Oposició frontal de José María Aznar a la voluntat de Pedro Sánchez de reconèixer l’estat palestí abans de l’estiu. “Als qui defensen ara la creació d’un Estat palestí: a quin estat s’estan referint? Això no existeix. Reconèixer el que no existeix és absurd”, ha etzibat l’expresident espanyol. Així mateix, l’actual president de la Fundación FAES s’ha mostrat partidari que Israel acabi l’operació a Gaza “pel bé de tots”, donat que considera que “qualsevol solució de possible convivència o estabilitat no té cap sentit”. Després de culminar aquesta operació, que va arrencar a l’octubre com a rèplica a un atac sorpresa de Hamàs i acumula més de 30.000 morts (la majoria dones i menors d’edat), Aznar recomana “pensar molt bé en quines condicions s’estableix la seguretat i un marc de convivència perquè aquesta situació no es repeteixi”.
Durant la inauguració de la tercera jornada del cicle Claves de nuestro tiempo, organitzat per la Fundación FAES i l’Instituto Atlántico de Gobierno, sobre “Irán y su relación con la crisis en Oriente Medio”, Aznar també ha disparat durament contra Joe Biden: “Què passaria si Israel acceptés alguns cants de sirena promoguts fonamentalment pels problemes que té el president dels Estats Units i acceptés un diàleg o no acabés l’operació a Gaza? Qui manaria i qui seria el triomfador a l’Orient Mitjà? Si els israelians s’han de retirar, qui ha guanyat i qui marca les línies a l’Orient Mitjà?”, s’ha preguntat. L’expresident espanyol ha esgrimit que “l’escenari on hi haurà un esclat obert segur a l’Orient Mitjà és l’escenari de si Hamàs guanya”, que es donaria no perquè Hamàs “tingui possibilitats militars efectives de guanyar”, sinó en el cas que “Israel perdi políticament”. I Aznar ha asseverat que aquest escenari és en el qual estan alguns: “Quan alguns demanen que Israel no acabi l’operació, estan en aquest escenari. No dic que el vulguin, però les conseqüències de les seves accions seran aquest escenari i és el pitjor escenari possible”, ha conclòs.
Per José María Aznar, qualsevol política de futur en relació amb l’Orient Mitjà ha de tenir en compte dues coses: “Quins són els objectius de l’Iran, perquè allà tot condueix a l’Iran i bona part del que passa està conduït per l’Iran” i “restablir les condicions de seguretat començant per la declaració d’inacceptabilitat que una organització faci servir ostatges segrestats per intentar obtenir posicions d’avantatge”. “No és acceptable que no existeixi una posició comuna general internacional que comenci per l’elemental: no es pot negociar amb ningú que tingui segrestats i que utilitzi persones humanes per fer un xantatge immoral i inacceptable”, ha sostingut.
Pedro Sánchez es compromet amb el reconeixement de l’Estat de Palestina
La posició de Pedro Sánchez en relació amb Palestina s’ha accentuat i aclarit els darrers mesos. El mes d’octubre, en una intervenció davant de diversos líders europeus, el president del govern espanyol va defensar el reconeixement de l’estat palestí per resoldre l’actual conflicte entre Israel i Hamàs: “L’única manera de resoldre el conflicte és el reconeixement de dos estats que puguin coexistir en pau”, va assenyalar. “La reconciliació és l’única sortida”, va esgrimir.
Un mes després, des del pas fronterer de Rafah (a Egipte), va obrir la porta que Espanya reconegui unilateralment l’Estat de Palestina si no hi ha acord a la comunitat internacional. Ho va proclamar en una compareixença conjunta amb el primer ministre belga, Alexander De Croo, i com a president de torn del Consell de la Unió Europea: “Ha arribat el moment per a la comunitat internacional, sobretot per a la Unió Europea i els diferents estats membre, de reconèixer l’estat de Palestina. Valdria la pena i seria important que ho féssim junts, però si no és el cas, Espanya adoptarà la seva pròpia decisió”, va argüir. A finals de desembre, en una compareixença al Congrés dels Diputats, va afegir que el reconeixement s’haurà “d’abordar per part de les Corts Generals i del govern espanyol en algun moment de la legislatura”.