Embat judicial. El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha desestimat el recurs presentat per la Fiscalia contra la seva decisió d'enviar una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè investigui per un delicte de terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic el president a l'exili i diputat europeu, Carles Puigdemont, a més de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i altres deu encausats, segons ha comunicat aquest dijous el tribunal.
El jutge manté els indicis de terrorisme contra els dotze encausats, malgrat que el gestor de l'aeroport del Prat li ha comunicat que es van causar mínims retards per la protesta massiva del 14 de setembre de 2019, contra la sentència del Suprem als líders del Procés, i que una agència de la UE (EASA) li hagi comunicat que no va afectar la seguretat aèria. A més, els informes sanitaris han descartat que la mort del ciutadà francès, d'un atac de cor, a l'aeroport fos per la protesta. Falta la resposta de l'OTAN, organisme a qui el jutge va consultar el desembre passat, després de tenir la causa adormida quatre anys.
Per contra, per a la Fiscalia, aquests fets imputats, com a molt, encaixarien en el delicte de desordres públics, mentre que les defenses dels encausats insisteixen que no han comès cap delicte.
En una segona resolució, el magistrat de l'Audiència Nacional rebutja el recurs de Marta Rovira contra la decisió de cursar una comissió rogatòria a Suïssa perquè comuniqui el seu parador. El desembre passat, l'advocat de la republicana, Iñigo Iruin, va comunicar al magistrat que anul·lés la cerca perquè es personava a la causa. El jutjat va posar la pega que la dirigent d'ERC no indicava cap adreça al país helvètic per comunicar-li les notificacions, malgrat que s'hi detallava la del seu lletrat a l'Estat espanyol.
Negociació de l'amnistia
Precisament, les dues resolucions del jutge es tornen a fer públiques en un moment polític clau. Aquest dijous, Junts ha acordat les esmenes de la llei d'amnistia amb el PSOE, malgrat que no es blinda prou els encausats per terrorisme en les causes dels CDR i de Tsunami.
Arguments amb Vox i el PP
En la resolució, el titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional s’allunya de la tesi de la Fiscalia i manté la seva posició —animada per les acusacions de Vox, de Dignidad y Justícia (una entitat del PP), i de dos agents de la policia espanyola ferits— i sosté que amb les diligències practicades fins ara es referma la tesi inicial que els fets es poden qualificar de delicte de terrorisme”.
El magistrat conclou: “La gravetat dels delictes que, en aquest moment s'albiren, la clara afectació que aquests van tenir als interessos generals, i a estructures econòmiques essencials de l'Estat, els danys concrets que es van causar als perjudicats i les greus lesions sofertes per les víctimes del delicte, no sols exigeixen el seu aclariment promovent l'acció de la justícia, sinó que a més exigeix, en defensa de la legalitat, que la instrucció i enjudiciament s'efectuï per l'òrgan judicial que ostenta la competència objectiva i funcional per a això, que en aquest cas seria de la sala segona del Tribunal Suprem, com s'assenyala en l'exposició raonada que es pretén desactivar”.
“Boicotejar” la JEC
Fins i tot, el magistrat García-Castellón posa al sac del delicte de terrorisme la convocatòria de concentracions ciutadanes en el dia de reflexió de les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, i sosté que “es va desobeir la JEC (Junta Electoral Central) i es va boicotejar la jornada de reflexió”. A més, apunta que "el 8 de novembre va ser el primer dia que es va usar l’app de Tsunami".
El Tribunal Suprem té fixat que els diputats del Parlament Europeu encausats en un procediment és competència seva, com els diputats del Congrés. Una afirmació no compartida per la defensa del president Puigdemont, que exerceix el penalista Gonzalo Boye.