El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha enviat un missatge d'esperança aquest diumenge a través d'Instagram. "Pas a pas, amb fermesa i constància. Res és senzill, però tot és possible", ha dit el president, amb la paraula de Catalan Republic com a destacada. Això deixa clar l'objectiu del president Puigdemont, com és la independència de Catalunya. L'objectiu a curt termini és la llei d'amnistia, que ja està acordada entre el seu partit, Junts per Catalunya, i el PSOE, a falta de negociar les esmenes que tenen com a objectiu blindar-la dels atacs judicials.
El president envia un missatge de "fermesa" per escenificar com ha aguantat, juntament amb Junts, la seva posició en les negociacions amb el PSOE, que ha desembocat amb els acords per la investidura de Pedro Sánchez, la constitució de la Mesa del Congrés i l'aprovació de dos decrets llei. A canvi, Junts per Catalunya ha aconseguit l'ús del català al Congrés dels Diputats, la constitució de les comissions d'investigació sobre l'Operació Catalunya i dels atemptats a les Rambles de Barcelona, el mecanisme de verificació internacional per resoldre el conflicte polític, l'oficialitat del català a la UE, la delegació integral de les competències d'immigració a la Generalitat, el blindatge de la llei d'amnistia i la rebaixa de l'IVA de l'oli al 0%.
L'amnistia a l'horitzó
Precisament, el president té l'amnistia com a horitzó i les negociacions entre el seu partit amb el PSOE i ERC van en el sentit de blindar la llei, sobretot en l'àmbit de terrorisme, després que el jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón segueixi la seva croada contra diversos líders del Procés en la causa del Tsunami Democràtic, que inclou imputacions de terrorisme contra el mateix Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. De fet, sobre aquest aspecte es va referir aquest dissabte el líder de Junts. A través d'X, el president es va referir a les protestes contra l'extrema dreta que s'estan duent a terme a Alemanya: "A l'Estat espanyol seria acusat de terrorista", fent referència a les protestes de Tsunami que es van fer el 2021 com a resposta a la sentència del Procés.
Un cop l'amnistia passi tots els tràmits parlamentaris, l'objectiu és que el president torni a Catalunya. El pròxim mes de juny hi ha les eleccions al Parlament Europeu i es preveu que al febrer hi hagi els comicis al Parlament de Catalunya. Carles Puigdemont haurà de decidir si vol tornar a ser el cap de cartell del seu partit en els dos comicis, com també haurà de prendre una decisió aquesta pròxima setmana sobre si vol presentar-se a la reelecció com a president del Consell de la República. El president va deixar la presidència de Junts per Catalunya el maig del 2022 amb l'objectiu de jugar un paper neutral i institucional a la presidència del Consell.