Sense cap sorpresa d'última hora, la militància de Junts per Catalunya ha avalat el trencament de l'Acord de Brussel·les proposat aquest dilluns per l'executiva del partit liderat per Carles Puigdemont amb el 86,98% dels vots favorables, 10,22% en contra, i 2,80% en blanc, i amb el 66,29% de participació. La consulta telemàtica va arrencar aquest dimecres a les 10h i ha acabat aquest mateix dijous a les 18h, amb 6.300 militants cridats a votar si "estan d'acord amb la proposta de la direcció de donar per finalitzat l'acord d’investidura amb el PSOE arran dels seus incompliments". El mètode a l'hora de prendre la decisió ha estat calcat a la sortida del Govern de Pere Aragonès el 2022 o amb l'aval a la investidura de Pedro Sánchez. En la investidura del president socialista van participar el 67% de les bases, i el 86,16% van votar a favor del pacte, mentre el 13,83% ho va fer en contra. Pel que fa a la sortida de l'executiu, el resultat va ser ajustat, amb el 55,73% a favor i el 42,39% en contra. Hi van participar un 79,18% dels militants.
A partir d'ara, sense contactes amb el PSOE
L’executiva nacional de Junts per Catalunya es va reunir aquest dilluns al matí a Perpinyà, capital de la Catalunya Nord, per formalitzar el trencament definitiu amb el PSOE. La decisió es va prendre per unanimitat després de més de tres hores de deliberació amb la participació d’una setantena de dirigents. El president Carles Puigdemont, des de l’exili, va exposar clarament els motius: la manca absoluta de confiança en el govern espanyol i l’incompliment reiterat dels acords pactats. Puigdemont va denunciar que el PSOE ha fet "promeses buides i ha menystingut la paraula donada" en els acords de Suïssa, on es van establir compromisos concrets com l’oficialitat del català a la Unió Europea, l’aplicació efectiva de la llei d’amnistia, la cessió de competències en immigració, la publicació de les balances fiscals o la participació de Catalunya en organismes internacionals. Cap d’aquests punts, va remarcar el president, no s’ha complert, i l’Estat espanyol continua negant-se a afrontar políticament el conflicte amb Catalunya.
Amb aquesta decisió, Junts posa punt final a les trobades bilaterals amb el PSOE a Suïssa i dona per acabada la tasca del mediador internacional Francisco Galindo Vélez, després d’una vintena de reunions que no han servit per fer avançar el procés. A partir d’ara, tota relació política amb els socialistes queda suspesa, i el partit farà conèixer cas per cas el sentit del seu vot al Congrés dels Diputats. Puigdemont, tot i mantenir la mà ferma, no va reclamar eleccions immediates, tot i que Junts descarta qualsevol aliança o moció de censura instrumental amb PP o Vox.
El consell nacional juntaire havia avalat aquest dimarts la proposta de convocar una consulta a la militància amb el suport del 93,36% dels vots. Tot i els últims moviments del PSOE, com ara el compromís de Sánchez de desbloquejar la iniciativa contra la multireincidència, els juntaires només votaran al Congrés allò que afavoreixi a Catalunya. Un exemple és el que ja s'ha anat veient aquesta setmana, com la votació favorable de Junts a aprovar la reforma legal del govern espanyol que obligarà les empreses a atendre en català. Tot i això, dimarts la formació liderada per Carles Puigdemont va facilitar que una llei del PP sobre la Fiscalia superés el primer tràmit parlamentari.