Canvi significatiu. La Fiscalia del Tribunal de Comptes ha rebaixat a més de la meitat la reclamació que exigia als governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont per haver organitzat el referèndum de l’1-O i la promoció de la independència de Catalunya a l’exterior. En concret, inicialment demanava 9 milions per les dues causes que es jutjaran de forma conjunta, i ara 3,4 milions d’euros. La Fiscalia General de l’Estat ha informat avui, en un comunicat, d’aquest canvi i ha assegurat que ha revisat de forma més acurada les partides. No obstant això, manté els 35 excàrrecs del Govern, a qui va investigar inicialment, com a responsables de més de 29 conceptes comptables. Per la seva part,  Societat Civil Catalana ja va presentar la seva demanda, també rebaixada en diners, a 5,3 milions d’euros i en fa responsables comptables onze polítics, amb Puigdemont i set consellers.

La Fiscalia tenia fins ahir, dimarts, per formalitzar la demanda contra els governs dels líders independentistes catalans, la qual té 130 planes. Pel que fa a la despesa de l’1-O, la Fiscalia inicialment reclamava el retorn de 3,9 milions i ara 1,1 milions. En la causa d’Exteriors, es demanaven 5 milions d’euros i ara 2,2 milions. Les defenses dels polítics ja havien exposat que era incongruent considerar frau la despesa de tots els viatges a l’estranger del 2011 al 2017 que eren de promoció de Catalunya perquè en algun cas s’hagués fet alguna conferència o declaracions sobre el procés català, com el cas d’Artur Mas als Estats Units.

Acusats

Pel que fa a l’1-O, la Fiscalia afirma que “ha establert un principi de seguretat jurídica, recollint el mateix criteri que el Tribunal Suprem pel que fa als fets provats de la sentència, les condemnes i la seva autoritat”. Així, de la despesa de l’1-O en fa responsables Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. A Toni Comín i Lluís Puig, exiliats, que qualifica de “rebels”, també els inclou en afirmar que, tot i no han estat jutjats, la sentència indica que els seus departaments van realitzar despeses per la votació. Al president Puigdemont se l'imputa en la demanda "per la seva condició de màxim responsable del Govern". La resta d'acusats  en l'organització de l'1-O són:  Neus Munté, Josep Ginesta, Teresa Prohias, Ignasi Genovès, Joaquim Nin, Antoni Molons, Jaume Mestre Anguera, Albert Royo, Amadeu Altafaj, Aleix Villatoro, i  Andrew Scott Davis.

 

Sense Unipost ni CTTI

La Fiscalia també afegeix que la demanda no es dirigeix contra els consellers absolts de malversació: Josep Rull, Joaquim Forn, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs. Detalla que tampoc reclamarà res a Meritxell Serret ni a Clara Ponsatí, a l’exili. A més, també descarta les dues interventores de la Generalitat, Rosa Vidal i Mireia Vidal, que inicialment estaven en l’acta de liquidació. Totes dues també són investigades en el procés penal del jutjat d’instrucció 13 per l’organització de l’1-O. El fiscal precisa que no va contra les interventores perquè els pèrits han afirmat que “no queda acreditat que s’hagués fiscalitzat la despesa en alguna de les fases d’execució de la despesa pública”.

També allibera de responsabilitats el llavors secretari general d’Hisenda i actual diputat d’ERC, Josep Maria Jové, i l’actual consellera de Cultura, Natalia Garriga, que era al departament de Jové, en no incloure la reforma de centre de trucades annexes al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), valorada en uns 1,3 milions d’euros. Tots dos també esperen ser jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l’organització de l’1-O, i en aquest cas la magistrada instructora també va excloure la despesa del centre de trucades en comprovar que havia estat usat abans i després de l’1-O, i on recentment hi havia el centre de control de la covid-19. Fa el mateix amb Francesc Sutrías, director general de Patrimoni, en descartar les despeses d’Unipost i del centre annex al CTTI.

La Fiscalia detalla que en la sentència del 2019, el Tribunal Suprem declara acreditat que la Generalitat va encarregar a l’empresa Unipost, “de forma oculta i clandestina”, les cartes certificades per als membres de les meses electorals del referèndum, xifrades en 1,1 milions d’euros. Hi afegeix, però, que “es considera acreditat, com fa la sentència, que la prestació no es va arribar a executar”. Fins i tot, detalla que “consta l’anul·lació de les factures, la renúncia de l’administradora concursal i la rellevant dada que no figura en la massa activa del concurs de la societat”, i sosté: “Podem concloure que no va haver-hi cap prestació i no hi ha possibilitat de cap reclamació". Aquest fet podria tenir efectes en la causa penal, pendent de jutjar-se, on hi ha una trentena d’investigats, i on hi ha el llavors director general d’Unipost Pablo Reventós. A més, cal recordar que la magistrada de Barcelona va reclamar més de 5 milions de fiança als investigats, que va aportar la Caixa de Solidaritat. La Fiscalia precisa que sí que inclou la partida de 61.879 euros gastada per a la cartellera del referèndum i conclou que la despesa que considera no justificada per l’1-O és d’1 milió.

Llibertat ideològica

Pel que fa a la causa d’Exteriors, la Fiscalia indica que manté quatre principis: seguretat jurídica, llibertat d’opinió, anàlisi de la no invasió de la competència exclusiva de l’Estat i unitat d’actuació del ministeri fiscal. En el comunicat, no detalla les persones a qui demanda, tot i que indica que són els dos presidents, Mas i Puigdemont, i càrrecs intermedis. “La demanda respecta i aplica un principi de llibertat ideològica respecte a la finalitat dels desplaçaments per impartir conferències o per assistir a debats, jornades, presentacions de llibres, ja que la majoria de les activitats no poden reputar-se dirigides exclusivament a publicitar el procés sobiranista, sinó que s’emmarquen en l’organització d’un programa de viatge amb un objecte i finalitat de caràcter institucional en l’exercici de les seves funcions, i les declaracions quedarien emparades pel dret fonamental a expressar i difondre lliurement pensaments”, afirma ara la Fiscalia. Per això, també exclou la majoria de despeses des del Diplocat, en considerar que van ser fetes “en gran part amb el departament o institucions dependents d’universitats estrangeres i escoles superiors”.

Vots del 9-N i l'1-O

La Fiscalia exposa que “la demanda se centra en aquelles despeses de les quals pot predicar-se la incorrecció comptable en les despeses que van incórrer les delegacions de la Generalitat a l’exterior i en les despeses de l’entitat Diplocat, com algunes activitats de promoció del procés soberanista”. Així, l’import reclamat puja a 2.209.503 euros, mentre que l’import de la liquidació provisional era de 5.150.711 euros. En aquest cas, Sociedad Civil Catalana (SCC) reclama  que es tornin 1.843.471 euros. En la causa d'Exteriors, la fiscalia fa responsable a 24 persones, inclosos la majoria de responsables del Govern en delegacions exteriors, com ara la d'Alemanya, França, els Estats Unitats i la Unió Europea. També inclou l'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, descartat per SCC, a qui es fa responsable amb altres membres del Govern de finançar la plataforma FOCIR amb 422.056 euros. La fiscalia, fins i tot, comptabilitza la despesa per l'enviament de vots de les delegacions exteriors tant el 9-N del 2014 com l'1-O del 2017. A la delegació alemanya, per exemple, aquesta despesa no va superar els 3.000 euros.

Avals

La rectificació de la Fiscalia coincideix amb el canvi recent de criteri del Tribunal de Comptes per acceptar els avals de l'Institut Català de Finances (ICF), presentats pels presidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i altres ex alts càrrecs del Govern per cobrir els 5,4 milions d'euros fixats com liquidació provisional per l'acció exterior del Govern del 2011 al 2017. En la resolució, es recull termes molt durs contra la negativa a acceptar-los de la delegada instructora, Esperanza Garcia. S'hi afirma que la resolució que els va rebutjar com a garantia "té mancança de contingut jurídic en expressar un procés deductiu, irracional i absurd per estar construït sobre una premissa errònia, que és l'atribució de funcions judicials". Una de les tres magistrades, però, manifesta, en un vot particular, que la instructora va actuar correctament, com la Fiscalia.

 

 

La rebaixa de la Fiscalia també tindrà efectes en els avals de l'ICF, gestionat pel Departament d'Economia, que dirigeix Jaume Giró, que finalment s'hauran d'aportar al Tribunal de Comptes. La reducció de responsabilitats també pot tenir efectes en les causes penals pendents de jutjar sobre els organitzadors de l'1-O i la causa d'Exteriors.