La nova obsessió del PP contra el govern espanyol és l'anomenada llei de nets, una disposició addicional de la llei de memòria democràtica que permet obtenir la nacionalitat als descendents de ciutadans espanyols que es van exiliar. Els populars, juntament amb Vox, han alimentat en els últims dies els fantasmes d'una possible tupinada electoral per la nacionalització de centenars de milers de persones que viuen a l'estranger, i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha arribat a demanar observadors internacionals. Però sembla que no tenen, precisament, gaire memòria, ja que el partit fa temps que defensa una mesura com aquesta. Ara, l'hemeroteca revela la hipocresia d'Alberto Núñez Feijóo i el PP amb la nacionalització d'estrangers amb la llei de nets.
El cas és que fa uns anys, el novembre del 2022, tant Feijóo com la seva formació defensaven una llei de nets per donar la nacionalitat a descendents de persones exiliades. En una visita a Buenos Aires (Argentina), el líder del PP va traslladar el seu "compromís" d'impulsar una llei de nacionalitat per als nets d'espanyols que viuen a l'exterior. Això sí, fora de la llei de memòria democràtica que s'havia aprovat aquell mateix any. Tot plegat es veu en el següent tall de vídeo difós pel partit:
A més, quan la llei de memòria democràtica es va aprovar el juliol del 2022, els populars mai no van criticar la disposició vuitena sobre la nacionalització d'estrangers. De fet, el redactat d'aquest apartat, de l'anomenada llei de nets, és molt semblant a la proposta que va presentar el PP, i el recurs que van presentar al Tribunal Constitucional contra la llei de memòria es limitava assenyalar que s'infringien drets fonamentals com la llibertat ideològica, la llibertat d'expressió i de creació literària i científica, la llibertat d'ensenyament i la llibertat de càtedra. Res de res sobre la nacionalització de nets d'espanyols.
El govern espanyol ha sucat pa en aquesta hipocresia, i des del PP s'han intentat defensar dient que l'executiu va reinterpretar la llei de nets poc després de ser aprovada. L'argument dels populars es fonamenta en la instrucció dictada per l'aleshores directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, Sofía Puente, germana de l'ara ministre de Transports, Óscar Puente. Segons la portaveu del PP al Congrés, Esther Muñoz, la llei només es referia als espanyols forçats a l'exili, però la instrucció permetia que "qualsevol pogués recuperar la nacionalitat". A més, els dubtes del partit de Feijóo també giren al voltant de la "pressa" del govern espanyol perquè dos milions d'espanyols votin, mitjançant la subcontractació d'empreses als consolats.