La causa penal contra els càrrecs tècnics i polítics acusats d’organitzar l’1-O continua sense desllorigador definitiu. La titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que va processar unes 30 excàrrecs i empresaris per haver organitzat l’1-O, ha desestimat ara assumir la investigació de la causa d’Exteriors, que investiga la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, amb una desena d'imputats per haver promogut a l'exterior el procés d’independència de Catalunya entre el  2014 al 2017. El gener passat, l’Audiència de Barcelona va donar la raó a la defensa de l’exsecretari d’Acció Exterior, Aleix Villatoro, que va presentar un recurs perquè la magistrada de l'1-O es pronunciés sobre la unificació dels dos procediments on està investigat, ja que sosté que són fets “de connexitat necessària”,  i refusar-ho “vulnera el seu dret de defensa”. Dues causes per separat li pot comportar un major càstig. Per la seva part, l’exdirector general del Diplocat, Albert Royo,  també va demanar aquesta al jutjat d’instrucció 18, reclamació de la qual s’ha de pronunciar encara l’Audiència de Barcelona.

En la resolució, la magistrada Alejandra Gil, titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, considera que la causa de l’1-O, que té des del 2017, ja està finalitzada la seva instrucció, amb el processament dels càrrecs polítics des de l’abril del 2019,  i assumir la causa del jutjat  d'instruccó 18 causaria més dilacions i “elefantiasis processal”. L'any passat,  la jutgessa va derivar tots els toms de la causa de l'1-O a la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que havia de fer la recta final del sumari, amb la inclusió de més prova si les parts ho demanen i la presentació dels escrits d’acusació i defensa, i després  celebrar el judici. Tot es va enredar, quan tancada la instrucció del jutjat 13, el febrer de 2021, la fiscalia va presentar una querella per l’acció exterior, que va recaure en la magistrada del jutjat d’instrucció 18, Carmen García, i on Villatoro i Royo són novament investigats, així com Teresa Prohías, llavors directora dels Serveis de la Presidència.

Tribunal de Comptes

En la resolució, la magistrada Gil afirma que contra la seva decisió “només és possible un recurs de cassació",  és a dir, al Tribunal Suprem, fet que la defensa no comparteix. L’advocat Ramón Setó, defensor de Villatoro, ha presentat ara un recurs de reforma davant la mateixa magistrada i subsidiàriament d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona, i precisa que és “un error” derivar-lo a cassació.

Pel que fa al  processament, Setó exposa que la magistrada  del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona ha  processat Villatoro per participar en un “pla comú” per a internacionalitzar el dret a decidir. La defensa nega que aquest pla existís, però afegeix que és la mateixa acció que la fiscalia l'acusa en el jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, a qui critica que va presentar aquesta querella quan es va tancar la instrucció del jutjat 13 per l’1-O. Un dels motius exposats pel penalista és que el Tribunal de Comptes, des de finals de novembre de 2019, va resoldre de jutjar conjuntament les despeses de l’1-O i de l’acció exterior adduint “coherència processal” i sol·licita la mateixa coherència en la via penal.

 L’advocat també replica a la magistrada que si el 18 de juny del 2021 quan va demanar el requeriment d’inhibició  l’hagués acceptat, ja  estaria tot resolt. També exposa que assegurar que assumir el cas de Villatoro pot crear elefantiasi  no és del tot ajustat, ja que la mateixa causa del 13, amb 100 toms i 30 investigats, ja és una macrocausa des de l’inici, i assumir els fets pels quals s'acusa Villatoro no implicaran més dilacions, de les quals precisa que “no han provocat per les defenses”. Per tot això, Setó demana que accepti la seva petició, i si no que ho resolgui l’Audiència de Barcelona. Això significa que la data de judici als altres acusats de l'1-O continua sense horitzó, cinc anys després de la celebració del Referèndum.