Ara fa una setmana que Alberto Núñez Feijóo feia un gest a Junts per Catalunya advocant per girar full del procés per facilitar enteses de futur entre el PP i aquesta formació independentista. I ara fa un mes i mig que Génova 13 va deixar en mans de Juanma Moreno la negociació amb Vox per tornar a ser investit president de la Junta d’Andalusia, qui volia continuar com a cap de l’executiu sense haver de governar amb l’extrema dreta. L’aznarisme i Vox han tornat a frenar novament Feijóo, tant pels seus viatges al centredreta com pel seu acostament a l’independentisme català. L’expresident del govern espanyol l’ha instat a deixar-se estar de formacions catalanes i bastir una “majoria nacional i centrada” per tombar el PSOE, mentre que l’andalús Moreno ha acabat acceptant que els ultradretans passin a formar part del seu nou executiu, així com alguns dels seus postulats polítics.
No és la primera vegada que l’aznarisme li marca el pas a Feijóo. Aquesta legislatura va arrencar d’aquesta manera quan, el setembre del 2023, el mateix Aznar va atiar l’espanyolisme a manifestar-se als carrers contra un eventual acord entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont per una investidura a canvi d’una llei d’amnistia. És el que acabaria passant, però Feijóo va veure’s obligat a convocar una mobilització quan faltaven escassos dies perquè fos ell mateix qui se sotmetés a un debat d’investidura com a president del govern espanyol; una manera de donar el partit per perdut amb antelació. I de fet, només tres dies després de les eleccions generals del 23-J del 2023, Ayuso va esmenar la proposta de Feijóo d’una entesa amb el PSOE perquè deixessin governar el PP com a guanyador de les eleccions, advertint que “Sánchez ja ho té pactat amb Puigdemont”.
Ara fa mig any, en una legislatura en la qual Feijóo no s’ha cansat de convidar els socis d’investidura de Sánchez a animar-se a una moció de censura, Aznar desaconsellava aquesta estratègia i assegurava que seria com “tirar un penal fora”. L’esmena més important d’Aznar a Feijóo ha arribat tres anys després, també per la picada d’ullet que ha fet l’actual líder del PP a Junts dient que li agradaria girar full del procés, i obrir així la porta a alguna entesa en el futur. Aznar —que és l’expresident que va signar el Pacte del Majestic amb Jordi Pujol el 1996 a canvi de la seva investidura— adverteix ara que a Sánchez se l’ha de tombar amb una “majoria nacional i centrada; de dreta a esquerra”, perquè formacions com la de Puigdemont voldran sempre “saquejar l’Estat”.
A aquesta esmena s’hi sumava una estona més tard Isabel Díaz Ayuso, que exigia "alliberar Espanya de l'amenaça independentista constant, que s'ha convertit en una expressió de corrupció". Ayuso és qui ha topat més cops amb Feijóo els darrers anys. L’any 2023, mesos abans de les eleccions generals del 23-J, Feijóo va proposar que es deixi governar la llista més votada en unes eleccions. Ayuso s'hi va confrontar públicament recordant que ella mateixa s'havia convertit en presidenta de la Comunitat de Madrid l'any 2019 sent la segona llista més votada, gràcies als pactes amb Ciutadans i Vox que van desbancar el PSOE. Va afirmar que la mesura acabaria "desada en un calaix"; un desafiament que va obligar Feijóo a fer un pas enrere i matisar que la mesura només s’hauria d’aplicar a les eleccions municipals. Ja va haver de fer un pas enrere Feijóo un any abans, quan Ayuso va mostrar el seu rebuig a un decret energètic de Sánchez que inicialment Feijóo havia reclamat. La madrilenya es va negar de ple a aplicar-lo i Génova 13 va acabar aplicant el discurs de la presidenta autonòmica sobre la política energètica, negant-se a aprovar-lo al Congrés.
També Ayuso s’ha sortit altres vegades de la línia discursiva del PP. El novembre del 2023, la lideressa madrilenya va agafar Feijóo a contrapeu durant els aldarulls violents protagonitzats per l'extrema dreta davant la seu estatal del PSOE; manifestacions contràries a l’amnistia. Mentre Feijóo es limitava a demanar "respecte i exemplaritat", evitant condemnar directament els ultres i culpant Sánchez del malestar social, Ayuso es va desmarcar fent una condemna ferma. La presidenta madrilenya va lamentar els "actes vandàlics", va mostrar suport a la policia espanyola i va exigir que cadascun dels ultres responsables fos "detingut i jutjat". I també Ayuso s’ha atrevit a citar Begoña Gómez, esposa de Sánchez, en comissió d’investigació a l’Assemblea de Madrid, cosa que Feijóo no ha fet encara al Senat.
I hi ha la carpeta de l’avortament, en la qual Ayuso ha tingut una línia molt més reaccionària que la de Feijóo. La presidenta de la Comunitat de Madrid s’ha negat a crear el registre d'objectors de consciència a Madrid, arribant a instar les dones que volen avortar a la capital espanyola i que no troben un equip mèdic que les ajudi que "marxin a un altre lloc". Feijóo va quedar-se en fora de joc, i mentre la presidenta madrilenya confrontava obertament l'esquerra, el líder del PP va haver de fer equilibris publicant una carta ambigua a les xarxes socials. En canvi, el 2022 tots dos van xocar perquè Feijóo demanava restringir l’avortament a les noies de 16 i 17 anys, mentre que Ayuso defensava que les menors de 18 no necessitin el permís dels pares. Ara, el govern d’Ayuso també ha aprovat la llei del nascut no concebut. Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d’Ayuso i ex secretari d’estat de Comunicació i portaveu del govern espanyol d’Aznar, celebrava l’aprovació al seu compte de Twitter (X) amb un missatge deplorable: “Això significa que, segons acaba de fecundar, abans de dutxar-se, allò que té una dona al seu ventre és una persona amb drets”.
Vox i Andalusia
I aquesta setmana —en la qual Feijóo s’ha vist obligat a modular el seu discurs sobre la llei de nets— el PP ha tornat a caure a les mans de Vox, fins al punt d’incloure’ls dins d’un govern en una autonomia en la qual els populars es troben a molt poc de la majoria absoluta. Juanma Moreno ha governat Andalusia amb aquest tipus de majoria els darrers quatre anys. La campanya de les eleccions andaluses del passat mes de maig va estar marcada per l'exigència de Vox d'imposar la "prioritat nacional" —polítiques de primer els de casa— per donar suport a una nova investidura de Moreno. Davant d'això, el PP demanava als andalusos que votessin massivament la seva candidatura per revalidar la majoria absoluta i, així, no necessitar cap mena de suport extern dels ultradretans.
Però no va ser així. El PP va guanyar de manera incontestable, però va haver de conformar-se amb 53 diputats, a dos de la majoria absoluta. La governabilitat de la Junta d'Andalusia va quedar en mans dels 15 diputats de Vox. Moreno va defensar continuar governant en solitari i de manera independent, i en un primer moment va oferir al partit de Santiago Abascal arribar a acords puntuals al Parlament andalús; en lloc de formar una coalició. En la seva arribada a la seu de Génova 13 l’endemà dels comicis, va insistir que hi havia "marge de maniobra" per no incloure els extremistes a l'executiu.
En un primer moment, Feijóo va esquivar i evitar pronunciar-se sobre la qüestió, però aquest gest ja va contrastar amb els seus moviments anteriors quan s’havien celebrat comicis a Extremadura, l’Aragó i Castella i Lleó en els mesos anteriors. En aquelles ocasions, el líder dels populars sí que allargava la mà a Vox; també perquè els ultradretans havien aconseguit bons resultats i la victòria del PP no era tan contundent. Més tard, Feijóo va deixar en mans dels populars d’Andalusia les negociacions amb Vox, avalant el plantejament de Moreno i remarcant que li agrada el model sevillà: alcaldia del PP en solitari amb acords puntuals amb els ultradretans.
Ara Moreno s’ha acabat empassant les seves paraules i ja ha sigut investit president de la Junta d’Andalusia amb els vots de Vox després de pactar que els extremistes entraran a l’executiu amb una conselleria amb rang de vicepresidència que inclourà les carteres de Turisme, Desregulació, Justícia i Administració Local. També ha acceptat postulats ideològics com el negacionisme climàtic, la derogació de la llei de memòria o el princiì de prioritat nacional.