Catalunya viurà aquest dissabte una jornada de protesta marcada per la indignació ciutadana davant el col·lapse crònic de Rodalies. Dues manifestacions, convocades per actors diferents i amb matisos polítics i organitzatius clars, coincidiran en un mateix missatge: el sistema ferroviari català ha arribat a un límit insostenible i cal un canvi profund, tant en inversions com en governança. El detonant immediat d’aquesta nova onada de mobilitzacions ha estat l’accident de Gelida de fa més de dues setmanes, quan un despreniment d’un mur de contenció de l’AP-7 va impactar contra un tren de l’R4 i va provocar la mort d’un jove en pràctiques de 28 anys. Aquell sinistre va evidenciar, de manera tràgica, la fragilitat d’una infraestructura ferroviària tensionada des de fa anys i va acabar de fer descarrilar un servei que ja funcionava amb retards constants, cancel·lacions, avaries i una greu manca d’informació als usuaris. I tot plegat, amb dues empreses en el punt de mira: Adif i Renfe.
Des d’aleshores, el caos s’ha intensificat. L’AP-7 a l’altura de Martorell continua tallada en sentit sud, fet que ha agreujat les afectacions viàries i ferroviàries, amb la previsió que la via es pugui reobrir durant la setmana del 9 de febrer. Paral·lelament, la xarxa de Rodalies segueix lluny de la normalitat, pendent de la revisió tècnica de 648 punts crítics, amb serveis alternatius insuficients i incidències diàries que afecten especialment línies com l’R4, els Regionals sud o l’R8. A aquest escenari s’hi afegeixen nous factors de tensió. D’una banda, la vaga de maquinistes, convocada els dies 9, 10 i 11 de febrer en protesta per les condicions laborals i de seguretat. De l’altra, les obres de manteniment previstes a partir del 9 de març als túnels del Garraf, que s’allargaran durant tres mesos i obligaran els trens a circular per via única, amb el consegüent impacte en freqüències i fiabilitat del servei. Aquestes últimes setmanes, a més, s'han accentuat les cues quilomètriques en les principals vies d'accés a Barcelona, mentre que s'han hagut d'aixecar les barreres de l'autopista de la C-32 Sud com a alternativa a l'AP-7.
L’accident de Gelida no només ha estat un punt d’inflexió pel seu impacte emocional, sinó també per les ombres que ha generat l’informe preliminar de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF). El document del Ministeri de Transports ha aixecat dubtes entre experts, sindicats i familiars de la víctima, ja que hi ha elements que no acaben de quadrar amb el relat dels fets. Aquest context ha situat al centre del debat no només la puntualitat o la qualitat del servei, sinó també la seguretat laboral i dels passatgers. Plataformes d’usuaris i representants dels treballadors alerten que el deteriorament de les infraestructures i la pressió operativa generen un risc real, i que la mort del maquinista no pot ser tractada com un fet aïllat.
Una desinversió estructural de dècades
Més enllà dels últims incidents, les mobilitzacions posen el focus en una problemàtica estructural. Segons diversos informes, Rodalies necessitaria inversions d’uns 1.000 milions d’euros anuals durant anys per posar-se al dia. El G8 i Foment del Treball han denunciat que la desinversió acumulada de l’Estat a Catalunya arriba als 40.500 milions d’euros, una xifra que explica l’obsolescència de la xarxa, la manca de manteniment preventiu i la incapacitat del sistema per absorbir qualsevol incidència sense col·lapsar. Les dades socials reforcen aquest diagnòstic. Rodalies és el servei de transport públic pitjor valorat a Catalunya i l’únic que perd usuaris, mentre la resta de sistemes en guanyen. Milers de persones han deixat el tren per la falta de fiabilitat, amb l’impacte ambiental, social i econòmic que això comporta.
Manifestació del matí: convocatòria independentista
La primera mobilització de dissabte tindrà lloc al migdia, convocada per l’ANC i el Consell de la República. La manifestació sortirà a les 12.00 hores del monument a Rafael Casanova, situat a la Ronda Sant Pere amb la cruïlla d’Alí Bei i Girona. El recorregut passarà pel carrer Girona, continuarà per Ausiàs March fins a la plaça Urquinaona, baixarà per la Via Laietana i girarà pel carrer Jaume I fins a arribar a la plaça Sant Jaume. A la plaça Sant Jaume s’hi faran els parlaments finals, amb un escenari ubicat a la cantonada entre els carrers Sant Honorat i del Call. A la mobilització hi participaran Junts, ERC i la CUP, que hi prendran part com a forces independentistes, amb un discurs que vincula el col·lapse de Rodalies amb el dèficit d’inversió i la manca de sobirania en la gestió de les infraestructures i proposant la independència com a única solució possible a la situació de caos actual.
Les plataformes convoquen a la tarda
A la tarda, Barcelona tornarà a omplir-se amb una protesta convocada per plataformes d’usuaris sota el lema “Sense trens no hi ha futur”. Es tracta d’una mobilització amb un manifest al qual s’han adherit més de 100 entitats socials, veïnals, sindicals i cíviques. El text defensa el transport públic com un pilar de l’estat del benestar i el tren com a eix vertebrador de la mobilitat, la cohesió social i territorial. També denuncia que la crisi actual de Rodalies, Regionals i Avant no és nova, sinó una intensificació dels problemes quotidians derivats d’una manca d’inversió sistemàtica i d’una mala governança per part d’Adif, Renfe i els diferents governs de les darreres dècades. Malgrat l’augment d’inversions anunciat recentment, les entitats alerten que els dèficits continuen sent molt importants i que no s’han prioritzat correctament.
La convocatòria expressa igualment el suport als treballadors del servei ferroviari i el neguit per les condicions en què operen, després de sinistres que han arribat a provocar una víctima mortal. Per això reclamen un canvi d’escala en la inversió i una transformació profunda del model de gestió per garantir un servei digne, segur, accessible i fiable. “Fem que Catalunya no perdi més trens”, conclou el manifest. En aquesta protesta hi participaran Junts, ERC, els Comuns i la CUP. En canvi, el PP i Vox s’han desmarcat de la mobilització. Tot i haver anunciat inicialment que hi assistirien, el PP ha acabat afirmant que dona suport a les reivindicacions però que no hi anirà, mentre que Vox ha rebutjat directament la protesta, titllant-la de polititzada. Diverses plataformes d’usuaris ja havien rebutjat la participació d’aquests partits, en considerar el PP corresponsable de la situació de Rodalies durant els governs de Mariano Rajoy i Vox una formació excloent.
Un dissabte clau
Tot i el clam compartit contra el caos ferroviari, la jornada també posarà de manifest les desavinences entre les dues convocatòries. Les plataformes d’usuaris han criticat que la manifestació del matí pugui ser percebuda com una contraprogramació i diluir el caràcter transversal de la protesta. Des de l’independentisme, en canvi, es defensa la legitimitat de mobilitzar-se davant una situació límit que també té una lectura política. Sigui com sigui, dissabte pot marcar un punt d’inflexió. Les entitats adverteixen que la protesta no serà un fet puntual i que, si no hi ha respostes clares i compromisos concrets per part de les administracions, s’obrirà una nova etapa de mobilitzacions. Catalunya sortirà al carrer amb dues manifestacions diferents, però amb una certesa compartida: la paciència dels usuaris de Rodalies s’ha esgotat i el caos ferroviari ja no pot continuar sent la normalitat. Mentrestant, tota l'oposició d'Illa, amb tota probabilitat, demanarà el cessament de la consellera de Territori i el ministre de Transports, Sílvia Paneque i Óscar Puente, en una votació que s'ha de produir aquesta setmana.