impulsat aquests recursos, que amb el col·lapse de l’Audiència de Barcelona ha endarrerit encara més el final.

Dilacions i la reforma de la malversació

La causa dels excàrrecs del Govern per l’1-O segurament arribarà a judici l’any vinent, sis anys després del Referèndum, fet que implicarà que es demani per part de les defenses dilacions indegudes, que poden rebaixar les penes en cas de condemna. L’endarreriment (mig buscat) també afavorirà als que estan processats pel delicte de malversació de fons en la causa de l’1-O, davant l’anunci, dimarts passat, del president Pedro Sánchez, que acceptarà una reforma d'aquest delicte si la presenta ERC, com ja va fer divendres, amb el clar objectiu d'ajudar els excàrrecs pendents de jutjar per l'1-O. El repte d'ERC és alt: no aplicar la malversació a tots els investigats per l'1-O. El govern espanyol ja ho ha refusat. L’any 2015, el govern del PP va unificar i equiparar el delicte d’administració deslleial al de malversació (embutxacar-se diners públics o donar-los a tercers), així com les seves penes, que poden ser de fins a 8 anys de presó i 20 d’inhabilitació. 

En concret, de les 24 persones processades, hi ha 16 acusades de malversació de 4,3 milions d’euros públics. Aquestes persones es poden beneficiar de la reforma del delicte de malversació, fins i tot un cop hagin estat jutjats i condemnats, tal com ara es revisen sentències amb la Llei del 'només sí és sí', si la nova norma és més beneficiosa que l'anterior. Els 4,3 milions estan dipositats al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, i són diners duplicats en la causa principal, al Tribunal Suprem, que va derivar la seva quantificació i recuperació al Tribunal de Comptes. La Fiscalia ha rebaixat el malbaratament a uns 3,9 milions d’euros, tot i sumar les despeses de l’1-O amb les d’Exteriors. Precisament, el Tribunal de Comptes realitza aquest divendres a Madrid una vista preliminar en què les parts han d’anunciar les proves que proposen pel judici.

Un recurs sobre despesa del 9-N, pendent

Tot i l’aparent moderació de la Fiscalia del Tribunal de Comptes, la Fiscalia de Barcelona va presentar un recurs contra els sobreseïments dictats per la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona en unes despeses relacionades amb la consulta del 9-N de 2014. El raonament de la magistrada Carmen Garcia és que si la Fiscalia no va acusar per malversació de fons els preparatius del 9-N (les despeses es van fer abans de la suspensió per part del TC) -com tampoc va condemnar el TSJC ni el Tribunal Suprem- ara no tindria sentit comú ni jurídic reobrir la investigació per unes despeses relacionades amb el 9-N. L’Audiència de Barcelona fa mesos que ha de resoldre aquest recurs de la fiscalia. Abans, ja va ordenar reobrir unes despeses aprovades per l’exconseller Francesc Homs, en aquest cas, perquè no s’havia fet una mínima instrucció, la qual està a punt de tancar-se.

La denúncia de la Fiscalia es va presentar als jutjats el 2021, després d'una exhaustiva anàlisi de l'informe del Tribunal de Comptes sobre les despeses del Govern relacionades amb la promoció de la independència de Catalunya. Les defenses dels acusats van denunciar "mala fe" del ministeri públic perquè va presentar la denúncia un cop tancada la investigació per l'1-O, i afegeixen que en la causa del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona ja s'inclou l'informe del Tribunal de Comptes, però res es va dir de les partides noves denunciades.