Condemnat per defensar el català. La secció 21 de l'Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó, multa de 1.980 euros i 7.500 euros d'indemnització un dels tres homes jutjats pels delictes contra la integritat moral i d'odi per les publicacions fetes a la xarxa X (abans Twitter) contra la família que va aconseguir imposar el 25% de castellà a la classe de la seva filla, a l'escola El Drac a Canet de Mar, amb una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, se li ha imposat la pena d'inhabilitació especial per a l'àmbit docent, esportiu, cultural o de lleure per un temps superior a tres anys de la durada de la pena privativa de llibertat, segons ha informat el gabinet de premsa del TSJC aquest dijous. La sentència no és ferma i es pot presentar recurs davant la sala d'apel·lacions del TSJC. Per contra, el tribunal ha absolt els altres dos homes jutjats, en entendre que "les manifestacions queden dins de la llibertat d'expressió".
La condemna és per un delicte d'odi, com reclamava la família de Javier Pulido —amb l'assessorament de l'Assemblea Escola Bilingüe, que ha litigat pel 25% de castellà a escoles de Catalunya. Per contra, la fiscal especialitzada del servei d'Odi i Discriminació rebutjava que les piulades constituïssin un delicte d'odi, malgrat que també demanava dos anys de presó per a cada un dels acusats per un delicte contra la integritat moral.
En la vista, els tres acusats van defensar les seves piulades en un context de "debat del model lingüístic", i José va refermar que els pares de Canet de Mar "són uns colons no integrats i terroristes", com els seus pares —va dir—, i va matisar que volia dir "terrorisme cultural per la imposició de la llengua castellana en una classe". En aquest cas, el tribunal accepta que, tot i les dures crítiques i insults a la família, s'emmarca en la llibertat d'expressió.
Els missatges "delictius"
El tribunal no pensa el mateix pels missatges de l'acusat amb les inicials J. M. P., ara condemnat. I afirma: "Difícilment poden enquadrar-se en l'existència d'un debat públic sobre política educativa i ús de les llengües oficials", detalla. L'acusat va reconèixer haver publicat a les 03.56 hores del 3 de desembre del 2021 el tuit "La culpa és de la família que ha fet la denúncia. Volem saber el nom i l'adreça on viu la família. Han de viure un infern mediàtic"; a les 04.26 hores del 3 de desembre de 2021, "Si us plau, volem saber el nom i l'adreça on viu la família!!!!!"; i a les 06.53 hores del mateix 3 de desembre de 2021: "Com més aviat entenguem que la solució no passa pels nostres polítics, abans ho resoldrem. És el poble! El que ha de fer la vida impossible a la família que ha fet la denúncia. Han de demostrar que la propera família que ho faci haurà de marxar del poble".
Incitació a la fustigació
En el cas de J. M. P., el tribunal sosté que va fer "uns missatges que clarament tenen una aptitud intimidatòria i d'incitació a la fustigació, amb la clara intenció d'imposar un resultat, com és fer que la família marxi, abandoni el poble pel fet de ser castellanoparlants i sentir-se espanyols, i en conseqüència, deixi d'exercir el dret d'escolaritzar la seva filla en un projecte que respecti l'aprenentatge del castellà juntament amb el català". I conclou: "Aquests missatges, per la seva contundència i claredat, manquen d'acomodament en l'exercici de la llibertat d'expressió, i és que resulta difícil imaginar cap context en el qual tals afirmacions puguin tenir un ànim diferent del de traslladar a l'audiència destinatària el més estricte esperit de tal afirmació, la qual cosa a priori, i donades les circumstàncies que es diran, permetria indiciàriament incardinar-ho en l'anomenat 'discurs d'odi'".
I, per això, el condemna per un delicte comès en ocasió de l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques reconegut a la Constitució espanyola de l'article 510.1.a i 3 del CP (conegut per delicte d'odi), en concurs ideal de tres delictes contra la integritat moral de l'art. 173.1 del Codi Penal.