L'ús del català evidencia una diversitat de situacions a les diferents àrees del país, i mostra un cop més que l'àmbit metropolità de Barcelona, la zona amb més població de Catalunya, és la que ofereix pitjors resultats, segons les dades de l'Idescat que aquest dijous s'han publicat de manera territorialitzada. Si al conjunt de Catalunya, segons l'Idescat, el percentatge de ciutadans que tenen el català com a llengua habitual és només del 32,6%, a àrea de Barcelona la població que té el català com a llengua habitual és el 24,7%. A l'altre plat de la balança, les Terres de l'Ebre, les Comarques Centrals i l'Alt Pirineu apareixen com els territoris amb més presència del català.
L'enquesta de l'Idescat sobre usos lingüístics s'elabora cada cinc anys i estudia la llengua inicial, la llengua d'identificació i la llengua habitual de la població de Catalunya a partir dels 15 anys, així com l'ús del castellà i altres llengües de la població. Aquesta darrera enquesta, que correspon a les dades del 2023, va disparar les alarmes el mes de gener quan es va fer pública i va revelar que el percentatge de població que assegura tenir el català com a llengua habitual havia caigut fins al 32,6%. Aquests resultats, que es van atribuir a un context de fort creixement de la població, és la pitjor dada en 20 anys, i representa una caiguda d'un 3,5% menys pel que fa als parlants habituals respecte a la darrera enquesta del 2018, en què era el 36,1%.
Per sota la mitjana de Catalunya en coneixement i ús de la llengua es troba l'àmbit metropolità de Barcelona, la zona amb més població, la que acull una proporció més baixa de persones nascudes a Catalunya, 56,6%, i el percentatge més gran de població nascuda a la resta de l'Estat, 18,3%, a més d'un 25,1% de població estrangera. En aquesta àrea declara tenir el català com a llengua inicial única un 22,3% de la població, com a llengua d'identificació única, el 22,9%, i com a habitual única, el 24,7%. Cinc anys enrere el percentatge de població adulta de la zona metropolitana que tenia el català com a llengua habitual era 27,5%, mentre que el 7,6% tenia el català i el castellà.
Això no obstant, l'enquesta subratlla diferents situacions dins d'aquest àmbit metropolità i destaca que al Maresme, Vallès Oriental i Barcelona ciutat hi ha percentatges de coneixement i ús del català superiors que a la resta de municipis d'aquesta àrea. En el cas del Maresme, els percentatges se situen per sobre de la mitjana de Catalunya. A l'altre extrem l'Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord i el Baix Llobregat Sud presenten dades d'ús del català molt més baixes, mentre en una situació mitjana apareix el Vallès Occidental i el Baix Llobregat Nord.
Comarques amb més ús de la llengua catalana
La resta del territori se situa per sobre de la mitjana pel que fa a la salut de la llengua. Les comarques amb més coneixement i ús del català són les Terres de l'Ebre, les comarques centrals i l'Alt Pirineu. Són els territoris amb més persones nascudes a Catalunya, 68%, i amb un percentatge de nascuts a l'estranger entorn del 20%. Les persones que declaren tenir el català com a llengua inicial són majoritàries a les Terres de l'Ebre (57,7%) i a les Terres de l'Ebre (51,2%), mentre que a les comarques centrals arriba al 48%. Pel que fa a la llengua d'identificació, a les llengües d'identificació, a les Terres de l'Ebre un 56'3% de persones s'identifiquen amb el català, a l'Alt Pirineu, un 52,8%, i a les comarques centrals, un 52,4%.
En segon lloc, no gaire lluny, figuren els àmbits de ponent i les comarques gironines. Són territoris amb coneixement i ús del català per damunt de la mitjana de Catalunya, però tenen un percentatge de nascuts a l'estranger superior al 25% i una presència de llengües diferents del català i el castellà per damunt de la mitjana de Catalunya. El català com a llengua inicial apareix per sobre la mitjana de Catalunya, un 39,1% a les comarques gironines i 45,4% a ponent, però també apareix per sobre en altres llengües, 17,3% a les comarques gironines i 20,1% a Ponent. La llengua d'identificació és el català per al 40,3% a les comarques gironines i el 46,9% a ponent, mentre que és la llengua únic habitual del 45,1% a les comarques gironines i el 51,1% a ponent.
En tercer lloc, però també per sobre de la mitjana de Catalunya, figuren el Camp de Tarragona i el Penedès, on, això no obstant, les dades de l'enquesta mostren percentatges d'ús més alts de castellà que de català. La proporció de nascuts a la resta de l'Estat està en aquestes comarques per sobre de la mitjana de Catalunya, 17% i 19%, respectivament, i el percentatge de nascuts a l'estranger se situen en la mitjana de Catalunya al Camp de Tarragona (23,5%) i per sota al Penedès (19,7). Al Camp de Tarragona i el Penedès, la llengua inicial és majoritàriament el castellà, el 42,5% i el 48,8%, mentre que el català ho és per al 35,1% i el 31,3% dels enquestats, respectivament. En el cas de la llengua d'identificació és el català per al 32,7% dels enquestats del Penedès i el 37,2% del Camp de Tarragona. La llengua habitual, és el castellà per al 40% en el cas del Penedès i el 45% al Camp de Tarragona, mentre que el català ho és per al 35% i 38%. El percentatge de persones que situen català i castellà com a llengua habitual està també per sobre la mitjana amb entre 10 i 12%.
La conclusió de les dades, segons la Conselleria de Política Lingüística és que el retrocés en l'ús del català detectat entre el 2018 i el 2023 s'explica per factors diversos. A tall d'exemple, s'assenyala que el percentatge de catalanoparlants inicials retrocedeix de manera especial a Terres de l'Ebre, amb 9 punts menys, i Girona, amb 6,3 punts menys, però per motius diferents. En el primer cas, per una defunció o emigració de catalanoparlants juny amb l'arribada d'un contingent de persones de la resta de l'Estat, mentre que a les comarques gironines, obeeix bàsicament a l'arribada d'estrangers.