Mentre la comunitat internacional ha estat mirant a Gaza o Ucraïna, les guerres que han captat l’atenció mediàtica en els darrers anys, hi ha un lloc on s’està perpetrant un conflicte armat que va començar l'abril del 2023 i que està causant una de les catàstrofes humanitàries més greus del món. En els darrers dies, Sudan ha captat l’atenció perquè el conflicte ha escalat fins al punt de viure el moment més crític,  especialment a la ciutat d’Al-Fasher, on els combats entre les milícies de les Forces de Suport Ràpid, Rapid Support Forces (RSF per les seves sigles en anglès) i l’Exèrcit del país han deixat més de 2.000 civils morts, segons informes oficials. Les xarxes socials estan plenes de vídeos i testimonis que deixen el cor glaçat. Violacions drets humans esgarrifoses, amb assassinats sistemàtics, execucions sumàries, atacs ètnics i violència sexual utilitzats com a arma de guerra, combats sagnants en àries claus, desplaçaments massius, destrucció d’hospitals i serveis bàsics, detencions arbitràries i atacs indiscriminats que estan causant una de les pitjors crisis humanitàries que existeixen. 

Més de dos anys de combats han destrossat les infraestructures del país i han deixat a les comunitats sense serveis bàsics, com aigua potable, especialment a ciutats com Al Fasher, la capital del Darfur del Nord, on, a més de les matances massives, la població pateix una greu crisi alimentària, amb centenars de milers de civils atrapats a la ciutat, després de 18 mesos assetjada per les RSF, que ha imposat una política de terror i barbàrie que busca aniquilar la població civil. Moltes morts es deuen a combats armats, bombardejos i atacs amb drons en zones civils densament poblades, però també es reporten execucions sumàries, assassinats sistemàtics, violència sexual i atacs ètnics, especialment des que els paramilitars van prendre el control de la ciutat el passat 26 d’octubre.

Les organitzacions internacionals, com l’ONU, l’OMS i l’UNICEF estan advertint que al Sudan s’està produint massacre de la població, amb dones i nens. Segons l’oficina pels drets humans de Nacions Unides, en la primera meitat de l’any els civils assassinats van augmentar fins als 3.384, però les xifres s’han disparat i diversos informes alerten que les morts de civils han superat els dos milers en les darreres setmanes. L’OMS va denunciar que el passat cap de setmana més de 460 pacients i acompanyants van ser assassinats en un atac a l’Hospital Matern Saudí d’Al Fasher pels paramilitars dels RSF.

L’ONU va afirmar que existeixen informes creïbles d’“execucions sumàries”, mentre que el Laboratori de Recerca Humanitària de la Universitat Yale va fer referència a imatges per satèl·lit que mostren “munts de cadàvers de persones executades en massa”. Els vídeos i les imatges per satèl·lit mostren escenes d’execucions, violència extrema i desplaçaments massius que van reduir la població d’1 milió a 250.000 habitants.

Per què hi ha guerra?

La guerra civil al Sudán va començar l’abril del 2023 i enfronta principalment les Forces Armades Sudaneses (FAS), liderat pel general Abdel Fattah Al Burhan, i les Forces de Suport Ràpid (RSF), liderades  per Mohamed Hamdan Dagalo, conegut com a Hemedti, que inicialment es van crear per donar suport a l’exèrcit en l’ordre intern, però que amb el temps s’ha convertit en un poder militar paral·lel amb interessos propis.  Les forces governamentals controlen la major part del nord i l’est del país. Van convertir Port Sudan, a la vora del mar Roig, en el seu quarter general de facto i seu del seu govern reconegut per l’ONU. Mentrestant, les forces de l’RSF controlen la major part de l’oest del Sudan, incloent-hi gairebé tot el Darfur i gran part de la veïna Kordofan. Al Fasher era la darrera ciutat de Darfur sota el control de l’exèrcit nacional, i la caiguda de la ciutat en mans dels paramilitars, el que ha desencadenat les greus violacions i atrocitats, incloent-hi execucions sumàries i massacres de civils, amb milers de persones atrapades a la ciutat enmig d’una situació de crisi humanitària. 

Segons els analistes internacionals, la caiguda d’Al-Fashar, a la regió del Darfur, podria marcar un punt d’inflexió significatiu en la guerra civil del Sudan, que a més de  la mort de desenes de milers de persones, ha causat el desplaçament de gairebé 12 milions des de l’abril del 2023. Hemedti descarta que el Sudan hagi de ser dividit. “L’alliberament d’Al-Fasher no és un pas cap a la separació, sinó cap a la unitat del Sudan. Sigui en temps de pau o de guerra, això marca un gir decisiu cap a la unitat nacional”, ha assegurat Hamadti, el líder de les RSF. “Qui demani la divisió del Darfur, Kordofan, l’Est o el Nord, és algú que no veu la realitat. Mai no cedirem ni un centímetre de la nostra terra. No acceptarem cap discussió sobre la divisió del Sudan. El Sudan romandrà unit i no serà desmembrat”, va afirmar taxativament.

Disputa del poder polític, militar i econòmic

El conflicte entre les dues forces s’emmarca en una disputa pel poder polític i militar, a més de tensions derivades de reformes constitucionals i militars que afecten els interessos d’aquests dos bàndols. La lluita també ha estat motivada per les ambicions de les faccions per controlar recursos, infraestructures clau, interessos econòmics i la influència en l’espai polític del país, el que ha provocat un profund col·lapse institucional que ha derivat en una de les crisis humanitàries més greus del món. El Sudan és un país amb importants jaciments d’or i pel seu territori hi transiten instal·lacions rellevants de transport d’hidrocarburs; tanmateix, aquesta riquesa natural no es tradueix en una millora de la vida dels seus ciutadans, sinó que, al contrari, estimula les lluites pel poder i la cobdícia de les faccions en conflicte. D’entre la població civil, la comunitat cristiana ha estat una de les més castigades per la guerra, objecte de persecucions, segrestos i assassinats. Tant les forces del govern com les milícies comparteixen la religió islàmica, donat que el Sudan és un país de majoria musulmana, però també compta amb una minoria cristiana significativa i altres grups religiosos. 

El paper dels Emirats Àrabs

Les xarxes socials també denuncien el paper decisiu dels Emirats Àrabs Units (EAU) en aquesta guerra, donant suport històricament a la facció d’Hemedti, el que afegeix una dimensió internacional a aquest complex conflicte intern. Els EAU proporcionen armes avançades, drons i altres recursos bèl·lics als paramilitars dels RSF, facilitant la seva capacitat ofensiva i la presa de territoris clau com la ciutat d’Al-Fasher. Els Emirats han estat acusats d’intervenció directa mitjançant atacs amb drons i suport logístic, cosa que ha fet que el Sudan hagi trencat les relacions diplomàtiques amb Abu Dhabi des del maig de 2025. Darrere del subministrament d’armes, els Emirats busquen protegir els seus interessos econòmics al Sudan, especialment en el comerç i l’extracció irregular d’or, ja que el líder de les FSR, Mohamed Hamdan Dagalo Hemedti, té amplis negocis en la mineria que estan lligats a aquesta economia opaca, en la qual els EAU actuen com a centre neuràlgic per al tràfic de metalls preciosos.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!