"Un punt de partida que suposa una millora, però no és suficient". Les entitats econòmiques i empresarials de Catalunya han acordat, finalment, una declaració sobre la proposta de finançament autonòmic que planteja el govern espanyol. La nota feta pública aquest dijous, és el resultat d'intenses converses per buscar el consens entre les veus més crítiques i les més contemporitzadores. El document afirma que es tracta d'un punt de partida que suposa una millora i insta als partits catalans a treballar plegats per millorar-lo, però també adverteix sobre els aspectes que considera insuficients de l'acord, que no supera l'actual model i manté les diferències amb el concert econòmic. La nota subratlla, a més, que la negociació es produeix en un moment en què el dèficit acumulat que pateix Catalunya en infraestructures assoleix un valor similar al pressupost de la Generalitat. Els comptes de la Generalitat del 2023, actualment prorrogats, es xifren a 40.500 milions d'euros. El document té la signatura de les Cambres de Comerç, Foment del Treball, Cercle d'Economia, Col·legi d'Economistes, FemCAT, Fira Barcelona, Pimec, Barcelona Global, i RACC.
42.000 milions
Precisament la situació de les infraestructures s'ha situat com un dels punts de debat del document. El text, tot i admetre que aquest capítol no forma part del finançament, adverteix que és una via per reduir el dèficit fiscal. Foment calcula que el dèficit acumulat des del 2014 en infraestructures s'enfila fins als 42.500 milions d'euros i ha pressionat per incloure aquesta dada. Això no obstant, no apareix a la versió definitiva de la nota, on s'ha optat per advertir que "la situació de les infraestructures és crítica, com és d'actualitat, posant en evidència un dèficit acumulat d'infraestructures per un valor similar al pressupost de la Generalitat". Així mateix, recorda que les darreres dades de què es disposen, del 2023, Catalunya torna a ser per tercer any consecutiu el territori amb un grau més baix d'execució de la inversió de l'Estat, amb una execució mitjana entre 2015 i 2023 de 55,6%, mentre la mitjana de l'Estat és de 72,6%. En aquest punt, subratlla que el consorci d'inversions que negocia ERC amb el govern espanyol podria ser "un instrument de gran utilitat" i reclama la publicació de les dades d'inversió del sector públic.
A banda del dèficit en infraestructures, el text puntualitza que "sembla que la nova proposta respecta el principi d'ordinalitat" quan es calcula sobre població ajustada, que no sobre població real, i reclama que cal procurar que es continuï complint més enllà del 2027, atès que "el nou model no ho garanteix"; retreu com una "mancança important" que no s'hagi incorporat a l'hora de calcular la població ajustada el criteri de cost de la vida; i admet que els 4.686 milions que correspondran a Catalunya amb la nova proposta serviran per reduir el dèficit fiscal, però adverteix que haurà de tenir continuïtat i reclama la publicació de les balances fiscals.
El text recorda que el G8 va proposar el 2024 corregir les deficiències del sistema de finançament amb un pacte fiscal o un model federal, però retreu que "clarament la proposta que ha presentat el Govern s'inscriu dins de la lògica de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA)". Amb tot, valora que s'obre la porta a avançar en la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos a través de les agències tributàries pròpies i també a què les competències no homogènies es financin amb participació addicional en l'IVA. En qualsevol cas, insisteix que "es manté la diferència respecte a les comunitats autònomes de règim foral" la qual cosa mantindrà la tensió i la "legítima aspiració de les comunitats autònomies de règim comú a què el tracte sigui igual a tota Espanya".
Debat intens
El G8 va acordar impulsar un document per valorar la proposta de finançament després de reunir-se amb el Govern per conèixer les línies mestres de la proposta que planteja la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. La voluntat era actualitzar la nota sobre aquesta qüestió que aquestes entitats van elaborar el març del 2024. El primer esborrany redactat per la Cambra de Comerç de Barcelona, que presideix Josep Santacreu, subratllava, tal com va avançar ElNacional.cat, que la proposta del govern espanyol suposa una millora del model vigent, tot i admetre que conté punts febles i mancances. Aquest primer text es contradeia clarament amb el posicionament que havia fet públic Foment en què titllava de clarament insuficient la proposta, la qual cosa ha obligat a una intensa negociació al llarg d'aquesta setmana.
No només això, també dins del G8, que a més de la Cambra inclou Pimec, el Col·legi d'Economistes, el Cercle d'Economia, la Fira de Barcelona, FemCat, RACC i Barcelona Global, es van aixecar veus reticents, que han obligat a buscar un punt de trobada entre els posicionaments més crítics amb la proposta de finançament i els més contemporitzadors. Igualment dins de l'entitat que encapçala Santacreu va provocar preocupació el contingut de la declaració, fins al punt que dilluns una vintena de membres van demanar una reunió del plenari de l'assemblea de la Cambra per debatre'n el contingut. La reunió es va fer aquest dimecres al vespre i els membres del plenari, després de constatar que s'havia matisat l'aval a la proposta, van donar llum verda al text final que pactés la direcció amb la resta del G8 i Foment.
Finalment, la conclusió de la nota és que "la nova proposta de finançament autonòmic s'ha d'entendre com un punt de partida que suposa una millora respecte al model vigent, però no és suficient en determinats aspectes que caldria desenvolupar si es vol donar resposta a les reclamacions que històricament s'han fet des de Catalunya". Assegura que és extensible a la resta de comunitats i urgeix els partits catalans a "treballar plegats per millorar el model proposat i garantir que els canvis es consolidin en el futur".