"Tenim la taxa d'immigració més alta de tota la Península, el 16,2%, més de dos punts per sobre de la de Madrid, i no tenim competències ni recursos per gestionar-la". Aquesta frase es remunta al 5 de setembre, quan el president a l'exili, Carles Puigdemont, va fer una conferència a Brussel·les per concretar les condicions de Junts per negociar el suport del partit a la investidura d'un govern espanyol. D'aquesta manera, Puigdemont evidenciava que una de les carpetes on posarien el focus els juntaires al llarg de la legislatura seria la immigració. Més endavant també ho reflectiria Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés: el 15 de novembre va destacar que Catalunya concentra el 23% de la població immigrant de l'Estat, mentre que la població catalana representa el 16% del conjunt del territori espanyol. Dos mesos després, i fruit de la negociació per avalar els decrets del govern espanyol, el partit fundat per Puigdemont anunciava un acord amb el PSOE per a la delegació integral de les competències sobre immigració.
En el comunicat fet públic pels juntaires poc després de la votació dels tres decrets, la formació afirmava que aquesta delegació "anirà acompanyada dels recursos necessaris i permetrà a Catalunya fer una política integral, per tal que sigui el Govern i el Parlament de Catalunya els qui determinin una política pròpia, adequada a les necessitats i a la realitat del país". Ara bé, després de l'anunci, quedava una incògnita: què implica exactament aquesta delegació de competències? Què podrà gestionar la Generalitat en matèria d'immigració a partir d'aquest acord?
Així es materialitzarà la delegació de les competències d'immigració
Ambdues parts —Junts ja ho va fer aquest dimecres a través del comunicat i el PSOE ho ha fet aquest dijous a través del ministre de la Presidència, Félix Bolaños— han detallat que aquesta delegació de competències s'articularà mitjançant la via de l'article 150.2 de la Constitució espanyola, a través d'una llei orgànica específica per a Catalunya. L'article anterior (el 149) de la Carta Magna recull que l'Estat té la competència exclusiva sobre nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d'asil. El 150.2 el que estipula és que "l'Estat podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant llei orgànica, facultats corresponents en matèria de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació". La Constitució encara afegeix que serà la llei orgànica la que "preveurà la corresponent transferència de mitjans financers, així com les formes de control que es reservi l'Estat". En aquest sentit, convé recordar que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut també limitava l'abast de l'article 138, sobre immigració.
Les prioritats competencials de Junts en clau d'immigració
Després de l'acord, comencen les converses per fer la llei orgànica que desgrani les qüestions competencials que assumirà la Generalitat en immigració. Aquesta llei, com qualsevol altra, haurà de ser validada per majoria absoluta al Congrés dels Diputats al llarg dels propers mesos. Tot i que en entrevistes radiofòniques d'aquest mateix dijous, tant Míriam Nogueras com Jordi Turull han admès que "la lletra petita encara no es pot explicar i confirmar perquè la llei orgànica s'ha d'escriure" i el que es va acordar va ser "la decisió de gruix de tall polític", des de Junts per Catalunya sí que han traçat ja algunes prioritats: control i decisió sobre els fluxos migratoris —és a dir, poder fixar quotes—, reforçar el català com a llengua d'acollida per a persones migrades o capacitat de decisió sobre els casos de multireincidència per poder expulsar els seus autors.
Ja al migdia, la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, ha defensat en una entrevista a La Sexta que "encara cal negociar l'abast de la delegació de competències" i ha evitat aclarir si la delegació permetrà que la Generalitat pugui decidir sobre expulsions de multireincidents. La ministra d'Hisenda ha explicitat que la competència "seguirà sent de titularitat estatal" perquè és exclusiva de l'Estat, però que la Generalitat "en el marc que delimiti la llei orgànica podrà desenvolupar el que tingui a veure amb la immigració". Com a exemple, ha parlat de la "integració a través de la llengua" perquè les persones nouvingudes "puguin conviure en igualtat de condicions amb la resta de ciutadans".
Quines competències té ara Catalunya?
De la mateixa manera que la resta de comunitats autònomes, Catalunya disposa actualment de competències exclusives de la primera acollida (essencialment, fa referència a aspectes formatius). Al mateix temps, tot i que la majoria d'aquestes tasques les executen els ajuntaments, també en té assumides en el terreny de la integració dels immigrants, la custòdia del seu dret a la participació política, els menors estrangers no acompanyats o la vigilància de la igualtat de tracte.
La resta de competències, de titularitat estatal, es distribueixen entre cinc ministeris. El d'Interior s'ocupa del control de les fronteres, la col·laboració de les autoritats policials amb els seus homòlegs dels països d'on provenen els migrants, les devolucions i expulsions de migrants en una situació administrativa irregular i els Centres d'Internament d'Estrangers. Al seu torn, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions és el competent a l'hora de traçar i dissenyar les polítiques de l'executiu en referència als estrangers, així com es responsabilitza de nombroses polítiques d'acollida i integració enfocades a l'atenció dels migrants. En aquest sentit, el nou Ministeri de Joventut i Infància és el coordinador de les polítiques d'infància, tot i que estiguin transferides a les comunitats autònomes. I els dos departaments restants són els d'Afers Exteriors i Transports: els primers tenen a les seves mans les polítiques de relacions internacionals i de cooperació per als països en vies de desenvolupament; mentre que el ministeri d'Óscar Puente és qui té sota la seva batuta Salvament Marítim. A excepció de Transports, els altres quatre ministeris formaran la Comissió Interministerial de Migracions, que pilotarà Política Territorial, segons explica EFE.